La Comissió de la Dignitat dóna el fons fotogràfic Boix a l’Arxiu Nacional de Catalunya
El conjunt conté un miler d’imatges que retraten, entre altres, la vida a les trinxeres de la Guerra Civil i altres fets històrics ocorreguts els anys previs al conflicte
La Comissió de la Dignitat ha formalitzat aquest dimecres la donació del fons fotogràfic Boix a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El fons està constituït per 1.369 negatius, 706 dels quals són de Francesc Boix i 663 del seu pare, Bartomeu Boix, també aficionat a la fotografia. Datades entre 1937 i 1938, les fotografies del fill retraten, entre altres, la vida diària a les trinxeres del front del Segre durant la Guerra Civil i altres fets històrics ocorreguts els anys previs al conflicte. El fons ingressarà a l’Arxiu després que l’any 2013 fos adquirit en una subhasta pública per la Comissió de la Dignitat, que l’ha tractat i conservat amb la voluntat que passés a formar part del patrimoni del país.
El Fons Boix té un gran valor documental, segons ha emfatitzat el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, perquè aplega una col·lecció d’imatges sobre la vida diària al front de l’Ebre, vista a través dels ulls d’un membre de la columna Macià-Companys, el soldat-fotògraf Francesc Boix. De l’autor, que va anar al front enquadrat en l’anomenada lleva del biberó, es coneix sobretot la seva col·laboració posterior com a testimoni de càrrec contra els caps nazis en el judici de Nuremberg. A través de les fotografies que va poder realitzar i salvar durant el seu pas com a intern al camp de concentració de Mathausen es van inculpar diversos responsables de les atrocitats nazis. Però el fons Boix que ingressa a l’Arxiu Nacional de Catalunya no inclou aquestes imatges, que ja van ser donades per l’Amical Mathausen a aquesta institució, i exposades l’any 2015 a Barcelona. El què ara ingressa l’Arxiu és un fons adquirit per la Comissió de la Dignitat l’any 2013, mitjançant una aportació de mecenatge desinteressat i anònim de 47 persones, així com de l’editorial Ara Llibres i de la revista Sàpiens. La Comissió per la Dignitat va conèixer l’existència del fons fotogràfic gràcies a l’Associació Fotoconnexió, entitat dedicada a promoure l’estudi, la investigació, la conservació i la difusió de la fotografia, que el va ordenar, organitzar i descriure, a més de treballar per identificar-ne l’autoria, desconeguda inicialment.
La història del fons Boix
L’any 2010, la casa de subhastes Soler i Llach va treure a la venda un fons d’autor desconegut que va atribuir al fotògraf Joan Andreu Puig Farran, amb un lot important de negatius de la Guerra Civil i de la II República, però la subhasta va quedar deserta. El conjunt estava integrat per un imprecís nombre de negatius, superior al miler, instal·lat en tres caixes, dues de metàl·liques i una de fusta. L’any 2013, una pàgina de compra i venda per Internet va treure en subhasta el mateix fons fotogràfic. L’Arxiu Nacional de Catalunya en va tenir coneixement, assabentat per diferents col·laboradors, i un cop valorat el seu interès, el Departament de Cultura va intentar adquirir-lo. Mentrestant, membres de l’Associació Fotoconnexió, que coneixien personalment el venedor del fons, van posar en coneixement de la Comissió de la Dignitat el valor testimonial del fons fotogràfic. Aquesta associació va adquirir el conjunt i es va suspendre la subhasta. L’adquisició es va fer amb l’objectiu que el fons fos lliurat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que ara el rep en donació. El conseller de Cultura, Santi Vila, s’ha felicitat per l’adquisició d’aquest conjunt patrimonial i ha agraït a la Comissió de la Dignitat la seva vocació i tasca de preservació del material durant aquests anys. Vila ha destacat que les fotografies de Boix són un “testimoni magnífic de l’experiència de la guerra al front”. A més, el conseller ha celebrat també el fet que des de l’any 2005, s’han dut a terme més de 1.200 ingressos (donacions) a l’Arxiu Nacional de Catalunya, és a dir “una mitjana de 10 ingressos cada més”. Per Vila aquestes xifres “acrediten la confiança que mereix aquesta institució”, que ha identificat com una “estructura d’estat”.♦
