Experts i famílies demanen més recursos i coordinació en l’atenció a la salut mental infantil i juvenil
Les associacions de familiars de malalts mentals i entitats especialitzades com la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya han reclamat aquest dijous més recursos materials, personals i econòmics per atendre la salut mental infantil i juvenil. Un estudi d’aquestes dues entitats lamenta la falta de recursos, però també la manca de coordinació, prevenció i detecció precoç d’aquests trastorns. De fet, es calcula que entre el 10 i el 20% dels menors poden patir una malaltia mental i el 75% dels trastorns de salut mental comencen abans dels 18 anys.
A l’hora de desenvolupar un trastorn mental en la infància i adolescència influeixen factors com ara la manca de capacitats individuals emocionals o relacionals, conductes de risc com el consum de tòxics i, molt especialment, la interacció amb la família i l’entorn social. També les circumstàncies socioeconòmiques poden ser determinants. Així, la pobresa pot augmentar el risc de patir un trastorn mental. A Catalunya, l’any 2014 es van atendre 62.000 menors en serveis de salut mental, un 28% més que cinc anys enrere. Tot i així, manquen dades dels centres escolars, per exemple. Les problemàtiques de salut mental representen un gran impacte personal, social i econòmic, i es calcula que suposen un cost del 8% del PIB, sumant les despeses en atenció i les hores laborals perdudes. Una atenció deficitària pot tenir conseqüències en el desenvolupament de l’infant i la seva vida adulta així com en la de la seva família i en el seu entorn. Per aquest motiu, les dues entitats consideren que la salut mental infantil i juvenil requereix un abordatge multidisciplinari des dels centres de salut, les escoles, els serveis socials i els espais de lleure i participació. El pla integral aprovat el 2014 s’està desenvolupant i aplicant a ritme lent, influït també per les convocatòries electorals. A banda d’augmentar els recursos, l’informe proposa que es doni més importància a les fases lleus dels trastorns psicològics, a la seva prevenció i detecció precoç, perquè afecten a molta més gent i requereixen menys recursos per pacient. En canvi, actualment les administracions prioritzen els casos més greus, que afecten molts menys infants i que requereixen una gran quantitat de recursos. Un altre dels elements de millora és que existeixi una història clínica unificada de cada pacient i que cal millorar la formació dels professionals sanitaris i el seu coneixement sobre els diversos recursos disponibles. També hi ha molta disparitat de recursos segons el territori i l’atenció als instituts és molt pitjor que a educació primària. Altres mancances que detecta l’informe és la discontinuïtat en l’atenció, les respostes dilatades, la falta d’acompanyament dels joves cap a la majoria d’edat i la falta de participació de les famílies. Així, per exemple, els pacients eren visitats uns set cops cada any de mitjana, i ara només sis. El director de Formació i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, exemplifica que les administracions, la societat i les famílies tenen molt clar què cal fer quan un nen es trenca un braç, però no pas quan té una afectació psicològica, i això angoixa molt les famílies.♦
