La Fundació Catalunya Fons avalua els “incompliments” de la Carta Europea de les llengües regionals per part de l’estat espanyol
Els 15 anys d’“incompliments” de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) per part de l’estat espanyol són l’objecte del simposi organitzat aquest divendres per la Fundació Catalunya Fons al CCCB. La presidenta, Xesca Oliver, i el seu vicepresident, Joan Ramon Sunyer, han senyalat la “paradoxa” que la vigència de la Carta no ha comportat “cap actuació” de l’Estat per millorar la situació del català, i que aquest període coincideix amb “reculades importants” en aquest àmbit. Així ho indiquen els successius informes del Consell d’Europa i les seves recomanacions en la matèria, “que l’Estat ha obviat”, afirmen. Al parer d’Oliver, només un estat “a favor” garanteix el dret a usar el català en tots els àmbits, “i ara no el tenim”.
“Els successius informes del Consell d’Europa demostren que la vigència de la carta a l’Estat no ha comportat cap actuació que hagi fet millorar la situació de les llengües diferents del castellà, més aviat al contrari”, argumenta el vicepresident de la Fundació Catalunya Fons, Joan Ramon Sunyer. Amb aquest convenciment, una desena d’entitats lingüístiques celebren aquest divendres un simposi al CCCB per avaluar l’abast dels “incompliments” de la CELRoM (un text no vinculant que Espanya va ratificar fa 15 anys), convocats per la Fundació Catalunya Fons per a la Defensa dels Drets dels Catalans. Les conclusions de la jornada s’editaran i es faran públiques properament, però des de la Fundació no hi ha gaire esperança que els seus raonaments siguin atesos per l’Estat, i encara menys que provoquin canvis en la política envers les llengües cooficials. “Fer-les-hi arribar és una possibilitat, però donem per pràcticament segur que serà un tema completament obviat”, afirma amb resignació Xesca Oliver. En les diverses taules rodones de la jornada ‘Català, estat de la qüestió o qüestió d’estat’ hi participen acadèmics i activistes en defensa de la llengua catalana. La conferència inaugural l’ha pronunciat el catedràtic de ciència política i director de l’Institut d’Estudis Canadencs de la universitat d’Augsburg, Dr. Peter A. Kraus. La situació de l’occità a l’Aran -amb el president de l’Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia aranesa dera lengua occitana, Jusèp Loís Sans Socasau-, del català a l’Alguer, el factor socioeconòmic de l’ús lingüístic, el català a l’educació, la cultura i l’administració i la Justícia, són els principals eixos temàtics del simposi. En el balanç de 15 anys de vigència de la Carta CELRoM, “el punt més escandalós” a parer de Xesca Oliver és l’ús del català a la Justícia. Com han assenyalat abans diversos informes lingüístics d’entitats vinculades o no a la defensa del català, en aquest camp de competència estatal és on hi ha més “dèficits”. “L’estat no ha fet res per aconseguir que els funcionaris de l’administració de justícia tinguin el català com a requisit”, ha insistit Oliver. “Poder fer servir el català als jutjats és un dret, però ens trobem amb problemes i fins i tot mofa”, afegeix la presidenta de l’entitat recordant el cas recent d’una jutgessa d’Olot, amonestada per menystenir l’ús del català a la seva sala. La CELRoM no és vinculant, de manera que la seva ratificació no obliga el compliment, admeten des de la Fundació Catalunya Fons. Això, a més, també implica que les entitats i/o individus que se sentin perjudicades pel seu incompliment puguin recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Amb tot, Oliver reitera que si en aquests anys hi ha hagut “avenços” pel català no ha estat gràcies a polítiques impulsades des de l’Estat, sinó malgrat aquest. “Si n’hi ha hagut, ha estat per actuacions de les administracions locals o autonòmiques”, exposa.Les entitats que col·laboren en l’organització d’aquesta jornada són, a banda de la Fundació, la l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, la CAL, la Federació Llull (formada per Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural), la FOLC, la Fundació Congrés de cultura Catalana, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, l’Institut d’Estudis Aranesi, la Plataforma per la Llengua i Tirabol. L’acte compta a més amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.♦
