El consell de ministres espanyol aprova la suspensió del calendari d’aplicació de la LOMCE

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres passat el reial decret de mesures urgents per a la modificació del calendari de la LOMCE, un document que –tal com el Ministeri va anunciar a l’última sectorial amb les CCAA- elimina els efectes acadèmics de les revàlides i deixa en suspens totes aquelles mesures de la llei que encara no havien entrat en funcionament. A la pràctica, implica un retorn a la selectivitat i l’eliminació de les revàlides obligatòries a final de primària i secundària. El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha dit que l’aprovació del decret i la seva remissió al Congrés dels Diputats demostra la “voluntat de diàleg” del govern espanyol i el “compliment” dels compromisos adquirits amb PSOE i C’s, que es materialitzaran també amb la creació d’una subcomissió al Congrés per a un pacte d’Estat en educació.

El reial decret suposa una marxa enrere del govern espanyol en les revàlides de la LOMCE, que passen a ser mostrals, de manera que les comunitats autònomes decidiran a quines escoles es duen a terme, almenys mentre durin les negociacions per un Pacte d’Estat sobre educació. La prova de 4t d’ESO inclourà les matèries troncals generals de l’últim curs, mentre que la de Batxillerat també incorporarà preguntes de les matèries troncals que s’escullen per pujar nota. En el cas de la Prova d’Accés a la Universitat, el document aprovat aquest divendres a consell de ministres, recull que les noves proves seran competencials i serà el Ministeri qui fixarà el contingut. El document és el reflex del primer gran acord entre PP, PSOE i C’s al Congrés dels Diputats per substituir la LOMCE per una nova llei que ha de ser fruit d’un pacte d’Estat sobre l’educació. Els partits es van donar sis mesos per concloure els treballs en comissió, i després el govern espanyol haurà d’elaborar un projecte de llei que deixi enrere la reforma que va impulsar el ministre Wert i que es basi en un consens. Tot i aquesta voluntat de diàleg, el mateix reial decret assegura que aquesta modificació del calendari no és una paralització de les revàlides i en defensa la seva conveniència com a sistema diagnòstic del sistema educatiu. Segons el govern espanyol, fer les proves durant el període de negociacions permetrà centrar les actuacions en matèria educativa de cada comunitat autònoma i que la comunitat educativa es vagi acostumant al nou sistema. El reial decret no convenç la Generalitat, que discrepa del fet que el ministre Méndez de Vigo mantingui a mans de l’Estat la capacitat de fixar el contingut de les proves i, per tant, condicioni els continguts que s’estudien als centres. A més, contràriament al que demanava la consellera d’Educació, Meritxell Ruiz, no inclou la suspensió d’una altra disposició addicional de la LOMCE: el sistema que obliga la Generalitat a pagar 6.000 euros per cada alumne escolaritzat en castellà en un centre provat per manca d’oferta al sistema públic.♦