La Comissió Europea presenta un quadre comparatiu dels sistemes de justícia dels Estats membres de la UE

Quadre d’indicadors de la justícia a la UE 2016: aprenentatge mutu per millorar l’eficàcia dels sistemes de justícia dels Estats membres

Avui, la Comissió Europea ha publicat el quadre d’indicadors de la justícia en la UE de l’any 2016, que aporta una visiócomparativa de l’eficiència, qualitat i independència dels sistemes judicials dels Estats membres de la UE. L’objectiu d’aquest instrument és ajudar a les autoritats nacionals en els esforços per millorar els sistemes judicials proporcionant-los dades comparatives.

Per primera vegada, el quadre d’indicadors de justícia inclou els resultats d’ enquestes Eurobaròmetre que examinen més detalladament la percepció que tenen els ciutadans y les empreses de la UE de la independència judicial. Aquesta edició també utilitza nous indicadors, sobretot pel que fa a formació judicial, enquestes entre usuaris en els Estats membres, accés a ajuda legal i l’existència de normes de qualitat.

«El quart quadre d’indicadors de la justícia en la UE posa de manifest que els esforços dels Estats membres per millorar els sistemes judicials continua donant fruits. La funció clau dels sistemes judicials nacionals en la defensa de l’Estat de Dret, el compliment del Dret de la UE i la creació d’un entorn propens a la inversió es mereix aquests esforços», ha declarat la , comissària europea de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, Vĕra Jourová. «El quadre serveix com a instrument per aprendre mútuament i aconseguir que els sistemes judicials europeus siguin més eficaços», ha afegit.

 Principals conclusions del quadre d’indicadors de la justícia de la UE de 2016:

·   Menor duració dels casos civils i mercantils contenciosos. Encara que existeixi una estabilitat general en els casos pendents, s’observen millores en alguns Estats membres que afrontaven reptes particulars a causa de l’elevat número de casos pendents que registraven.

·   Millor accessibilitat dels sistemes judicials, sobretot en casos com la presentació electrònica de demandes d’escassa quantia o la promoció de modalitats alternatives de solució de conflictes. No obstant això, encara hi ha marge per millorar la disponibilitat en línia de les resolucions judicials o la comunicació electrònica entre els tribunals i les parts.

·   Calen més esforços per millorar la formació en competències judicials i l’ús de tecnologies informàtiques en la gestió de casos.

·   La majoria dels Estats membres disposen de normes que inclouen aspectes similars dels seus sistemes judicials, però existeixen diferències significatives pel que fa al contingut. Per exemple, menys de la meitat dels Estats membres té normes sobre mesures per reduir els retards existents i no es determina l’antiguitat màxima que han de tenir els casos pendents.

·   El quadre incorpora els resultats de diferents enquestes sobre la imatge de la independència judicial. Pels Estats membres en els quals aquesta imatge és molt negativa, els motius més importants inclouen ingerències o pressions per part del govern i els polítics, així com d’interessos econòmics o d’altres interessos específics.

Properes etapes

Els resultats del quadre s’han tingut en compte per a l’actual avaluació específica per país realitzada en el marc del procés del Semestre Europeu de 2016. Els informes nacionals de 26 Estats membres es van publicar el 26 de febrer de 2016 i inclouen conclusions sobre els sistemes judicials en alguns Estats membres. (vegeu IP/16/332 i MEMO/16/334).

La Comissió seguirà animant les xarxes judicials perquè aprofundeixen en la seva avaluació de l’eficàcia de les garanties jurídiques per protegir la independència judicial.

Context

Aquesta és la quarta edició del quadre d’indicadors de la justícia i aplega informació procedent de diverses fonts, en particular dades facilitades per la Comissió per a l’Eficàcia de la Justícia del Consell d’Europa (CEPEJ), que recopila informació dels Estats membres. Així mateix, utilitza dades obtingudes d’altres fonts, per exemple Eurostat, el grup de persones de contacte dels sistemes judicials nacionals i xarxes judicials europees com ara la Xarxa Europea de Consells del Poder Judicial, la Xarxa de Presidents de Tribunals Supremes de la Unió Europea i la Xarxa Europea de Formació Judicial.

El quadre se centra en tres aspectes principals:

·   eficiència dels sistemes judicials: per exemple, indicadors sobre eficiència dels procediments (duració, tassa de resolució i nombre de casos pendents).

·   indicadors de qualitat: per exemple, formació, supervisió i avaluació de les activitats dels òrgans jurisdiccionals, ús d’enquestes de satisfacció, pressupost i recursos humans.

·   independència: per exemple, el quadre inclou dades procedents de diferents enquestes sobre la imatge de la independència judicials entre les empreses i la població en general.

El quadre d’indicadors de la justícia de la UE contribueix al procés del Semestre Europeu perquè ajuda a determinar les qüestions relacionades amb la justícia a les quals cal parar atenció per a un entorn favorable a les inversions, les empreses i els ciutadans. Se centra en assumptes civils, mercantils i administratius.

Juntament amb l’avaluació específica de la situació als Estats membres, el quadre de 2015 va contribuir a la proposta de la Comissió de formular recomanacions específiques país per país a quatre Estats membres (Croàcia, Eslovènia, Itàlia i Letònia) amb l’objectiu d’aconseguir que els seus sistemes judicials siguin més eficaços. La Comissió també va supervisar rigorosament els esforços en aquest àmbit d’altres Estats membres, com ara Bèlgica, Bulgària, Xipre, Eslovàquia, Espanya, Irlanda, Malta, Polònia, Portugal i Romania (vegeu-ne la fitxa informativa).

Els resultats del quadre també es tenen en compte a l’hora de decidir les prioritats de finançament a través dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus (fons EIE), pel que fa a les reformes de la justícia.

Tot i que el quadre no presenta una classificació única, ofereix una visió general del funcionament dels sistemes judicials sobre la base de diversos indicadors que són d’interès comú per a tots els Estats membres. No promou cap tipus en concret de sistema judicial i tracta tots els Estats membres de la mateixa manera. Independentment del model de sistema judicial nacional o de la tradició jurídica en què es basi, la puntualitat, independència, assequibilitat i facilitat d’accés són alguns dels principals paràmetres d’un sistema judicial eficaç.♦