L’esclavitud i l’arabització van deixar una empremta genètica al nord d’Àfrica / IBE-UPF
Els seus habitants tenen marques en el genoma dels grans fluxos migratoris.
Berbers i àrabs no són tan diferents genèticament com es pensava, fruit de l’impacte genètic de les migracions.
L’estudi ha estat liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Pompeu Fabra.
El nord d’Àfrica és el resultat d’una multitud de migracions arran de la seva posició estratègica entre tres continents: separada de la resta d’Àfrica pel desert del Sàhara, unida amb Europa mitjançant el Mediterrani i connectada amb Orient Mitjà a través de la península aràbiga. Les constants migracions durant milers d’anys han provocat que la genètica dels seus habitants sigui molt heterogènia. Ara, els investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de Barcelona, un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), publiquen un article en què analitzen les diferències entre berbers i àrabs, i estudien les grans migracions genètiques.
Cada individu té el seu pedigrí genètic en el qual es pot veure quin percentatge d’ADN procedeix d’ancestres subsaharians, europeus o asiàtics. A més, el grau de barreja en l’ADN permet deduir en quin moment va tenir lloc aquesta barreja entre els seus ancestres. Gràcies a tècniques genòmiques, científics liderats per David Comas, investigador principal de l’IBE i director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, han pogut llegir aquests grans esdeveniments històrics en l’ADN dels nord-africans actuals.
Des d’un punt de vista històric, els tres grans fluxos de persones en països com el Marroc, Tunísia o Líbia han estat l’arabització al segle VII d. C.; el comerç d’esclaus des d’Àfrica subsahariana a partir del segle I a. C. durant l’Imperi romà, i al XVIII d. C., a causa de l’auge del trànsit cap a Amèrica. Els resultats demostren que tots aquests esdeveniments van tenir un impacte en el genoma dels habitants de la regió, ja que es poden observar pics de flux migratori que coincideixen amb aquestes dates.
D’altra banda, els genomes de berbers i d’àrabs del nord d’Àfrica estudiats, uns 200 individus en total, han resultat ser més similars del que es pensava. Els berbers han estat considerats històricament com a poblacions autòctones esteses al llarg del nord d’Àfrica, segons Comas: “probablement en algun moment eren genèticament diferents, però les diferents migracions a la zona han provocat una gran barreja i han diluït la seva diferenciació”. Tot i que puntualitza que “aquests resultats són estrictament genètics i no impliquen que els berbers no tinguin una identitat cultural i social molt diferenciada”.
De fet, genèticament, els individus d’una mateixa població nord-africana han resultat ser molt diferents entre ells malgrat ser geogràficament molt propers. L’arabització al segle VII d. C., així com altres migracions, es van estendre per tot el nord d’Àfrica, però van afectar de manera diferencial dins d’una mateixa localització. Per exemple, “en els zenata, un grup de berbers del desert d’Algèria, la barreja amb individus subsaharians no ha afectat per igual tots els individus; possiblement a causa de l’estructura social”, explica Lara Rubio, estudiant de doctorat a l’IBE i primera autora de l’article.
La publicació és el resultat d’una col·laboració internacional amb l’University College London i quatre universitats nord-africanes, i compta amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Economia i Competitivitat. La revista Molecular Biology and Evolution és la líder en el camp de la biologia evolutiva.♦
Article de referència: Arauna L.R.; Mendoza-Revilla, J.; Mas-Sandoval, A.; Izaabel, H.; Bekada, A.; Benhamamouch, S.; Fadhlaoui-Zid, K.; Zalloua, P.; Hellenthal, G.; and Comas, D. (2016). Recent historical migrations have shaped the gene pool of Arabs and Berbers in North Africa. Molecular Biology and Evolution pii: msw218.
