Gestió política: Un equip d’investigadors de la UPV i de la UV dissenya un nou mètode d’anàlisi geoestadística en funció de la distribució de la població
Un equip investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV) ha dissenyat una nova metodologia d’anàlisi geoestadística que permet conèixer amb detall les característiques econòmiques i socials -entre altres- de qualsevol municipi en funció de la distribució de la seua població.
Es tracta d’un model capaç de processar grans volums d’informació, procedents de fonts oficials com l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i d’organitzar-la en unitats menors mitjançant la utilització de dades públiques complementàries (usos del sòl, dades LIDAR, informació cadastral, etc.).
Tot això converteix el sistema en una eina de gran valor de gestió política. No en va, l’estudi ha sigut publicat en la revista Geographical Analysis, on apareixen valorats i validats un total de 17 mètodes de desagregació diferents.
La desagregació espacial com a element diferenciador
La principal diferència de l’ideat per l’equip UPV-UV pel que fa a altres mètodes utilitzats actualment resideix precisament en la seua desagregació espacial, ja que va molt més enllà de les unitats cartogràfiques menors amb informació estadística disponibles actualment, aquelles en les quals avui es divideix el nostre territori (seccions censals).
D’aquesta manera, es possibilita un coneixement més complet de les zones habitades, la qual cosa pot permetre establir polítiques de gestió urbana més adequades i racionals, i facilitar que la presa de decisions dels governs siga més objectiva.
Isidro Cantarino, investigador del Departament d’Enginyeria del Terreny de la UPV, explica que, “associada a les seccions censals, hi ha molta informació estadística l’anàlisi de la qual és utilitzada per a articular les diferents polítiques de gestió de les ciutats. Per tant, si som capaços de diseccionar el territori en espais molt més xicotets i repartir la seua població en aquests, podrem conèixer millor quines són les seues característiques o necessitats dotacionals. Així, a partir d’aquestes dades, tindrem la possibilitat de prioritzar unes o altres accions en benefici d’una zona concreta del municipi i els seus habitants”.
Model flexible
Així mateix, un altre dels principals avantatges d’aquest nou model és que pot aplicar-se encara que les seccions censals dels municipis varien, tal com apunta José Manuel Pavía, investigador del Departament d’Economia Aplicada de la UV: “Fins ara, aquests canvis implicaven la pèrdua de la informació associada a les regions anteriors, amb les conseqüències que això comportava per a la correcta presa de decisions”.
“Amb el nou model que proposem “, prossegueix Pavía, “això pot ser corregit i podem utilitzar sense problemes tota la sèrie historicoestadística de la zona, la qual cosa repercuteix també en una millor i més objectiva gestió del municipi”.
Models de mobilitat de la població i d’evolució del vot, entre les múltiples aplicacions
Entre les seues múltiples aplicacions, els investigadors assenyalen que el nou mètode pot utilitzar-se per a fer models de mobilitat de la població, d’evolució del vot i, fins i tot, d’estudis epidemiològics.♦