Un catedràtic de la UPF assegura que l’augment de taxes no ha afectat ni l’accés ni l’abandonament a la universitat
Segons l’estudi, encarregat pel Consell Interuniversitari de Catalunya, les beques equitat són un sistema més progressiu
L’augment de les taxes universitàries, un 66%, el curs 2012-13 no ha tingut efectes sobre l’accés i l’abandonament de la universitat. Aquesta és la tesi que sosté el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José García Montalvo que sosté que el sistema català de beques equitat és garanteix només les rendes més altes paguen les matrícules senceres . Montalvo també hi veu altres avantatges com per exemple que ha permès revertir parcialment la insuficiència financera de les universitats, augmentar la progressivitat del sistema i evitar ineficiències en el finançament per la qual cosa, el pagament de matrícules va directament a sufragar ensenyament universitari.
Segons el catedràtic García Montalvo, els preus públics actuals no limiten l’accés a la universitat ni tampoc han influït en l’abandonament dels estudis. Explica que no es poden estudiar ni definir els motius del grup de joves que decideixin no anar a la universitat, perquè no se’n té prou informació, i explica que no hi ha cap prova empírica que demostri que aquesta decisió tingui a veure amb els preus públics. Per García Montalvo, l’augment de taxes que va implantar el Govern per al curs 2012-13 no ha tingut aquest efecte negatiu en la matriculació dels joves perquè el sistema de beques equitat garanteix que l’accés pugui seguir donant-se en els mateixos termes que abans. Sosté que només les famílies amb rendes netes superiors als 48.000 euros, que suposaria aproximadament una renda bruta de 65.000 euros –familiar-, paguen el 100% de la matrícula i que, a més a més, el fet d’haver de sol·licitar la beca del MECD, que atorga el govern estatal, abans de demanar beca equitat, ha fet augmentar el nombre d’estudiants catalans que se’n beneficien. Montalvo també està convençut que el sistema actual aporta més avantatges per al finançament de les universitats. Per una banda, assegura que ha aconseguit revertir, parcialment, la insuficiència financera de les universitats, i a més, s’han evitat les ineficiències i la pèrdua de finançament que suposaria si es rebessin els fons a través dels impostos corrents, que haurien de passar pel govern de l’Estat i distribuir-se després a les comunitats autònomes. Per Montalvo, amb aquest model, la mateixa universitat s’encarrega de fer aquesta tasca de redistribució i es garanteix que les matrícules acaben convertits en finançament l’ensenyament universitari. A l’estudi, Montalvo assegura que si les famílies que aposten, a la secundària, per escoles privades, paguessin exactament el mateix a la universitat, es recaptaria aproximadament 46 milions d’euros, cosa que suposaria que, s’augmentaria l’aportació dels estudiants en un 56%. El catedràtic de la UPF no és partidari d’augmentar els impostos de les rendes superiors a 60.000 euros i al mateix temps, oferir gratuïtament la universitat, ja que considera que d’aquesta manera, els estudiants més rics contribuiran molt menys al finançament de serveis públics com la universitat, i assegura que es pot dur a termes en països on el sistema impositiu és més redistributiu com Alemanya o alguns països escandinaus. Montalvo també justifica que Catalunya sigui la comunitat autònoma amb unes taxes universitàries més altes amb la qualitat del sistema universitari català i recorda que no hi ha cap altra comunitat autònoma amb cinc universitats entre les 500 millors del món. José García Montalvo ha elaborat aquest informe per encàrrec del Parlament de Catalunya, complint una moció.♦
