Més de 1.700 estudiants internacionals s’incorporen aquest curs a la Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una de les universitats catalanes amb més percentatge d’estudiants internacionals. Dels prop de 69.000 estudiants matriculats el curs 2015-2016, 9.053 eren estrangers, una xifra que representa un 13,2 % del total (segons dades provisionals) i que està sis punts per sobre de la mitjana catalana, que se situa en el 7,1 %. I la xifra no para de créixer.

Aquest curs 2016-2017 la Universitat de Barcelona incorpora 1.720 nous estudiants internacionals procedents de 81 nacionalitats d’arreu del món, majoritàriament d’Europa i d’Amèrica. D’aquests, 635 es matriculen per primera vegada en un grau o màster a la Universitat de Barcelona: són alumnes que procedeixen de fins a 67 països diferents, en especial del Marroc, Romania i la Xina. La resta, més d’un miler, són d’estada temporal, provinents de diferents programes de mobilitat internacional, com ara Erasmus+, convenis bilaterals, Erasmus Mundus, programes específics amb els Estats Units, i d’altres de concertats a partir de sol·licituds individuals. En aquest cas, procedeixen d’una cinquantena de països, entre els quals destaquen Itàlia, Alemanya, els Estats Units, els Països Baixos, França i la Xina. Els estudiants internacionals participen en bona part dels ensenyaments que ofereix la Universitat, però són molt presents, principalment, a les facultats d’Economia i Empresa, Filologia, Dret, Medicina, Geografia i Història, i Biologia.

Dues experiències internacionals

Però, què busquen fora del seu país? Bàsicament, experiència internacional, bona formació i llengua estrangera, sense oblidar l’atractiu que té la ciutat de Barcelona. Zhen Liu, d’origen xinès, fa tres anys que estudia a la Universitat de Barcelona, que considera ja com la seva «família». Tot just ara ha començat el quart curs d’Estudis Anglesos. Explica que sempre ha volgut ser professora d’idiomes. Entre les raons que la van portar a escollir la Universitat de Barcelona, en destaca dues: «Primer de tot, perquè és una universitat que té molta fama en el camp de la filologia; una altra raó va ser la ubicació de la facultat, al centre de la ciutat, que fa que estigui molt ben connectada». La Zhen valora molt positivament l’experiència i no dubta que la recomanaria: «Els professors m’ajuden molt, i tot està molt organitzat; els companys són molt simpàtics i les classes, molt interessants».

Darya Klimova, del Kazakhstan, ja fa un any que està a la Universitat de Barcelona, on està a punt de finalitzar el màster de Lingüística Aplicada i Adquisició de Llengües en Contextos Multilingües. Va decantar-se per aquest ensenyament perquè està molt relacionat amb el que havia fet durant els últims vuit anys: traducció i interpretació. «Com que no tenia un diploma en aquesta àrea, vaig decidir aconseguir-lo i, al mateix temps, aprendre una cosa nova», explica. Admet que, en un primer moment, les raons que la van portar a la Universitat de Barcelona van ser molt simples: «Em va agradar la ciutat, el cost del programa era bastant assequible, i vaig ser admesa amb força rapidesa (la qual cosa és essencial quan s’ha d’obtenir el visat d’estudiant)». La Darya es mostra satisfeta amb la formació rebuda i en destaca especialment el paper del professorat: «El nivell de dedicació d’alguns docents és realment sorprenent», assegura.

Once Erasmus, always Erasmus

Al mateix temps, la Universitat de Barcelona incentiva també la mobilitat internacional dels seus propis estudiants. Amb aquesta finalitat s’han signat un miler de convenis amb universitats d’arreu del món, que tenen per objectiu millorar la qualitat acadèmica a través de la promoció estratègica de les relacions internacionals amb altres universitats.

Només el curs 2015-2016, la Universitat de Barcelona va rebre 1.762 estudiants internacionals i en va enviar fora 1.255. El Cristian Díaz n’és un exemple. Acumula tres experiències de mobilitat en els set anys que ha estat estudiant de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Les universitats de Lilla 3 (2011), de Bolonya (2013) i de Brasília (2015) han estat les seves destinacions. Valora molt positivament les tres experiències. «La primera, a França, va ser la de la descoberta. No només pel xoc cultural o l’adaptació a un altre sistema d’ensenyament, sinó que el principal descobriment el fas de tu mateix: sortir de la zona de confort i canviar de motlle fa que la teva persona s’ampliï i expandeixi en dimensions que ni tu n’ets conscient», assegura. I continua: «Els altres dos intercanvis van suposar una nova possibilitat d’enriquiment i d’ampliar horitzons. Prens consciència del teu veritable potencial».

Actualment, el Cristian és el president de l’associació d’estudiants ESN Barcelona UB, secció que forma part de l’organització estudiantil més gran d’Europa, l’Erasmus Student Network (ESN). «Som una família de voluntaris que hem fet un Erasmus i volem tornar part del que ens ha donat aquesta experiència. Com acostumem a dir: Once Erasmus, always Erasmus», explica. El seu objectiu és vetllar perquè els estudiants que estan d’intercanvi a Barcelona puguin gaudir de la millor experiència a la ciutat. «Els ajudem amb qualsevol problema que puguin tenir en l’adaptació a la ciutat i la Universitat; i organitzem tota mena d’activitats per convidar-los a descobrir tot el que ofereix viure a Barcelona i perquè es coneguin entre ells». Des d’itineraris i passejades per la ciutat, fins a activitats esportives o d’altres de caràcter més social, com ara col·laborar amb residències d’avis o repartir menjar a veïns del Raval. El Cristian assegura que la resposta que reben dels estudiants és molt positiva: «No hi ha millor indicador que saber que molts d’ells ingressen a les seccions d’ESN de la seva ciutat i país un cop tornen de l’Erasmus», afirma.

Tampoc no dubta a recomanar l’experiència a altres estudiants: «De fet, donaria ajudes i afavoriria que tothom que pugui, ho faci». Defensa que aquests intercanvis permeten als estudiants guanyar habilitats en un ambient internacional clau per al futur «globalitzat, connectat i multicultural» que els espera quan acabin d’estudiar. «No se m’acut una manera millor d’afavorir el desenvolupament de les competències transversals i de maduresa que també ha de promocionar el sistema educatiu superior», conclou.♦