Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

El MNAC treu a la llum les ombres xineses que connecten Ramon Casas amb la bohèmia

Notícia anterior
Notícia posterior

5._disseny_de_ramon_casas_i_realitzacio_josep_meifren._maurici_vilomara._ombres_xineses_per_al_teatre_els_quatre_gats_cap_a_1897-1898._diposit_de_pere_jimenez-meifren_caralps_i_gonzalo_jimenez_meifren

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) descobreix a partir de dijous un conjunt d’ombres xineses inèdites de Ramon Casas que mostren la relació del pintor amb les pràctiques artístiques populars. Ho fa en l’exposició ‘Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats’, el particular homenatge que el museu ret al pintor modernista en el 150è aniversari del seu naixement. Les 11 ombres xineses dipositades recentment al museu per un col·leccionista privat es presenten acompanyades de cartells, invitacions, àlbums i altres peces del pintor i altres artistes, que mostren la faceta popular de Casas i els punts de contacte amb la bohèmia parisenca i el cercle d’intel·lectuals d’Els Quatre Gats.

L’important fons d’obra de Ramon Casas que custodia el MNAC s’ha vist ampliat recentment gràcies a una “generosa donació” d’un col·leccionista privat, que ha cedit en dipòsit de deu anys un conjunt d’11 ombres xineses pintades per Ramon Casas i posteriorment fetes mòbil per Josep Meifrèn. Es desconeix sí aquestes creacions es van fer servir mai en una funció (de teatre d’ombres). El que sí se sap, però, és a qui corresponen els perfils creats per Casas, alguns de personalitats il·lustres i de l’anomenada ‘parròquia’ d’Els Quatre Gats com Àngel Guimerà, Miquel Utrillo, Pompeu Gener, Pere Romeu, i també un autoretrat del pintor. Aquestes peces, d’estil caricaturesc i còmic, són posteriors a l’estada que Ramon Casas va fer a París durant tres anys quan encara era molt jove. Allà va contactar amb els cabarets de Montmartre, “especialment el mític local Le Chat Noir, i amb personatges com Toulouse-Lautrec”, senyala el coordinador de col·leccions del MNAC, Francesc Quílez. Es va introduir en un món –el de la bohèmia parisenca- pel qual va sentir “una gran fascinació”, constata Quílez. Al parer d’aquest responsable del MNAC, la cessió en dipòsit al museu és “molt rellevant” en la mesura que completa la visió de Casas com a artista “molt polifacètic, amb un perfil polivalent i uns interessos molt diversificats”. Segons Quílez, la condició d’artista modern que se li atribueix té molt a veure amb la connexió que va establir, juntament amb altres col·legues d’Els Quatre Gats, amb expressions i pràctiques artístiques populars” (com les ombres xineses). Acompanyant les ombres xineses, el MNAC ha disposat una cinquantena d’obres del mateix Casas i altres artistes (cartells, invitacions, àlbums, pintura). El conjunt complementa la recent adquisició i, en alguns casos, s’hi evidencia el rastre l’ombra xinesa, especialment en l’àmbit dels cartells i dibuixos, “alguns d’ells deutors d’aquell llenguatge”.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere