Tres escoles de Terrassa porten la integració d’alumnes amb discapacitat al dia a dia de les aules
Dimecres a les nou del matí un grup d’alumnes de sisè segueix la classe de música a l’Escola Lanaspa de Terrassa. Entre els alumnes n’hi ha dos amb discapacitat que provenen de l’escola Crespinell, una escola d’educació especial per a nens amb discapacitat intel·lectual que des de fa 26 anys comparteix un projecte d’integració en l’escola ordinària amb l’Escola Lanaspa. Més tard s’hi va afegir l’Institut Montserrat Roig, de tal manera que el projecte d’integració arriba fins als 16 anys. Aquest projecte ha rebut el Premi Ensenyament 2016 de la Fundació Cercle d’Economia i l’Obra Social La Caixa. L’objectiu d’aquest projecte és que els alumnes amb discapacitats puguin participar en el dia a dia d’una escola ordinària i, a la vegada, que els alumnes d’aquesta creixin en un entorn d’integració. La directora de Crespinell, Mariona Torredemer, ha destacat que el premi és el reconeixement a una tasca “invisible” que ha apostat perquè el model d’escola inclusiva s’exporti a d’altres centres.
Crespinell és una escola d’educació especial concertada, Lanaspa una escola de primària pública i el Montserrat Roig un institut públic. Tots tres treballen de manera coordinada de tal manera que els alumnes de l’escola d’educació especial, uns 64, comparteixin durant tots els dies tant activitats curriculars com d’altres tipus amb alumnes dels altres dos centres. La integració es fa des dels tres anys i arriba fins als 16 anys a través de la incorporació dels alumnes amb discapacitats a les classes del seu mateix nivell.La directora de Crespinell ha destacat que els alumnes amb discapacitat que creixen exclusivament en l’entorn d’una escola especial es perden compartir experiències i activitats que els correspondrien per edat en una escola ordinària. Per això, fa 26 anys van plantejar a Lanaspa poder compartir aquestes activitat i actualment això es tradueix en que els alumnes assisteixen a classes de música o medi natural, entre d’altres, i que també van amb els seus companys de l’escola ordinària a l’hora del pati, les excursions, les colònies o les celebracions com la Castanyada, Carnestoltes o Sant Jordi. Torredemer destaca també que en tots els grups hi ha un mestre de cada escola, cosa que permet fer una “atenció compartida” i coordinada entre els centres implicats. Per a la directora el principal benefici que obtenen els alumnes és un “enriquiment perquè veuen models diferents dels que tindrien en l’escola especial”. “Aquests vincles són necessaris per compartir els mateixos objectius educatius”, ha apuntat. Aquests beneficis també són ben visibles per a la directora de Lanaspa, Núria Altet, qui assegura que el projecte significa “portar la societat a dins de l’escola” i qui destaca que el fet d’integrar alumnes amb discapacitat a l’escola ordinària “dóna un valor afegit” als alumnes d’aquesta escola. “Fa que creixin amb valors”, ha apuntat. Els tres centres es troben molt pròxims i això facilita que els alumnes de Crespinell puguin incorporar-se a les classes i activitats que comparteixen amb Lanaspa i Montserrat Roig sense complicacions. Les instal·lacions de Crespinell, però, s’estan quedant petites per acollir els alumnes i és per això que des del centre demanen un nou espai que continuï estant proper als dos centres per tal de no perdre els beneficis que comporta aquest projecte. Per a Torredemer es tracta d’una inversió de futur perquè d’aquesta manera tots els alumnes, els que tenen discapacitat i els que no, estaran acostumats a un entorn integrador. “Aquest projecte és un gra de sorra per aconseguir una societat més integradora”, ha apuntat. Ha afegit que a això també hi col·labora el fet que els mestres, com a models, visquin aquesta integració amb naturalitat. La directora confia que el fet d’haver estat educat en aquest entorn influirà aquests futurs adults en les seves professions. Les dues directores han celebrat el premi en considerar que és un reconeixement a la tasca que porten fent durant 26 anys. Torredemer ha apuntat que és un reconeixement al model d’escola inclusiva i ha reivindicat que aquest model basat en els nexes entre escoles ordinàries i especials “és exportable i és un model que s”hauria de replicar per tal que el model d’escola inclusiva fos una realitat”. En la mateixa línia, Altet apunta que és un reconeixement “a la inclusió dels alumnes en l’escola ordinària” i el fet de potenciar “alumnes que tenen un altre estímul a la vida”.♦
