Un llibre recupera la cultura científica de Barcelona entre les seves dues Exposicions

Prop d’una vintena d’autors recullen en un llibre la història la ciència, la tecnologia i la medicina a la ciutat de Barcelona, i de quina manera aquestes últimes van modelar la seva evolució urbanística i social. És resultat d’un projecte multicèntric liderat pel CSIC i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Barcelona: An Urban History of Science and Modernity, 1888-1929, se centra en les quatre dècades entre les dues Exposicions Universals. L’obra és resultat d’un projecte liderat pels historiadors de la ciència Oliver Hochadel, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, i Agustí Nieto-Galan, del Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

 “El que ens preguntem en la investigació és quin paper van jugar la ciència, la tecnologia i la medicina a la modernització de Barcelona, i com van canviar la ciutat i l’espai urbà”, explica Oliver Hochadel. “I al mateix temps, com, de manera dialèctica, aquest espai urbà va condicionar el desenvolupament de la pròpia ciència”.

El llibre destaca com els diferents grups socials es van apropiar del coneixement científic de maneres diverses. Per exemple les elits conservadores van promocionar una important xarxa de naturalistes que no veien contradicció entre la religió i una ciència antidarwinista, i que havien de contribuir en part al desenvolupament del catalanisme com a projecte cultural i polític. Per la seva banda, en els ateneus populars i anarquistes va créixer una visió de la ciència, medicina i tecnologia com a instrument de resistència i lluita contra l’hegemonia cultural de les elits.

També des de la cultura de les classes dominants es van crear les primeres clíniques modernes de l’Eixample barceloní, parcs públics com el de la Ciutadella, que albergava el Zoo i el Museu Martorell de Ciències Naturals. Però les classes populars perseguien la creació de la seva pròpia ciència i els seus propis serveis mèdics – per exemple, amb nombrosos petits consultoris als barris obrers. Era també el moment algid de l’espiritisme, com una forma de religió laica que es contraposava al catolicisme imperant.

El llibre també demostra com la ciència, la tecnologia i la medicina eren instruments del control social i de crítica cultural de les elits. Els seus protagonistes no només són els científics, metges i enginyers de l’època, sinó també els usuaris de noves tecnologies, els visitants i els donants d’objectes per als museus, els pacients dels nous sistemes d’assistència, els aficionats a l’astronomia, a la història natural i molts altres camps del coneixement. El públic, el ciutadà en general, es convertia així en protagonista (sovint, no sense controvèrsia) de la modernització de la ciutat.

La tecnologia en particular va jugar un paper clau en el disseny i desenvolupament del teixit urbà a través dels parcs d’atraccions o de l’electrificació de llars, carrers i botigues, a través de la implantació de les primeres antenes de ràdio -la primera emissora del país es va crear a Barcelona- i dels observatoris astronòmics.

El llibre utilitza una gran varietat de fonts primàries: documents i fotografies imatges de tot tipus d’arxius públics i privats, d’associacions i agrupacions culturals. Amb gairebé mig centenar d’imatges, l’obra contribueix també a difondre la cultura visual de la ciència a la ciutat des d’una perspectiva històrica.

Barcelona: An Urban History of Science and Modernity, ha estat publicat per l’editorial britànica Routledge. A més dels coordinadors del projecte, té com a autors a Ferran Aragon (UAB), Mónica Balltondre (UAB), Jordi Ferran (UOC), Álvaro Girón (IMF-CSIC), Andrea Graus (UAB), Meritxell Guzmán (UAB), Àlvar Martínez-Vidal (Universitat de València), Jorge Molero-Mesa (UAB), José Pardo-Tomás (IMF-CSIC), Antoni Roca-Rosell (UPC); Pedro Ruiz-Castell (UV), Jaume Sastre-Juan (Universidad de Lisboa), Carlos Tabernero (UAB), Jaume Valentines-Álvarez (Universidad Nueva de Lisboa), Laura Valls (UAB i CSIC) y Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya).♦