El Govern català busca 500 mentors voluntaris per ajudar a la inserció de 100 refugiats

El Pla Català de Refugi preveu una ajuda econòmica per garantir les necessitats bàsiques dels qui s’hi acullin

100 refugiats que acabin els propers mesos el pla estatal d’acollida podran participar al pla pilot que ha ideat el Departament d’Afers Socials i Famílies per acompanyar aquestes persones a la inserció social. Per fer-ho possible, el Pla Català de Refugi atorgarà ajudes econòmiques d’entre 400 i 600 euros a cada individu i els proveirà d’habitatge. Tanmateix, el pla, que s’ha emmirallat en models d’èxit com el del Canadà, el Quebec o Alemanya, preveu que grups d’entre 3 i 5 mentors ajudin a cada individu a recuperar els ”vincles socials”, cadascun, encarregant-se d’un àmbit diferent com la llengua o la cerca de feina. Per això, el Govern busca 500 voluntaris que puguin fer aquesta tasca.

El Govern posa en marxa des d’aquest mateix dimarts el Programa Català de Refugi, un pla pilot dotat amb 1 MEUR que ajudarà a 100 persones refugiades a aconseguir la plena integració a Catalunya. Per fer-ho possible, s’establirà una ajuda econòmica entre la Renda Mínima d’Inserció i la futura Renda Garantida, és a dir, entre els 400 i els 600 euros, que ha de cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones. L’ajut però, estarà subjecte al seguiment del Pla Individualitzat d’Acció, que pretén treballar per a cada refugiat, la seva integració, l’aprenentatge de la llengua, la cerca de feina, etc. Per fer possible aquesta plena integració, el Departament d’Afers Socials i Famílies aposta pel mentoratge, el model d’èxit que funciona a Canadà, Quebec o Alemanya. Així, es busquen 500 voluntaris disposats a ajudar a aquestes persones nouvingudes en tot el seu procés d’integració. Es preveu que cada refugiat pugui tenir un grup d’entre 3 i 5 mentors perquè cadascun d’ells s’encarregui d’una vessant concreta, ja sigui la llengua, la feina o les relacions d’amistat. Tal com ha explicat Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania,”no es tracta que el mentor ensenyi la llengua”, sinó que l’ajudi en el procés d’aprendre-la. Per això, han posat en marxa una pàgina web on els interessats poden començar a inscriure’s. Amorós però, recorda que proposar-se com a mentor requereix un compromís perquè ”ajudar a les persones vulnerables és una gran responsabilitat”. Amorós calcula que aquestes persones hauran de cedir entre 2 i 4 hores cada setmana, i per fer-ho caldrà complir alguns requisits i seguir una petita formació. Serà doncs, un grup d’acollida, ha dit Amorós, per la qual cosa, també defensen que els mateixos mentors, si ja es coneixen, es proposin com a grup. Es calcula que les entrevistes per escollir aquests mentors es faran entre el mes de febrer i març, per començar la formació a l’abril i al maig, ja tenir realitzat l’emparellament entre mentors i persones refugiades. Precisament durant aquests mesos és el temps que Afers Socials i Famílies creu que molts dels refugiats que han arribat el 2016 a Catalunya acabaran el pla estatal d’acollida, condició indispensable per poder seguir el pla català ja que els refugiats no podran rebre més d’una ajuda a la vegada. Estar empadronat a Catalunya i haver tingut ingressos per sota de la Renda Mínima el darrer any, també són requisits per poder entrar en aquest pla pilot que neix amb la voluntat de convertir-se en el pla d’acollida, si funciona, per una futura Catalunya amb competències d’asil. Així ho ha explicat la consellera, Dolors Bassa, que ha lamentat no poder tenir, hores d’ara aquestes competències, ja que l’estat no ha atès les demandes del Govern, que és conscient que es pot facilitar aquest impacte a les persones refugiades. Per aquest motiu, ha dit Bassa, s’ha centrat el pla en l’acolliment, on si que hi ha competències, i s’ha intentat minimitzar el pes de la burocràcia. En aquest sentit, per exemple, Oriol Amorós ha explicat que el pla estatal obliga a tenir un control molt rígid de la despesa d’aquestes persones que perceben l’ajuda i que el pla català, prioritzarà comprovar el seu bon funcionament i els seus resultats. Amorós ha assegurat que el control també hi serà però que es donarà confiança a l’autonomia dels refugiats, objectiu últim del programa. L’any passat, a Catalunya es va passar de 28 persones acollides al programa estatal a 470, gràcies a les places que va es van posar en marxar des de la Generalitat el s ajuntaments i les entitats. Per aquest motiu, actualment, Catalunya pot acollir 1.250 persones en 45 municipis diferents. Precisament l’habitatge és un dels principals esculls per a les persones refugiades que, en el pla estatal, superen les primeres fases d’acollida, una situació que viuen part dels nouvinguts que ocupen la casa Bloc de Barcelona, que ha de buscar habitatge a la ciutat amb unes ajudes econòmiques que no responen a la realitat dels preus. Per això, Amoròs ha explicat que ja s’ha demanat a l’Estat que canviï aquests ajuts per adaptar-los a cada ciutat.♦