La genòmica del càncer i el disseny de nous fàrmacs centren la IV Jornada de Bioinformàtica i Genòmica
Hi participaran tres-cents bioinformàtics dels principals centres de recerca i tecnològics, universitats i hospitals de Catalunya
Seqüenciar genomes i identificar el material genètic d’humans i altres éssers vius ja no presenta grans dificultats. Gràcies a la genòmica, s’ha avançat molt en el coneixement sobre com funciona el genoma, i en l’actualitat el veritable repte és gestionar i interpretar les grans quantitats de dades biològiques que es generen cada dia. En aquest sentit, la bioinformàtica juga un paper clau: ha fet possible desenvolupar eines analítiques amb aplicacions biomèdiques, agroalimentàries i mediambientals. La bioinformàtica, coneguda també com biologia computacional, és un conjunt de metodologies d’anàlisi de la informació biològica que es troba en plena fase de creixement, desenvolupament i innovació, i que en aquests moments es considera una àrea de coneixement per se de caràcter interdisciplinari, atès que, a més de la informàtica, fa ús de les matemàtiques, l’estadística, la física i la química.
Aquest dimarts 20 de desembre, a partir d’un quart de deu del matí, els bioinformàtics dels principals centres de recerca i tecnològics, i de les principals universitats i hospitals de Catalunya, s’aplegaran a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (carrer del Doctor Aiguader, 88, de Barcelona), en la IV Jornada de Bioinformàtica i Genòmica. L’objectiu és generar més interacció entre les diferents disciplines i, alhora, promoure les noves sinergies i la participació de joves investigadors.
Entre els ponents hi haurà dos investigadors dels dos centres de bioinformàtica més punters de la Gran Bretanya i d’Europa: John Marioni, de l’European Bioinformatics Institute i Peter Campbell, del Wellcome Trust Sanger Institute. Marioni, parlarà estudis de genòmica d’alta precisió basats en el material genètic d’una única cèl·lula aplicat a la biologia del desenvolupament embrionari en mamífers, mentre que Campbell tractarà de l’arquitectura del genoma del càncer.
En la inauguració intervindrà el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Arcadi Navarro, científic de formació especialitzat en bioinformàtica.
El programa de la jornada es pot consultar en aquest enllaç
Sobre la jornada
Per primer cop, la Secció de Biologia Computacional i Bioinformàtica i la Secció de Genòmica i Proteòmica de la SCB reuneixen esforços en una única jornada, que aquest any se celebra al Parc de Recerca Biomèdica perquè, amb prop de tres-centes inscripcions, s’ha superat el límit d’aforament de la seu original a l’IEC. El canvi no respon només a raons pràctiques, sinó també conceptuals: actualment, els principals àmbits d’aplicació de les tècniques bioinformàtiques són l’estudi dels gens i de les proteïnes. En el primer cas, un cop se sap quins gens hi ha i on es troben (genoma), el que interessa és detectar com, quan i per què s’expressen. D’altra banda, l’estructura molecular de les proteïnes és la que determina la seva funció, i algunes proteïnes com ara els enzims són responsables de la major part de processos metabòlics.
Enguany, una gran proporció dels treballs que es presentaran tracten de la genòmica del càncer. Abans, per determinar les causes i finalment trobar tractaments eficaços, s’estudiava de manera experimental com s’activen els diferents gens relacionats amb la malaltia. Ara, en canvi, se seqüencia el genoma de les cèl·lules canceroses per després caracteritzar les mutacions de cada tipus de càncer respecte de les cèl·lules normals, amb ajuda de programes informàtics. Una altra aplicació biomèdica que estarà molt present en la jornada serà el disseny i el desenvolupament de fàrmacs a partir de l’estudi molecular de les proteïnes (drug discovery). Per altra banda, part del simposi es dedicarà a l’estudi del transcriptoma, el pas de la informació codificada en l’ADN dels cromosomes a la molècula d’ARN que es traduirà a proteïna. Partint del mateix genoma, existeixen molts factors interns i estímuls externs, com ara una activitat física prolongada, que activen o inactiven determinats gens.
L’empresa europea de serveis digitals ATOS que n’és el patrocinador tecnològic, aportarà una xerrada sobre computació d’altes prestacions o High-Performance Computing (HPC), i DAMM patrocina l’espai de treball en xarxa (networking).
La bioinformàtica a Catalunya
Actualment, la comunitat bioinformàtica de Catalunya és un ecosistema estratègic compost per universitats, centres de recerca, instituts de recerca hospitalària, grans infraestructures científiques, empreses tecnològiques, farmacèutiques i bioinformàtiques i altres de l’Administració. Fins fa pocs anys, els professionals de la bioinformàtica que exercien a Catalunya eren biòlegs o informàtics autodidactes, o bé provenien d’altres països on sí s’ha desenvolupat com un perfil professional independent amb el seu programa formatiu corresponent. Una de les raons de ser del BIB és promoure i regularitzar la formació en aquest àmbit per cobrir la demanda de diferents perfils professionals, des de tècnics (nou FP de bioinformàtica) fins a estudis de grau, màsters i doctorats. «Un tècnic en bioinformàtica aviat serà tan comú com un tècnic de laboratori», comenta la cap de Comunicació del BIB, Eva Alloza. Els altres objectius d’aquest col·lectiu són incentivar les col·laboracions i visibilitzar la regió com a node de la bioinformàtica al sud d’Europa.♦
Acte: IV Jornada de Bioinformàtica i Genòmica
Data: Dimarts 20 de desembre de 2016
Hora: 9.15 hores
Lloc: Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (carrer del Doctor Aiguader, 88, de Barcelona)