La professora María Gómez de la Universitat de València promou l’exposició ‘Levitat. La Seda i la Dona de tots els Temps’
La professora d’Història de l’Art i artista María Gómez ha realitzat la mostra dedicada a la reflexió al voltant de la seda i la dona que es va inaugurar divendres passat (8/juliol/2016) a l’Hotel Les Arenes de València. Aquesta exposició pretén iniciar un acte cultural-artístic amb la finalitat de potenciar iniciatives de “creació artística” en relació amb la Ruta de la Seda.
Es tracta d’una sèrie d’escultures en guix endurit i tallat realitzades sense motlles ni models, d’entre 70 i 90 cm d’altura. Aquesta mostra és segons l’artista “punta de llança que seguirà, des d’aquest camí, cap a altres llocs d’expositius”.
Aquesta exposició, des del paradigma de sentir-se en femení plural, relata, en paraules d’Ana Mafé, l’esdevenir de la dona a través d’un paral·lelisme generat pel binomi dona-calma: la crisàlida, el seu embolcall i el procés d’obtenció del teixit més fi i sublim conegut com a seda. El guix posa veu a les escultures convertint cadascuna d’elles en un ésser íntim i social. Amb el seu embolcall i el seu procés de creixement. De tal forma que el seu port reflecteix aquest precís instant en el qual es troba. Seda i dona es fonen en una poètica on totes podem veure’ns reflectides. En una o en diverses escultures alhora. Sentir-se bella i serena és un procés intern, en el qual tirem d’un fil interior que ens porta a la completa aquesta de reconèixer-nos perfectes davant els nostres propis ulls. Sense adorns, en essència. Oferint llum i transparències, levitat i intensitat, autenticitat i harmonia. Sense conformar-nos amb el que veiem a simple vista, hem d’observar a aquestes dones en guix i seda fins a ser capaces de redescobrir la seua essència. “Totes som una sota el mateix Sol, totes compartim la necessitat imperiosa de trobar-nos, afirmar-nos i teixir el nostre propi jo”. Si pot ser, conclou Mafé, en seda, per favor.
María Gómez Rodrigo és llicenciada en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València en 1990 i doctora en Belles Arts per la Universitat de València i actualment treballa com a professora titular del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Entre els seus treballs de recerca, restauració i conservació de patrimoni històric-artístic destaquen la troballa en 1991 en la Catedral Metropolitana de València d’un important nombre de pintures greument cremades des de 1936 i que constaven com desaparegudes. Igualment, al seu càrrec consta la recerca i recuperació d’importants pintures cremades de pintors del gòtic, renaixement i barroc valencià, així com del segle XIX, publicat en el llibre ‘Les pintures cremades de la Catedral de València’, Conselleria de Cultura, 2000.♦
