“Projecte Life!” d’investigadors de la Universitat d’Alacant per a detectar tendències suïcides en les xarxes socials

L’objectiu és crear una plataforma web on organitzacions de prevenció puguen ser alertades de forma anònima sobre possibles missatges pro suïcides 

Cada any moren quasi un milió de persones en el món per aquesta causa, segons dades de l’OMS

A Europa, el suïcidi és la causa més freqüent de mort violenta. De fet, més de 800.000 persones moren en el món com a resultat d’un comportament suïcida, segons dades de l’Organització Mundial de Salut (OMS). És per això, que establir mitjans per a una correcta detecció i prevenció d’aquestes conductes és un dels objectius del Grup de Processament del Llenguatge i Sistemes d’Informació de la Universitat d’Alacant a través del Projecte Life! Prevenció del Suïcidi en les Xarxes Socials.

Els problemes de depressió, drogues, alcohol, assetjament escolar, abús infantil o els problemes econòmics són els desencadenants principals d’aquesta conducta. En el cas dels joves, el suïcidi és la segona causa de defunció entre persones de 15 a 29 anys. En aquest sentit, l’objectiu del Projecte Life! és crear una plataforma web on organitzacions de prevenció puguen ser alertades de forma anònima davant d’algun tipus de missatge o conducta suïcida.

Per a això, els investigadors de la Universitat d’Alacant han desenvolupat una eina per a rastrejar i detectar missatges pro suïcides en la xarxa ja que el 90% dels xiquets i els joves, d’entre 14 i 24 anys, fan un ús habitual d’Internet i les xarxes socials. Sens dubte, ben utilitzades, les tecnologies del llenguatge humà i les TIC poden salvar innombrables vides i resoldre bastants problemes relacionats amb l’assetjament.

És important destacar que les morts autoinduïdes són potencialment prevenibles ja que hi ha una tendència creixent a publicar en mitjans com Facebook o Twitter missatges que animen al suïcidi i, fins i tot, usuaris que anuncien els seus pensaments abans de cometre l’intent. “En el nostre grup som experts en la creació d’eines per a rastrejar xarxes socials i extraure’n aquella informació que ens és rellevant. En el cas, que un text continga emocions negatives pròximes als missatges abocats en notes d’assetjament i suïcidi, podem donar la veu d’alarma”, explica José Manuel Gómez, director del projecte.

 Grup de Processament del Llenguatge i Sistemes

En el Grup de Processament del Llenguatge i Sistemes d’Informació fa anys que treballen en el desenvolupament d’aplicacions per a detectar les emocions i els sentiments expressats en la xarxa. Fruit d’això, han aconseguit construir aplicacions interessants com el SocialRankings o el SocialAnalytics que permeten valorar i analitzar l’opinió dels usuaris de Twitter sobre alguns aspectes com la política, les empreses, les persones públiques, els organismes, etc.

En aquesta ocasió, a través del Projecte Life!, les xarxes socials s’han convertit en una gran eina d’informació i prevenció, ja que les persones amb tendències suïcides solen avisar al seu entorn a través de diversos mitjans. “El desafiament per a les tecnologies del llenguatge humà és aconseguir processar la nova terminologia emprada en els mitjans socials com a abreviacions, argot, emoticones i, més generalment, un llenguatge poc estructurat i altament informal”, afig l’investigador de la Universitat d’Alacant.♦