L’estrès positiu en nens pot ajudar a prevenir trastorns mentals / B·Debate

• L’adaptació i la salut mental dels infants, adolescents i joves pot millorar amb intervencions primerenques com cures parentals adequades o reptes assumibles 

• Experiències d’estrès negatiu com el bullying o els maltractaments incrementen el risc de patologies mentals a la vida adulta

• El 70% dels trastorns adaptatius duen traces de vivències a l’etapa prenatal i a la infància o l’adolescència 

• CosmoCaixa acull avui i demà (25 i 26 d’octubre) una trobada d’investigadors internacionals sobre com les experiències durant les etapes primerenques de la vida tenen conseqüències en la vida adulta, convocada per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”

Les experiències estressants durant l’etapa prenatal, la infància i l’adolescència poden tenir conseqüències positives o negatives en la capacitat adaptativa i la salut mental jove i adulta. La clau està en la intensitat, la freqüència i la controlabilitat de l’estrès, així com en la predisposició biològica a superar els moments durs de la vida. 

D’una banda hi ha l’estrès adaptatiu, que afavoreix la memòria, el rendiment cognitiu i altres processos biològics que faciliten l’adaptació de l’individu a l’entorn. Altres experiències primerenques que poden exercir un efecte positiu són les cures maternals adequades que creïn un vincle ferm i una relació segura que estimuli la confiança, l’enriquiment ambiental mitjançant l’estimulació cognitiva, el contacte social estimulant i l’exposició a reptes nous i canviants en el joc o l’exercici.

L’equilibri en l’estrès, anomenat eustrés, pot contribuir a fer criatures més fortes i preparades per la vida. Així, viure situacions d’estrès positiu ajuda als nens a viure les experiències com un repte i no com una amenaça, millorant la seva resiliència –la capacitat dels éssers humans per superar situacions adverses-. Això reforça la capacitat posterior per gestionar situacions exigents de la vida adulta com  acomiadaments laborals, ruptures sentimentals o el dol per la pèrdua d’una persona estimada, per exemple.

De l’altra banda, l’estrès tòxic i lesiu –com ara el bullying escolar, els abusos o maltractaments en l’àmbit familiar– és sovint catastròfic per les situacions doloroses o humiliants viscudes que es tradueixen també en petjades biològiques detectables. Aquest tipus d’estrès és el factor principal no genètic que incrementa la vulnerabilitat a desenvolupar trastorns adaptatius i problemes crònics de salut mental com trastorns depressius o ansiosos greus. L’ús inadequat de psicofàrmacs durant les etapes primerenques de la vida també deixa traça perdurable, no sempre adaptativa. Els experts discutiran sobre l’impacte a llarg termini d’aquests tipus de medicaments, en funció de la síndrome tractada i la seva gravetat. 

CosmoCaixa acull el avui i demà una trobada d’investigadors internacionals sobre com les experiències estressants durant les etapes primerenques tenen conseqüències en la vida jove i adulta, convocada per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”. L’objectiu és identificar quines experiències primerenques poden exercir un impacte positiu i quines tenen efectes negatius en la conducta i en la fisiologia del sistema nerviós, i com algunes d’aquestes experiències poden deixar traces a través de generacions.  

Hi ha dades epidemiològiques que estimen que a Espanya 2 de cada 10 nens i nenes pateixen un problema de salut mental. Al voltant d’un 11% d’adolescents pot desenvolupar trastorns depressius pels volts dels 18 anys i un 8% d’adolescents pot presentar un trastorn d’ansietat entre els 13 i els 18 anys. A Europa els trastorns depressius ja són la quarta causa més habitual de malaltia, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A les societats occidentals els trastorns mentals representen un 25% dels anys laborals perduts i el seu cost global sembla que supera els de la diabetis, càncer i malalties pulmonars tots junts.♦

 El programa detallat del B·Debate … CLICAR AQUÍ