Manifest de la “Plataforma No en el Nostre Nom” de les Terres de Lleida i Aran

Després d’una setmana de lluita en que la Plataforma No en el Nostre Nom hem organitzat actes, xerrades, exposicions, murals i accions en solidaritat amb les persones refugiades i immigrades, en diferents viles i ciutats de tot Ponent i Pirineus, avui hem sortit al carrer per demostrar que som moltíssims els ciutadans i ciutadanes que sentim vergonya del tracte inhumà que els governs d’Europa donen a les persones estrangeres que tracten de creuar les fronteres per fugir de la guerra, la dictadura, la fam o la violència.

Cada dia la nostra Europa atempta contra persones indefenses, moltes de les quals són famílies amb criatures, vingudes de l’Afganistan, de Síria, del Magrib, de l’Àfrica… Totes fugen i es juguen la vida en la fugida, desposseïdes de tots els seus estalvis per les màfies o pels propis governs, han vist els seus éssers estimats —molts infants— morir al mar o ser maltractats per la policia amb porres, gasos i canons d’aigua o de soroll. Idomeni, Lampedusa, Tarajal, Calais, Melilla… Mai més, enlloc, contra ningú.

 Avui volem fer un acte de memòria i recordar que el nostre poble també va ser exiliat, refugiat, tancat en camps de concentració, maltractat, bombardejat, aniquilat.. no podem oblidar allò que no volem que es torni a repetir, no podem ser còmplices de la violació dels drets humans que s’està produint per i a l’espai Schengen i en acord amb l’estat no democràtic de Turquia, cal dir-ho ben fort i amb totes les lletres.

Però no sols posem la mirada lluny de casa. A l’Estat Espanyol el tancament de fronteres provoca cada any morts evitables de persones, inclosos molts infants, en el Mediterrani, així com situacions de vulneracions dels drets humans a les tanques de Ceuta i Melilla per l’actuació desproporcionada d’agents militaritzats que fan servir tota la força contra persones desarmades.

 Nosaltres, ciutadans i ciutadanes de les comarques de Ponent i Pirineus, aplegades avui ens solidaritzem amb les persones immigrants que fugen de les seves terres tant per motiu de guerra, com per motius polítics de manca de democràcia, com econòmics per manca de possibilitats de desenvolupar-hi una vida digna, i denunciem en veu alta la política d’immigració i de fronteres inhumana de la Unió Europea, que donen lloc a la mort i el sofriment de milers de persones:

-Volem un canvi de sistema econòmic neoliberal, perquè és aquest el que genera la migració forçosa de persones per la manca d’oportunitats als països empobrits.

-Volem la fi del patriarcat, perquè amb l’actual divisió sexual del treball i les cures, i l’actual discriminació de gènere al món, condemnem milions de dones i nenes a patir violència sexual i a ser víctimes de tracta.

-Volem un país fora de l’OTAN i desmilitaritzat, que no generi més desplaçades ni refugiades. Tant la siriana com l’afganesa són dos guerres amb participació, sigui militar o a través de la indústria armamentística, de països occidentals, els mateixos en molts casos que ara es neguen a assumir les conseqüències de les guerres.

-Volem una Europa de les persones. La Unió Europea com a institució, i la seva política fronterera genocida, basada en el racisme institucional materialitzat en l’Acord de Schengen i vehiculada a través de l’agència Frontex, són grans responsables de la situació actual. Volem formar part d’institucions democràtiques que respectin i defensin els Drets Humans. Volem que Europa obri les fronteres!

-Exigim a l’Estat Espanyol que augmenti les quotes d’asil i assumeixi les seves responsabilitats en front de l’emergència humanitària actual. Municipis, associacions i moviments com la PAH ja han anunciat que ofereixen places d’acollida i que estan disposats, en el cas dels municipis, a garantir l’accés d’aquestes persones als serveis bàsics. No hi ha cap justificació per a què l’Estat Espanyol es negui a acceptar més peticions d’asil, més enllà del seu racisme d’Estat, materialitzat en lleis anti Drets Humans, com la Llei d’Estrangeria, de la qual en demanem la derogació. Volem que l’Estat espanyol obri les seves fronteres.

-Exigim a la Generalitat de Catalunya que augmenti també les places d’asil que ofereix,  que implementi els plans territorials d’acollida previstos a la Llei d’Acollida de 2007, augmentant-ne les partides pressupostàries, i que doni suport a les iniciatives nascudes dels municipis i les entitats.

-Exigim a la Diputació de Lleida, als Consells Comarcals i als Ajuntaments de la demarcació que sumin esforços a la Xarxa de Municipis Acollidors, proposta nascuda des de les associacions i que pretén coordinar les fórmules d’acollida, així com compartir-ne recursos i assessorament.

Perquè volem una Europa de les persones,

Perquè cap persona no és il·legal,

Perquè el tancament de fronteres és inhumà,

Perquè la solidaritat és la tendresa dels pobles,

Perquè avui són ells i elles. Demà podem ser nosaltres,

MAI MÉS, ENLLOC, CONTRA NINGU:   OBRIM FRONTERES!!!

Lleida, Maig 2016