El Grup Koiné demana no repetir esquemes de la transició i l’autonomisme en la política lingüística d’una Catalunya independent / UB
Mercè Llorente, membre del Grup Koiné i de la Secció Filològica de l’IEC, ha alertat que la política lingüística de la Catalunya independent no ha de reproduir els esquemes de la transició i l’autonomisme. Llorente ho ha manifestat en l’acte de presentació al Paranimf de la Universitat de Barcelona del manifest ‘Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent’ del Grup Koiné. 270 personalitats ja li han donat suport. Llorente ha apostat perquè el català sigui “la llengua comuna del nou país, la llengua del carrer, la primera de l’administració, la vehicular de l’ensenyament, la de la justícia, la d’acollida als nouvinguts, l’obligatòria en l’atenció dels usuaris dels serveis i els consumidors i la llengua majoritària dels mitjans de comunicació”.
Durant la seva intervenció, Llorente ha dit que “cal denunciar actualment la ideologia del bilingüisme social que implica l’assumpció de l’estatus quo i la renuncia de la normalització veritable”. Segons ha apuntat, “no s’ha acabat el procés de normalització lingüística” i ha considerat que això no s’aconseguirà “només amb un model de cooficialitat en la futura República catalana”. Joaquim Arenas, membre del grup Koiné i president de l’Associació Llengua i República, ha declarat que l’objectiu d’aquesta associació “és aconseguir que a la República independent la llengua catalana sigui la llengua de referència nacional, d’ús comuna i la llengua de tothom”. “Llengua i República vol participar en el procés constituent i treballar des de diversos fronts per revertir la dinàmica de substitució progressiva de la llengua”. En aquest context, Arenas ha ressaltat que ara serà l’associació la que donarà a conèixer el manifest que s’ha presentat al Paranimf de la UB i que ja va aparèixer als mitjans de comunicació aquesta setmana. “No ens ha de fer por dir i clar i català el que cal fer per salvar la llengua, ens ha de fer por no disposar d’arguments per esgrimir i defensar-la”, ha ressaltat. A l’acte també han intervingut Joan Martí Castell, catedràtic Llengua Catalana de la URV, i Juan Carlos Moreno, catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid. Moreno ha alertat contra “els processos de bilingüització forçosa que comporta una erosió de la llengua dominada en aquest procés de força, que va perdent les seves característiques i es va fragmentant”. L’acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona ha acabat amb el cant dels Segadors i crits a favor de la independència. Manifest En aquest manifest, que ha llegit Txe Arana, el grup diu que estan mobilitzats “a partir de la preocupació per certes promeses d’alguns polítics sobre la cooficialitat del castellà en una futura república catalana” i alerten contra el que anomenen “ideologia del bilingüisme”, a la qual atribueixen la “pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català a l’ús del castellà”. El manifest ‘Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent’ descriu un panorama “extremadament crític” quant a la situació actual de la llengua catalana en la majoria d’àmbits d’ús general, una situació que pels autors provindria “de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya” refermada pel règim constitucional de 1978. El manifest denuncia el què anomena ‘ideologia del bilingüisme’, una fórmula que segons el text “s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978 per justificar el règim jurídic establert per la Constitució i l’Estatut fent creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d’oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic”. Pels autors, però, aquesta “ideologia no és res més que una forma d’encobrir i legitimar la subordinació d’una llengua a l’altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana”. En aquest sentit, el seus autors, i els sotasignants, defensen que en una hipotètica Catalunya independent, “es restitueixi l’estatus de llengua territorial de Catalunya”, és a dir, que s’acabi amb la cooficialitat del català i el castellà. Un punt de vista que, com senyala el propi text, dista de les manifestacions d’alguns grups polítics (sobiranistes) respecte aquesta qüestió. De fet, el manifest “denuncia” aquestes manifestacions, i assegura que “proposen que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república”. Els autors del manifest del Grup Koiné, que s’ha presentat al Paranimf de la UB, són Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Silvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga. Entre les prop de 270 personalitats que ja li han donat suport hi ha Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, Salvador Cardús, Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro o Carme Arenas.♦
Manifest complet … CLICAR AQUÍ
