Neandertals, arbres i càlculs dentals: nova evidència de El Sidrón
Una recerca internacional duta a terme per extreure compostos químics i microfòssils incrustats en la placa dental de neandertals ha revelat la presència de material no comestible, molt probablement vinculat a usos extra-masticació de les dents. El treball s’ha dut a terme en els individus de la Cueva de El Sidrón (Astúries), de 49.000 anys d’antiguitat.
Les troballes constituirien la primera evidència física de restes de material no comestible trobades “a la boca” d’un neandertal, segons expliquen els investigadors en un article publicat en la revista Antiquity.
Entre ells destaca una petita resta de fibra de fusta de conífera, (285 x 40 µm) trobada en un molar d’un dels individus adults (el número 5). La resta no es presta a confusió amb altres parts comestibles de les coníferes, per la qual cosa la seva ingestió no estaria relacionada amb la dieta, afirmen en l’article.
La troballa d’aquest material, junt amb compostos químics extrets i el desgast i l’abrasió que presenten les peces estudiades, reforçaria la idea de l’ús de les dents per a activitats no relacionades amb l’alimentació. Això posa en relleu, segons els investigadors, la necessitat de considerar una àmplia gamma de vies potencials no relacionades amb l’alimentació per les quals aquest tipus de material es pot haver incrustat en el càlcul dental, la qual cosa és particularment significativa quan existeixen proves persistents de l’ús no alimentari de les dents, com és el cas dels neandertals.
Tot i que els investigadors no poden afirmar si el material trobat es va utilitzar per a la higiene oral, va ser conseqüència de l’ús de la boca com una tercera mà o si fins i tot va poder ser inhalat o ingerit accidentalment, la seva presència confirma que pot trobar-se material no comestible en la placa dental.
La recerca ha estat dirigida per Karen Hardy, investigadora ICREA en el Departament de Prehistòria de la UAB, per a qui aquest treball amplia la perspectiva de la informació que es pot obtenir de les poblacions antigues utilitzant el càlcul dental humà com un mitjà per obtenir informació directa sobre la vida dels nostres parents d’homínids més propers.
En l’estudi han participat també investigadors del CSIC, de la Universitat d’Oviedo i de la Universitat de York (Regne Unit).♦
Article: Anita Radini, Stephen Buckley, Antonio Rosas, Almudena Estalrrich, Marco de la Rasilla and Karen Hardy (2016). Neanderthals, trees and dental calculus: new evidence from El Sidrón. Antiquity, 90, pp 290-301 doi:10.15184/aqy.2016.21
IMATGE: Imatge del costat interproximal amb la cavitat incipient (àrea polida sobre la unió esmalt-dentina). Autor: CSIC ©
