L’IEC sobre la nova Gramàtica catalana: “No preveiem que generi soroll mediàtic, tot i que és molt més rupturista que l”Ortografia’”
L’Institut presentarà oficialment a meitats de desembre el nou tractat gramatical, que substituirà el publicat el 1918
Ratificada la renovació de l”Ortografia’ catalana, que inclou la polèmica supressió de la majoria dels accents diacrítics, l’Institut d’Estudis Culturals (IEC) posa rumb ara a la presentació pública de la seva primera ‘Gramàtica’ institucional, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre i es presentarà oficialment a meitats de desembre. Segons ha explicat Vicenç Pitarch, membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica, el nou tractat -gestat al llarg de la darrera dècada- és “dens i seriós” i recull una gramàtica “més oberta i descriptiva”, amatent a les noves realitats lingüístiques. “La nova gramàtica no està sistemàticament darrera l’usuari amb l’espasa, com fins ara, sinó que busca donar pautes viables dins la globalitat actual”, ha assegurat. Amb tot, no preveuen que generi “soroll mediàtic”, malgrat ser “molt més rupturista” que l”Ortografia’. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la ‘Gramàtica catalana’ de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.
La ‘Gramàtica’ presenta la norma a partir de la descripció actualitzada del català i dels seus usos i varietats territorials i en subratlla els trets compartits. Presenta els fets gramaticals pertanyents a la llengua, els classifica, n’explica les propietats, cita els casos més generals i els exemplifica. El text explicita també si una variant pertany a uns determinats parlars o registres, si el fet és més propi de la llengua oral o de l’escrita, si té una tradició arrelada o bé més recent o si presenta restriccions gramaticals. Un document, segons Pitarch, que esdevé una “foto fixa” de la gramàtica del català actual, que s’anirà difonent i adaptant, amb versions per “popularitzar-la” i acostar-la al “gran públic”.
Una obra oberta a la “realitat lingüística
”Durant anys, explica Pitarch, s’han sancionat com a incorrectes castellanismes, barbarismes o gal·licisme que, en canvi, autors prestigiosos havien utilitzat. La perspectiva que s’aplica ara al nou tractat parteix d’una llengua “activa i dinàmica”, atent a la variació territorial i formal de registres, un aspecte que fins ara quedava “tallat”. “La nova ‘Gramàtica’ és molt més oberta a la realitat lingüística. No parteix del model de llengua fix i establert d’abans, que evitava el moviment”, ha explicat Pitarch. En aquesta línia, assegura, la nova ‘Gramàtica’ “no està sistemàticament darrera l’usuari amb l’espasa, sinó que pretén fer un model de llengua que, per sobre de la variació, tingui usos cada vegada més confluents i doni pautes perquè sigui viable dins la globalitat”. Amb tot, segons Pitarch, la Gramàtica’ també “dóna testimoniatge” de l’estat de la llengua i reconeix construccions acceptables i altres que no ho són. “La funció de la Gramàtica és vetllar per assenyalar les interferències lingüístiques. Per exemple, la fórmula ‘tinc que’ és una estructura sintàctica castellanitzada a cap nivell ni context és correcte”, ha recordat.
Una ‘Ortografia’ que es pot “retocar”
Pitarch ha defensat que la renovació de l”Ortografia’ està feta amb una responsabilitat “profunda”. “Hem tingut en compte els valors socials, simbòlics i vertebradors”, ha insistit, garantint que no han actuat “a la lleugera”. ”Llençar consignes com que l’ortografia és l’ànima de la llengua és sorprenent”, afegint que durant aquest temps s’han sentit afirmacions que “no van enlloc”. Així, assegura que revoltar-se contra “punts contrets” de l’ortografia és “fàcil”, però contra tota l’articulació d’una obra és “més complex”. En aquesta línia, es mostra convençut que la societat catalanoparlant assumirà els canvis “molt ràpidament” i fa una crida a incorporar uns canvis que entenen com a “raonats”. “Si, malgrat tot, al cap de quatre anys alguns d’aquests aspectes queden pel camí, automàticament es tornaran a retocar”, ha reblat.♦
