Els alumnes de 6è de Primària i 4t d’ESO de Catalunya mantenen notes similars als últims anys en les proves d’avaluació

Els alumnes de 6è de Primària i 4t d’ESO han obtingut en les proves d’avaluació de les competències bàsiques fetes aquest curs unes notes mitjanes similars a les d’altres anys, amb petites variacions a l’alça o la baixa. Així a Primària es manté la nota en català, baixa una mica en castellà i anglès i baixa 2,1 punts en matemàtiques. A Secundària, pugen totes les llengües i baixen 0,6 punts les matemàtiques, però la pitjor nota se l’endú ciència i tecnologia, de la qual s’ha fet la prova per primer cop.

A les proves de 6è de Primària van participar gairebé 73.000 alumnes, més d’un 94% del total, corresponents a 2.239 centres, 600 dels quals privats o concertats. Les quatre proves es van fer entre el 4 i el 5 de maig. Les puntuacions mitjanes han estat similars a la dels anys anteriors, ja que en català s’han quedat igual (74,5 punts sobre 100), mentre que s’ha produït un lleuger descens en castellà, passant de 75,7 a 74,1, anglès, de 74,5 a 73,7, i matemàtiques, de 80,0 a 77,9, puntuacions en tot cas superiors a les del 2013.Els alumnes s’han distribuït en quatre nivells segons el seu resultat en cada prova: baix, mitjà-baix, mitjà-alt i alt. L’objectiu marcat per la Unió Europea és que l’any 2020 el 30% dels alumnes estiguin en el nivell alt i menys del 15% estiguin al nivell baix. Catalunya vol assolir l’objectiu dos anys abans, el 2018. De moment es compleix l’objectiu de reduir els alumnes de nivell baix en català, castellà i matemàtiques, que estan entre el 13 i el 14%. En anglès, l’any 2013 hi havia un 19% d’alumnes amb nivell baix, i es va baixar al 15,9% el 2014, però l’any passat i aquest han augmentat fins el 16,5%.Els alumnes de nivell alt han anat creixent progressivament des del 2013 en català, arribant al 25%, però s’han reduït lleugerament en les altres tres matèries. Així, en castellà s’ha notat una notable baixada del 25,5 al 20,8%, després d’anys d’increment, cosa que Educació estudia si es deu a una major dificultat de l’examen. En anglès es va arribar al 27,3% l’any 2014, però s’ha baixat dos anys seguits fins el 24%. Només en matemàtiques es compleix l’objectiu europeu, tot i que el màxim percentatge va ser el 2014, amb un 31,2% i ara s’ha baixat fins el 30,6%.Una de les comparacions a la qual el departament dóna més importància és a la variància entre centres i dins dels centres, ja que això mesura l’equitat del sistema educatiu. Així, el sistema és més equitatiu si les majors diferències entre resultats d’alumnes es donen dins del mateix centre i no pas entre alumnes de diferents centres, o sigui que entre escoles no hi ha diferències notables. Així, a Catalunya la variància dins dels centres va del 80% en anglès al 88,2% en castellà, mentre que la resta de diferència, de l’11,8 al 19,5% és entre els centres. El president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, explica que en països com Alemanya la diferència entre centres suposa el 40%, ja que els alumnes són separats cap a l’FP o el Batxillerat cap als 12 anys. Per sexes, les nenes treuen 3,3 i 3,5 punts més en llengua que els nens, mentre que aquests obtenen 2,5 punts més de mitjana en matemàtiques. Segons la complexitat socioeconòmica del centre, la puntuació mitjana només supera els 10 punts en anglès. En català, castellà i matemàtiques, ha baixat dels 13, 11 i 12 punts el 2013 als 9 o 10 punts aquest 2016. En canvi, en anglès, la puntuació mitjana encara difereix, a favor dels centres de menor complexitat, 14,7 punts, tot i que s’ha reduït des dels 20,5 punts l’any 2013.Per territoris, la ciutat de Barcelona, les terres de Lleida i el Pirineu Occidental treuen les millors notes mitjanes en general, entre 75,2 i 79,7. Per la seva banda, les comarques del Garraf, Alt Penedès i les ciutats de L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), treuen les pitjors notes, amb puntuacions mitjanes d’entre 72,1 i 75,4 segons la matèria, excepte en anglès que el Camp de Tarragona treu un 71,9 de mitjana. El curs 2013-2014 es van iniciar unes auditories pedagògiques als 102 centres on al voltant del 30% dels alumnes estan en nivell baix. La implantació de mesures ha permès aquests centres reduir les diferències amb altres centres amb similars condicions socioeconòmiques. Així, en català, han passat de 53,1 punts a 63,8, una progressió de més de 10 punts, davant dels 4,7 punts de millora que han tingut altres centres similars i els 3,4 punts de millora de la mitjana catalana. En castellà, anglès i matemàtiques també han millorat més que la mitjana, però la progressió va arribar al seu punt àlgid el curs passat, i aquest 2015-2016 la puntuació ha estat similar o fins i tot una mica inferior.4t d’ESOA les proves de 4t d’ESO, hi van participar el mes de febrer més de 65.000 alumnes, un 94,8% del total, procedents de 1.060 centres, prop de la meitat dels quals eren concertats o privats. Per primer cop s’ha fet una prova cientificotecnològica, que s’afegeix a les de català, castellà, anglès i matemàtiques. Aquesta prova ha tret la pitjor puntuació mitjana, un 67,2, davant del 68 de matemàtiques, el 71 d’anglès o el 76 de català i castellà. En llengües la puntuació ha estat una mica superior als anteriors cursos, mentre que en matemàtiques s’ha baixat dels 69,1 punts del 2014 i els 68,7 del 2015 als 68,1 d’aquest curs. Justament, en matemàtiques s’ha fet un curs a distància per a 400 professors per potenciar la geometria, un dels aspectes on més fallen els alumnes, i també s’ha demanat a les editorials que els llibres de text incrementin l’atenció a aquest apartat. Mateo ha dit que el curs a distància ha tingut molt èxit i es continuarà fent per almenys un professor de cada centre.Com en el cas de Primària, l’objectiu pel 2018 és tenir almenys un 30% d’alumnes de nivell alt i un màxim del 15% de nivell baix. Per la franja alta, l’objectiu ja s’ha assolit en les tres llengües, que han anat millorant el percentatge, mentre que en matemàtiques s’arriba al 27,8%, baixant del 29% del 2014, i en ciència i tecnologia encara només ho assoleixen el 18% dels alumnes. De nivell baix, l’objectiu s’assoleix en català i castellà, amb menys d’un 11% dels alumnes, però també en matemàtiques i ciència, amb un 15 i un 14,5% respectivament. La progressió en català i matemàtiques és força positiva, baixant un 5,5% en català i 9% en matemàtiques des del 2012. En castellà, s’ha passat del 9,9% a l’11%. En canvi, en anglès el percentatge d’alumnes de nivell baix és d’un 17,6%, malgrat que la progressió és positiva, passant del 23,7% el 2012 al 20% de fa dos anys. En la prova cientificotècnica s’han tingut en compte les assignatures optatives triades per cada alumne. Així, els que cursen les tres assignatures d’aquest àmbit –biologia i geologia, física i química i tecnologia—treuen la millor nota mitjana, amb 75,4 punts. Els que no en cursen cap treuen 60,7 punts. El 70% dels alumnes van considerar la prova difícil o molt difícil. Pel que fa a la variància entre centres, la més alta, com a Primària, va ser en la prova d’anglès, amb un 19,6% de diferència de nota mitjana, mentre que la més baixa va ser en ciència, amb un 12,9% de variació. També com a Primària, les millors notes són als centres de Barcelona ciutat, Ponent i Pirineu, i les pitjors al Garraf, Alt Penedès i la resta del Barcelonès. Per sexes, les noies treuen lleugeres millors notes. Els repetidors treuen entre 10 i 19 punts menys de mitjana que els alumnes no repetidors, diferència que s’ha anat escurçant els últims anys. Pel que fa a la complexitat dels centres, la diferència ronda el 10% en català i castellà, però augmenta fins el 16% en matemàtiques i un 20% en anglès. Educació considera que el nivell socioeconòmic de les famílies influeix més en anglès que en altres matèries. Tant el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet, com el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, han volgut remarcar que aquestes proves es continuaran fent, al marge del que indiqui la LOMCE, que es basa en l’avaluació del currículum escolar. Tot i així, han volgut tranquil·litzar les famílies assegurant que la informació no servirà per fer rànquings d’escoles, sinó que cada família sabrà la puntuació del seu fill en comparació a la mitjana catalana i el nivell que té en cada competència de cada matèria. Els centres tindran una nota mitjana de cada grup relacionada amb la mitjana catalana i la mitjana dels centres de similar complexitat socioeconòmica. També s’ha fet una avaluació diagnòstica a 3r de Primària, tot i que aquí és cada centre qui organitza i supervisa les proves. El departament compara els resultats amb la mitjana dels altres centres. En el futur es planteja la possibilitat de fer la prova cientificotecnològica a 6è de Primària i una prova complementària d’anglès per comparar els resultats amb la resta d’Europa. Sobre les possibles famílies insubmises a aquestes proves d’avaluació, Mateo ha explicat que són uns pocs centenars i que suposen menys del 0,5% del total.♦