Una biennal artístico-científica flotant a l’Antàrtida per pensar el futur del ‘continent blanc’

L’artista, filòsof i ex mariner rus Alexander Ponomarev ha presentat aquest dimarts a Barcelona la primera ‘Biennal de l’Antàrtida’, una missió cultural i científica que embarcarà un centenar de científics, artistes i intel·lectuals en un gran vaixell la primavera del 2017 per crear i reflexionar sobre el futur d’aquest indret. El vaixell recorrerà l’arxipèlag antàrtic durant deu dies, fent parades on es mostraran les creacions i debats fets a bord. En acabat, els resultats de l’expedició es mostraran en diversos museus del món. El futur del “continent blanc és avui un full en blanc”, ha sostingut avui Ponomarev, que vol donar continuïtat a aquesta experiència i crear una estructura estable de treball sobre la matèria.

Fascinat pel oceans i, particularment, per l’oceà antàrtic i el seu entorn, Alexander Ponomarev (1957) va començar a plasmar aquest interès en la Biennal d’Art de Venècia 2014, quan va crear el primer pavelló supra-nacional antàrtic, el ‘Pavelló de l’Antàrtida’. Però no content amb això, l’artista, filòsof i també ex oficial naval en un buc comercial, encapçala ara un projecte força insòlit en el món dels esdeveniments artístics, la primera ‘Biennal de l’Antàrtida Projecte Artístic Internacional’. Ponomarev n’és l’impulsor principal i el comissari, i aquest dimarts a Barcelona n’ha explicat els detalls. La capital catalana és ja la tercera ciutat internacional on es presenta el projecte, després de Nova York i Moscou. La Biennal de l’Antàrtida se celebrarà a bord d’un vaixell (l’Academik loffe rus) en aigües de l’antàrtic del 27 de març al 6 d’abril, amb una ‘tripulació’ formada per un centenar d’artistes, científics, filòsofs i “visionaris” –segons ha insistit Ponomarev- que durant aquells deu dies desenvoluparan projectes artístics, mantindran debats i reflexions, i fins i tot participaran en tallers de poesia i filosofia. El fil conductor serà, és clar, l’Antàrtida, pensada en clau de futur i des del punt de vista de redescobrir-ne les potencialitats com a espai hipotèticament habitable. La Biennal arrencarà amb activitats a Ushuaia (l’Argentina), port des del qual després sortirà el vaixell. Aquest emprendrà una ruta de deu dies per l’oceà àrtic amb parades en les illes de l’arxipèlag blanc. Durant aquestes aturades els artistes instal·laran temporalment obres d’art o participaran en performances que hauran dissenyat durant la travessia. Quan culmini l’expedició, obres i instal·lacions romandran a l’Argentina i a posteriori podran formar part d’exposicions en diversos museus del món per tal de difondre l’experiència viscuda al pol sud. El vaixell serà, doncs “un immens laboratori creatiu i un estudi flotant” al servei de les creacions i les idees relacionades amb l’Antàrtida. És, en paraules d’un dels col·laboradors del projecte, l’arquitecte Hani Rashid, “una missió cultural i científica que ajudarà a entendre un dels pocs llocs verges que queden a la terra”, més enllà és clar de les plataformes científiques i militars que s’hi aixequen. Els expedicionaris ja estan sent seleccionats per l’organització, que prioritza artistes, científics, divulgadors i intel·lectuals oberts de ment, amb capacitat per treballar en grup i de fer-ho en les particulars condicions d’un viatge en vaixell. El repte és que el conjunt sigui el més internacional possible. El gruix de la tripulació se seleccionarà aquest estiu amb una crida pública per captar projectes, també de joves artistes que hi vulguin participar. La Biennal de l’Antàrtida és una iniciativa de Alexander Ponomarev que té al darrere diverses fundacions i entitats culturals, educatives o filantròpiques, així com personalitats relacionades amb el món de l’art i la ciència a títol individual. A l’estat espanyol, per exemple, el seu soci principal és la fundació Quo Artis, una entitat internacional sense ànim de lucre dedicada a projectes que lliguen art, ciència i tecnologia. Entre els integrants del consell directiu de la Biennal hi figuren l’ex director del Centre Pompidou de París, Alfred Pacman; el director de la Fundacion Beyler, Sam Keller; la directora del Museu Pushkin, Marina Loshak; el president de l’empresa tecnològica Croc, Boris Bobrovnikov; el col·leccionista, filantrop, empresari i president de la Fundació AVC Charity; l’assessor de direcció del Museu de l’Hermitage, Nicolas Iljine; o la presidenta fundadora de la Biennal de Marràqueix, Vanessa Branson, entre altres. Alexander Ponomarev ha exposat també que més enllà de la Biennal –que vol mantenir cada dos anys- voldrien que l’experiència doni peu a un debat durador sobre l’Antàrtida. En aquest sentit, exploren la idea de crear en paral·lel una estructura de treball permanent sobre aquestes qüestions. I és que per a l’artista i filòsof, l’Antàrtida “com una fulla en blanc”, que voldria veure convertida en un indret “on col·laborin científics, filòsofs i artistes per crear nous conceptes” i possibilitats respecte aquest lloc. Això sí, Ponomarev ha desmarcat aquesta iniciativa de qualsevol motivació ecologista o “política” de defensa del ‘continent blanc’. El que es planteja, de fet, no és tant com preservar aquest habitat de l’acció humana sinó més aviat estudiar les seves possibilitats i recursos en tant que un lloc habitable (en harmonia amb l’entorn, això sí) en un futur no tant llunyà.♦