Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Universitat Politècnica de València: Esponja biodegradable

Notícia anterior
Notícia posterior

cartilago_int

El Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular UPV participa en el disseny d’un nou implant per a la regeneració del cartílag articular

 

Un equip conjunt d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) -que depèn de l’Institut de Salut Carles III-, la Universitat de València (UV) i l’Hospital del Mar de Barcelona ha dissenyat i avaluat en model animal un nou implant per a la regeneració del cartílag articular.

En l’estudi, que ha sigut publicat en The International Journal of Artificial Organs, els investigadors van avaluar la resposta de l’implant després de quatre mesos i mig i, segons els resultats obtinguts, la regeneració, tot i que no és completa, sí que presenta una “tendència positiva”.

La principal novetat de l’implant utilitzat pels investigadors és el disseny d’una esponja biodegradable que el fixa al lloc de la lesió amb un sistema d’ancoratge a l’os subcondral.

El cartílag articular, una defensa que pot ser alterada

El cartílag articular és la coberta que desenvolupa l’os a la zona veïna a un altre, i serveix de protecció per a evitar que tots dos freguen en moure’s entre si. Aquesta defensa pot ser alterada per causes mecàniques -colps, girs bruscos o sobrecàrregues contínues en casos d’esportistes-, o per envelliment, fet que genera artrosi.

Una solució més adequada que l’actual microfractura

Segons explica José Luis Gómez Ribelles, director del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular UPV i investigador del CIBER-BBN, quan es produeix una lesió en el cartílag, una de les teràpies que actualment s’apliquen per a regenerar-lo és la microfractura, que consisteix a produir petites perforacions en l’os subcondral.

“Això provoca que rage sang i aquesta coagula”, explica Gómez Ribelles. “Es produeix regeneració, però no és adequada perquè les cèl·lules mare que arriben al lloc de la lesió no troben l’entorn biomecànic adequat”.

“Per a pal·liar aquest defecte”, prossegueix, “en aquest estudi proposem l’ús d’una esponja porosa biodegradable que s’implanta al lloc de la lesió, ancorada a l’os subcondral amb el caragol que hem dissenyat. Els porus s’omplen de sang, reben les cèl·lules mesenquimàtiques i creen nou teixit amb característiques molt més similars al teixit natural que només amb la microfractura”.

Menys nociu per a l’os que altres implants

Entre els avantatges observats pels investigadors en les proves fetes amb model animal, destaca fonamentalment que l’ancoratge entre la matriu i l’os subcondral es produeix generant un dany a l’os molt menor que el causat per altres implants.

Així, per exemple, els resultats d’aquest implant experimental han millorat els obtinguts per un equip diferent en clínica humana amb un altre tipus de matriu i ancoratge (Gelber et al., 2015). En tots dos projectes ha estat involucrat Juan Carlos Monllau, cap de servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital del Mar, que assenyala que “les lesions del cartílag articular són molt freqüents i la causa més comuna del dolor articular.

S’estima que un 6% dels adults tenen una afecció degenerativa al genoll

De fet, “s’estima que aproximadament el 6% dels adults tenen una afecció degenerativa del genoll, percentatge que augmenta al 10% en persones majors de 65 anys. La reparació del cartílag articular és un procés complex i difícil, ja que el cartílag és incapaç de regenerar-se per si mateix. Per això és fonamental disposar de noves tècniques que proporcionen alternatives que resolguen el problema del malalt”.

Conèixer la resposta de l’implant a més llarg termini, pròxim objectiu

No obstant això, al cap de quatre mesos i mig, malgrat que s’adverteix una millora, el cartílag encara no ha assolit el grau de maduresa suficient per a oferir les característiques funcionals requerides.

Per això, conclou Gómez Ribelles, “estem treballant actualment en nous experiments que permetran conèixer la resposta de l’implant a més llarg termini. Si aquests estudis són positius, el pas següent serà plantejar-se la validació clínica”.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere