La població gitana té un estat de salut pitjor que el conjunt de la població de l’Estat espanyol / Universitat d’Alacant

Un equip d’investigació de la Universitat d’Alacant fa un estudi lidera sobre estat de salut, estils de vida i accés serveis sanitaris de la comunitat gitana

Quant pitjor és la situació socioeconòmica d’un grup social, pitjor és el seu estat de salut, de fet, a Espanya hi ha desigualtats importants i és la població gitana la que ocupa la posició de més desavantatge. Aquesta és la conclusió principal que s’extreu de l’última Enquesta Nacional de Salut a Població Gitana (2014) feta per un equip d’investigació de la Universitat d’Alacant. L’informe final, finançat i publicat recentment pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, compara les dades arreplegades amb la població espanyola, a través de l’Enquesta Nacional de Salut de 2011-2012, i amb l’Enquesta Nacional de Salut a Població Gitana feta l’any 2006.

Coordinat pel doctor en Sociologia de la UA i director del Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut sobre inclusió social i salut –Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau–, Daniel La Parra, l’informe presenta l’estat de salut percebut per la població gitana, problemes de salut, limitació de l’activitat principal, sobrepès i obesitat, accidents, salut ocular i auditiva, salut bucodental, consum de tabac i alcohol, alimentació, activitat física i ús de serveis sanitaris.

En els vuit anys transcorreguts des de la situació observada l’any 2006, l’estudi confirma que “l’estat de salut de la població gitana és comparativament pitjor que el dels grups amb pitjor situació socioeconòmica en el conjunt de la població d’Espanya sobretot en l’estat de salut, la limitació de l’activitat habitual, problemes de salut crònics, salut bucodental i salut visual”. Concretament, un 65,3% dels homes gitanos i un 55,5% de les dones gitanes assenyalen que el seu estat de salut és bo o molt bo, davant d’un 77,7% i un 70,4%, respectivament, en el conjunt de la població d’Espanya.

Les desigualtats són majors en l’accés a aquells serveis de salut que no estan coberts pel sistema públic com per exemple el dentista o revisió optomètrica. És per això que la població gitana té un menor ús d’ulleres i lentilles que la població general (33,0% davant de 53,4% en homes i 31,3% davant de 63,6% en dones).

D’altra banda, la investigació desvetlla diferències en els estils de vida. Com a exemple, el consum diari de tabac declarat en el cas de les dones gitanes és inferior que en el conjunt de la població femenina d’Espanya (16,7% davant de 21,7%) i superior en els homes gitanos (54,2% davant de 28,3%). En el cas de consum d’alcohol declarat en les últimes dues setmanes, és significatiu veure que és inferior en els homes i les dones de la població gitana que en el conjunt de la població d’Espanya: del 50,6% davant del 64,6% en homes i del 19,1% al 38,9% en dones. No obstant això, dins dels hàbits alimentosos, el consum diari de fruita fresca és menys freqüent en la població gitana que en la població general: en homes gitanos del 39,1% davant del 56,1%, i en dones gitanes del 40,5% davant del 63,1%.

Respecte a l’ús de serveis de salut com les visites de medicina general, independentment del sexe o l’edat, la població gitana acudeix a consulta amb més freqüència que la resta d’espanyols. En alguns serveis concrets, i malgrat la baixa resposta de les enquestades a aquesta qüestió, la freqüència de visites a ginecologia i la realització de mamografies i citologies és menor entre les dones gitanes que entre les dones de la població general. Per contra, aquesta tendència s’ha vist enfortida si es compara aquest paràmetre amb l’enquesta del 2006, ja que el nombre de dones gitanes que mai ha assistit a una consulta ginecològica ha disminuït del 24,4% al 17,3%.

L’informe, a més de veure els avanços, els estancaments i les reculades, permet disposar d’informació actualitzada per a avaluar i planificar les intervencions necessàries per a aconseguir l’equitat en salut en el marc de l’Estratègia Nacional per a la Inclusió Social de la Població Gitana a Espanya 2012-2020. “És el moment de posar en marxa polítiques noves, més efectives, més equitatives en tots els nivells de la governabilitat –local, autonòmic, nacional i europeu– que milloren l’estat de salut de tota la població i reduïsquen l’escletxa d’iniquitat”, insisteix Daniel La Parra.

Mostra

Per a fer l’Enquesta de Salut a Població Gitana del 2014 s’han entrevistat un total de 1.167 persones gitanes adultes. La mostra va ser distribuïda en tres grans grups d’edat –de 15 a 34 anys, de 35 a 54 anys i de 55 i més anys– amb idèntic nombre de casos de dones i homes a causa de la inexistència d’informació demogràfica fiable sobre l’estructura d’edat i el sexe de la població gitana a Espanya.

La investigació, dirigida per la doctora en Sociologia i professora de Medicina Preventiva i Salut Pública en la UA, Diana Gil, ha sigut finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i la Universitat d’Alacant, a través de les convocatòries del Pla Nacional d’I+D+i 2013-2015 (Fons FEDER) de l’Institut de Salut Carlos III.

Referència: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Direcció General de Salut Pública, Qualitat i Innovació., Segona Enquesta Nacional de Salut a Població Gitana, 2014. Madrid, 2016.♦

Fotografia: Part de l’equip d’experts participants en l’Enquesta de Salut a Població Gitana (d’esquerra a dreta): Diana Gil-González, Nicolás Jiménez González, Mª del Carmen Albert Guardiola, Daniel La Parra Casado, Carmen Vives-Cases, i Rodolfo Martínez Gras.