L’Anuari de la Música 2016 detecta un repunt de la música en directe però un fre a l’assistència a festivals
El consum, venda i producció de música jazz es van disparar l’any 2015
Després d’haver “tocat fons” l’any 2014, el sector musical “va veure la llum” l’any passat, segons ha comparat aquest dimarts el responsable de l’Anuari de la Música 2016, Lluís Gendrau. La nova edició de l’estudi (amb dades de 2015) detecta un “repunt” de la indústria musical, essencialment quant a la facturació de la música en directe. “La tendència s’haurà de consolidar en els propers anys”, ha admès Gendrau. D’altra banda, l’Anuari detecta un augment significatiu del consum de música jazz, així com una lleugera caiguda de l’assistència a macrofestivals (del 16,7% al 13,8% de la població) en benefici dels concerts en sales. Aquest model “pot haver entrat en una fase d’esgotament i recessió”, valora l’Anuari.
La facturació de la indústria catalana de la música en directe va créixer el 2015 fins als 67,5 milions d’euros (el 2014 havien estat 61,4), i també ho va el nombre de concerts (12.800) i de públic, passant de 7,7 a 8,2 milions d’espectadors. Així ho recull l’Anuari de la Música 2016, amb dades de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC). Aquest “repunt” del sector de la música en directe té un correlat en els hàbits de consum dels espectadors. Uns hàbits que, segons Lluís Gendrau, haurien mudat en els darrers temps i frenat el creixement sostingut d’espectadors als macrofestivals. Segons dades aportades per l’Anuari, el nombre de catalans que declaren haver assistit a macrofestivals el 2015 va ser de 13,8%, és a dir, una caiguda respecte el 16,7% de l’any anterior. Gairebé un de cada dos catalans va assistir a un concert el 2015, un percentatge alt, el més elevat de fet des del 2009, quan l’assistència a concerts va tocar fons. Amb tot, però, les sales de concerts segueixen perdent públic i se situen ja per sota del milió d’euros (-11,4%). En canvi, per primera vegada des de fa quatre anys les sales han incrementat la programació, amb un 12,3% més de concerts. Després d’uns quants anys de crisi i d’estancament el sector “veu la llum”, manifesta Gendrau en relació amb aquestes xifres. No és així, però, en l’àmbit de la indústria discogràfica, la facturació de la qual cau a un mínim històric de 8,6,MEUR (10,2 el 2014). Aquesta indústria ha perdut en una dècada un 70% del seu negoci, constata l’Anuari.El jazz pren voladaLluís Gendrau ha senyalat que una de les bones notícies i gran novetat que dóna aquesta edició de l’Anuari és “l’ascens absolut” de la música jazz, tant en consum, com en venda discos i producció discogràfica. I és que el 2015 hi va haver un rècord de gravacions de jazz, amb 144 referències físiques i digitals que representen un creixement d’un 26,3% respecte el 2014. Això s’ha traduït, segons Gendrau, també en un augment del consum: assistència a concerts i compra de música jazz han crescut. Grup Enderrock atribueix aquest creixement tant a les fornades d’estudiants que surten d’escoles com el Taller de Músics o l’ESMUC, com a l’accés del jazz als formats digitals i “transversals”. “El jazz està de moda”, ha proclamat Gendrau. Cap al Pla Integral de la MúsicaL’Anuari de la Música 2016 també es fa ressò de la tasca que els diversos actors del sector musical català estan duent a terme per posar les bases del Pla Integral de la Música, impulsat pel departament de Cultura i que a finals d’any hauria d’estar embastat. El què fa l’Anuari és recollir els dotze principals reptes plantejats pel sector als debats del Pla amb l’ànim que quedin recollits a les conclusions. Les reivindicacions van des de l’estructuració del sector i l’impuls de l’Acadèmia de la Música, fins a les necessitats de producció, creació i exhibició, sense descuidar la formació musical i professional. El president d’ARC, Jordi Gratacós, ha explicat que el Pla ha de restituir “l’ocasió perduda” que va suposar l’intent fallit que, segons ha dit, l’Instituto de Artes Escénicas i Música (INAEM) del Ministeri de Cultura va assajar l’any 1989 per crear un pla estatal de la música. Aprofitant “el moment polític fundacional” de Catalunya, és hora de dissenyar un marc català que doni a la música “el mateix valor que altres àmbits culturals”, ha valorat Gratacós. El president d’ARC ha fet èmfasi en què cal que model es basi en “l’horitzontalitat” i ha reclamat que la Generalitat, en tant que “primer promotor de Catalunya”, doni ple suport i tingui “compromís” amb el Pla Integral.♦
