La cultura asiàtica aterra a Vic de la mà del Festival Nits de Cinema Oriental amb una quarantena de projeccions
La 13a edició del Festival de Nits de Cinema Oriental de Vic ha arrencat aquest dimarts amb la projecció de la pel·lícula japonesa ‘The Case of Hana and Alice’. El certamen ha continuat a la Bassa dels Hermanos amb la projecció del film ‘The Mohican Comes Home’ i el ja tradicional sopar que acompanya la pel·lícula del país convidat, enguany el públic ha pogut degustar uns fideus yakisoba, pollastre toriteriyaki i sushi variat. Una de les essències del festival és precisament la vessant més popular del festival que congrega a la Bassa una gran quantitat de públic per sopar a l’espera del passi d’una pel·lícula a l’aire lliure ens una pantalla de grans dimensions. Els assistents al festival podran veure una quarantena de pel·lícules fins diumenge que combinen propostes comercial amb d’altres que s’emmarquen dins l’anomenat cinema d’autor. Durant tota la setmana, el cinema, la gastronomia, però també les arts marcials, la música, la dansa i diverses exposicions ompliran Vic de cultura asiàtica.
La cultura asiàtica s’ha tornat a convertir un any més en un potent atractiu motor a la capital d’Osona. Durant una setmana, la gastronomia i la música, però també la dansa, les exposicions i les xerrades, conviuran amb el cinema asiàtic en un festival que projectarà una quarantena de pel·lícules repartides entre les seccions oficial a competició, infantil, retrospectiva, sessions especials i sessions temàtiques com la Nit de Terror o la Nit Golfa. El director del festival, Quim Crusellas, ha explicat a l’ACN que el certamen es manté fidel als seus orígens i ha trobat un bon equilibri entre els títols més espectaculars i comercials i les propostes d’autor més radicals i innovadores. Com a novetat, enguany el festival exhibeix set curtmetratges que es projectaran fora de concurs i complementaran algunes sessions. Per primera vegada, no tots els films seran de producció asiàtica. En aquest sentit, s’ha creat la Ruta Marco Polo, que vol ser una nova marca transversal que s’obre a produccions occidentals que ofereixen la seva mirada sobre Àsia. Entre les novetats d’enguany també destaca el fet que les pel·lícules de la secció oficial no només competeixen pel Premi Gat de la Sort del Públic, ja que el certamen ha introduït dos nous guardons: el Premi del Jurat i el Premi de la Crítica. Pel que fa al Premi del Jurat, l’escolliran el director coreà Kyu-juan Cho, el cineasta japonès Reji Hoshino i la periodista Desirée de Fez.
Repàs a la programació
Com que el país convidat és el Japó, enguany la pel·lícula japonesa que ha inaugurat el festival és ‘The Mohican Comes Home’, “una divertida comèdia generacional que vol trencar tòpics”, ha explicat Crusellas. D’aquest país també són ‘No longer heroine’, una exitosa comèdia romàntica adolescent basada en un popular manga, o les dues parts del ‘Live Action’ d”Ataque a los Titanes’. Un altre dels films destacats és la preestrena que servirà de colofó a la retrospectiva dedicada al ‘kaijû eiga’, i també el cinema de monstres japonès, que ensenyarà el terror de criatures com Godzilla, Gamera o Gappa. A banda de la cinematografia japonesa, el festival presenta films de l’Índia, Corea del Sud, Hong Kong, la Xina, Filipines i Taiwan, amb pel·lícules que van des de la comèdia fins al drama, les arts marcials, les pel·lícules d’autor o els documentals. Entre les propostes més espectaculars i comercials, el director del festival ha destacat títols com ‘Ip Man 3’, una pel·lícula sobre el mestre de Bruce Lee, o el musical ‘Office’, una producció de Hong Kong. Del cinema indi es podrà veure ‘Baaghi’, un film amb tots els elements de Bollywood, o la superproducció ’24’. El cinema xinès també aposta per les grans produccions i aquesta vegada es podrà veure a Vic ‘Montser Hunt’, la segona pel·lícula més taquillera d’aquest país asiàtic, i que va ser creada pel mateix equip que va fer Shrek. De la Xina també es podrà veure ‘Chongquing Hot Pot’, una barreja entre acció i comèdia negra. De Taiwan s’ha programat ‘The Arti’, una cinta animada de titelles tradicionals. Quim Crusellas ha explicat que a mig camí entre el cinema comercial i el d’autor, el festival presentarà ‘Beijing Carmen’, una aproximació xinesa a la ‘Carmen’ de Bizet. Dirigida per la coreògrafa Michelle Wang, que serà a Vic per presentar el film. A més, la cinta es complementarà amb un espectacle flamenc a càrrec de l’artista vigatana Aina Nuñez. Pel que fa al cinema independent, el certamen ha traçat una extensa programació amb obres d’autors de culte com Shunji Iwai, amb el delicat anime ‘The case of Hana & Alice’, Xu Haofeng amb el seu homenatge al kung-fu més pur amb ‘The Master’, i Johnny Ma, que aproparà els espectadors a l’infern que viu un home corrent quan provoca un accident involuntari amb ‘Old Stone’, pel·lícula que va ser prohibida al Festival de cinema de Hong Kong. En els últims anys, els documentals han anat guanyant pes al festival. Enguany es podrà veure ‘For the Love of a Man’, un retrat dels fans de la gran estrella del cinema indi Rajinikanth, ‘The Last Pinoy Action King’, sobre l’actor més reeixit del cinema d’acció filipí.
Un festival en evolució constant
Crusellas ha explicat que el festival ha anat creixent amb els anys. L’any passat van participar al certamen unes 9.000 persones, “un nombre molt òptim”. L’objectiu del festival, però, no és superar el nombre d’espectadors any rere any, “perquè ja tenim una dimensió i el públic es va creant sol”. Les activitats també s’han anat ampliant a poc a poc, i aquest any ha destacat el cicle ‘Més Nits’, que s’ha dut a terme del 27 de juny al 10 de juliol. En total han estat més d’una vintena d’activitats que s’han realitzat als centres cívics de Vic amb l’objectiu d’apropar als ciutadans la cultura asiàtica des de totes les perspectives possibles. Amb tot, per Crusellas, el model del festival és bo, “perquè es basa en l’esperit dels primers anys del festival: bon rotllo a la Bassa dels Hermanos, la gent sopant i menjant fideus xinos mentre veu una peli i s’ho passa bé”. Pel director, ara el repte passa per consolidar tota l’estructura que s’ha anat creant al voltant del festival “i polir les coses que potser no fem del tot bé”.♦