Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La UdL signa un conveni amb FANJAC i formarà els futurs mestres per tractar amb nens i joves amb altes capacitats

Notícia anterior
Notícia posterior

education

Unes 200 persones assisteixen a la Universitat de Lleida a la conferència del psicòleg Leopold Carreras, expert en la formació d’aquests infants

La Universitat de Lleida (UdL) ha signat un conveni amb la Fundació d’Ajut a Nens i Joves amb Altes Capacitat (FANJAC), per ajudar-los a donar visibilitat i trencar estereotips sobre aquests infants i que aquests siguin detectats i tractats correctament. En el marc d’aquest conveni, la UdL organitzarà un curs a la universitat d’estiu sobre altes capacitats, crearà un grup de treball per donar pautes al professorat actual i formarà, a la facultat de ciències de l’educació, els nous mestres perquè sàpiguen com detectar i tractar aquests nens i joves. La col·laboració ha començat aquest dissabte amb la organització conjunta d’una conferència sobre les altes capacitats intel·lectuals i la seva intervenció educativa, que ha tingut lloc al Saló Victor Siurana de l’edifici del Rectorat, a càrrec del psicòleg Leopold Carreras Truñó, expert i referent estatal en la formació sobre les altes capacitats. L’acte ha comptat amb uns 200 inscrits, més de la meitat professionals.

Carreras ha explicat que, segons un estudi de la facultat de psicologia de la Universitat de Barcelona, el 12,5 dels nens i joves catalans tenen altes capacitats, és a dir, o són superdotats o tenen talents (matemàtic, verbal, acadèmic…). Els estudis que es fan a nivell mundial, conclouen que els infants amb altes capacitats arriben al 15%-20%, la qual cosa fa pensar que a Catalunya encara no s’han detectat tots els que hi ha. Això és molt negatiu, alerta el psicòleg perquè vol dir que “hi ha molts nens que es queden sense l’educació que necessiten”. És per això que reclama que les Altes capacitats siguin una assignatura en carreres d’educació, pedagogia o psicologia, per poder detectar i tractar aquests casos. Els pares, però, afegeix, són els primers que s’han d’adonar d’aspectes de precocitat, a l’hora de caminar, de llegir i escriure o si fan preguntes d’un nivell superior a la seva edat. Tant els pares com els professors, si s’adonen que el seu fill o filla està per sobre de la mitjana en algun aspecte han de demanar una avaluació de l’infant per veure quin tipus d’educació és la més idònia per ell, explica Carreras. “No a tots els va bé una acceleració”, és a dir, passar de curs, tot i que acostuma a ser la millor opció per als superdotats i per els talents acadèmics, perquè no només milloren intel·lectualment, sinó també social i emocionalment, afegeix. Segons el psicòleg, els problemes amb aquests infants apareixen precisament quan no reben l’educació que necessiten. “Necessiten reptes intel·lectuals constants, i si no se’ls hi donen, poden tenir problemes d’ansietat o de depressió perquè una de les seves característiques és la hipersensibilitat que tenen”, alerta. Pel que fa al perfil d’aquest infant, Carreras explica que hi ha un component genètic, que és el potencial, però que l’infant desenvoluparà o no l’alta capacitat depenent de les oportunitats educatives que tingui no del nivell social de la seva família. “Per això és tan important la detecció”, explica. El president de FANJAC, Teo Jové, ha explicat que fa disset anys que es va crear l’associació. Actualment a Catalunya formen part de l’associació unes 560 famílies, amb un infant o més amb altes capacitats. Jové recomana als pares que sospitin que el seu fill té una alta capacitat, que primer parlin amb els psicòlegs que hi ha a les escoles perquè li facin proves per confirmar-ho. “No només es tracta de detectar que té una alta capacitat”, però, alerta, “sinó també quina és i quin és l’estat emocional del nen per saber què és el millor per a ell”.Ell té un fill amb altes capacitats i en preguntar-li què és el millor i què el pitjor, té clar que el balanç és positiu. “És un do; és com qui està capacitat per pintar”, compara. “És una oportunitat fantàstica; tenen una percepció molt més afinada que la mitjana i quan parles amb ells sempre et sorprenen, et meravellen”, explica. Reconeix que el pitjor és la relació amb la societat o el món educatiu, perquè “a vegades el món no està preparat per entendre’ls”. “A vegades tenen desajustos en la part social/emotiva o en la part educativa perquè els professors no saben que tenen altes capacitats o no saben com tractar-los”, afegeix. “En tot cas, tenir un fill amb altes capacitats és fantàstic. Et meravellen i t’esgoten perquè et posen a prova contínuament”, conclou.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere