Gairebé 200 alumnes retarden un curs l’entrada a l’escola a Catalunya
És el primer any que els infants prematurs es poden fer retenció a l’escola bressol
El segon cicle d’Educació Infantil es comença, habitualment, l’any que l’alumne fa 3 anys. En alguns casos però, les circumstàncies personals de cada nadó fan que sigui millor esperar un any més, si es donen, per exemple, retards en el desenvolupament. A aquesta casuística, el Departament d’Ensenyament hi ha afegit, i enguany ha estat el primer curs en què ha passat, els infants prematurs que no són prou madurs per començar l’escolarització, responent així, les demandes de les famílies afectades. En total, és una situació que s’ha acceptat en els 191 alumnes que ho han demanat i que per tant, tot i haver nascut el 2012, fan P3 enguany. Afavorir l’èxit escolar és l’últim objectiu de la iniciativa.
Els infants que manifesten retards en el desenvolupament, ja sigui de llenguatge, motriu, etc. poden entrar un any més tard a l’escola, i per tant, començar el P3 l’any que compleixen 4 anys. A aquestes condicions, aquest és el primer curs en què la prematuritat es té en compte, i per tant, els nadons que han nascut abans d’hora, si la família vol i els experts o aconsellen, també poden retardar la seva escolarització. Per aquest curs, 2016-2017, en total han estat 191 nens i nenes de tot Catalunya que han aprofitat aquesta mesura, un xifra que s’ha mantingut estable els darrers cursos. Des del Departament d’Ensenyament s’assenyala que la mesura té com a finalitat última l’èxit escolar, ja que facilita l’adaptació de l’alumne dins el sistema educatiu i per tant, es donen més condicions per aquest èxit. Mercè Esteve, subdirectora general d’Ordenació i Atenció a la Diversitat, ha explicat a l’ACN que qualsevol aspecte que suposi ”flexibilització” és positiva ”pels alumnes, per les famílies i pel sistema”. Esteve recorda que cada alumne té el seu propi ritme d’aprenentatge, i per tant, adaptar-s’hi suposa a vegades ”trencar rigideses com ara l’edat escolar”. El Departament tracta les retencions per prematuritat de la mateixa manera que qualsevol retenció motivada per retards en el desenvolupament i per aquest motiu, no es poden saber en quins casos, la decisió ha estat per haver nascut abans de temps. De fet, és la decisió es pren entre la família, que ho demana, i l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) del Departament, que fa una avaluació de l’alumne per si la retenció pot ser o no positiva. Sovint, l’avaluació va acompanyada d’informes mèdics o de l’àmbit sociosanitari, ja que hi ha una col·laboració estreta amb els experts psicopedagògics o CDIAPs que en fan el diagnòstic.
El cas de la Valèria
La Valèria va néixer el 23 de desembre de 2013, però ho havia d’haver fet la primera o la segona setmana d’abril de 2014. Va néixer doncs a les 24 setmanes, i per tant es considera extremadament prematura. Superar els primers mesos de vida va ser complicat, i va comportar un ingrés, en incubadora, durant 3 mesos, i un mes més a l’hospital, per recuperar-se de diverses intervencions. Ara és una nena sana i tot i els controls mèdics que li han de fer, fa vida perfectament normal. Tot i això, és molt menuda, només pesa 8 quilos malgrat menjar força, i porta un cert retard en algunes habilitats com el llenguatge. Per aquest motiu, els seus pares no van dubtar en fer la retenció a l’escola bressol i retardar un any més l’escolarització. La seva mare, la Vanesa reconeix que han patit molt i que sobretot ella ha hagut de lluitar molt per sobreviure i per ”no van dubtar” en retardar l’entrada a l’escola. D’aquesta manera, explica la Vanesa, la Valèria anirà amb els nens nascuts l’any que li tocava néixer. Descriu la seva filla com ”espavilada i desperta” però sap que els nens de P3 li porten ”avantatge”, també a nivell físic. Per això, han apostat per portar-la, aquest curs, a l’escola bressol als matins, i començarà l’any vinent ”més sobrada i tranquil·la”. ”Ho vam tenir molt clar”, afegeix la Vanesa, i assegura que estan molt contents perquè veu que els nens amb qui es relaciona ara la petita, són de la seva estatura i comprensió, un fet que ha facilitat la seva adaptació a l’escola bressol.♦
