Jornades a la UdL: “Welcome refugees: No one is illegal – Ningú és il·legal”
La UdL reserva 40.000 euros per facilitar l’accés de persones refugiades a la universitat
Se n’ha informat durant la primera sessió de les jornades ‘Welcome refugees: No one is illegal-Ningú és il·legal’ que organitza l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació
La Universitat de Lleida ha reservat una partida d’uns 40.000 euros destinada a fer front a les despeses de matrícula, allotjament i manutenció de persones refugiades. Les universitats públiques catalanes ja estan treballant en un protocol comú d’acolliment i accés a la universitat d’aquestes persones, segons ha explicat la comissionada per a les persones refugiades de la Universitat de Lleida, la professora de Dret Internacional, Núria Camps, en la inauguració de les jornades ‘Welcome refugees: No one is illegal-Ningú és il·legal’ que organitza l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació (ODEC) de la UdL. L’ODEC també ha creat una fitxa informativa per iniciar el protocol d’emergència de la ciutat de Lleida i ha demanat a la Paeria que sol·liciti l’adhesió a la xarxa de ciutats refugi. A les Jornades, que s’allargaran fins aquest dissabte al migdia, hi participen més de 150 persones.
Segons ha informat la UdL en un comunicat, la comissionada per a les persones refugiades Núria Camps ha criticat els governs dels diferents Estats de la Unió Europea d’incomplir els compromisos adquirits en asil de refugiats. “Nosaltres, els universitaris, fem els deures, però hi ha alguns que no els fan”, ha dit. L’estat espanyol, per exemple, només n’ha acollit poc més de 500 dels 17.337 que haurien d’arribar fins al setembre de 2017, segons dades de la Comissió espanyola d’ajuda al refugiat. També s’ha mostrat crítica amb els Estats per haver donat llum verda al tractat UE-Turquia, sobre el qual la UdL va aprovar un manifest de rebuig. “Els estats membres han demostrat una falta de solidaritat enorme no només amb els refugiats sinó també entre els Estats; almenys ara que facin els deures”, ha reclamat. Per la seva banda, el rector de la UdL, Roberto Fernández, s’ha mostrat consternat pel drama del refugiats i de les desigualtats al món, fruit d’un ordre econòmic mundial injust, ha dit. Ha afirmat que les universitats i els universitaris no poden estar absents d’aquests problemes i no només han d’estudiar i investigar sobre aquests temes sinó reflexionar sobre els valors i la moral que permeten que això passi. “La Universitat ha de ser un punt d’investigació però també de denúncia pública i d’agitació”, ha conclòs. Més de 150 persones s’han matriculat en les jornades que aquest divendres a la tarda continuen amb dos xerrades, una de Gemma Pinyol (investigadora en migracions a la UPF i exdirectora del gabinet de la secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració), i una altra d’un membre de l’organització Proactiva Open Arms. Finalitzaran aquest dissabte amb una ponència del director de l’Institut de drets Humans de Catalunya, David Bondia, i una taula redona amb representants de les plataformes No en el nostre Nom i Lleida pels Refugiats, així com amb el responsable del programa d’immigrants de la Creu Roja de Lleida, Jordi Vidal.
SEGONA SESSIÓ:
La UdL referma el seu compromís amb els refugiats i defensa l’asil com un dret humà i no un privilegi
Més de 150 persones participen a les jornades ‘Welcome refugees: No one is illegal-Ningú és il·legal’ organitzades per l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació
Més de 150 persones han participat a les jornades ‘Welcome refugees: No one is illegal-Ningú és il·legal’ que ha organitzat l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació la Universitat de Lleida per fer evident i refermar el seu compromís amb els refugiats. Aquest dissabte s’ha celebrat la segona sessió en què la principal reivindicació ha estat la defensa de l’asil com un dret humà i no com un privilegi que concedeixen els estats, un argument que ha desenvolupat el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i professor de Dret Internacional Públic de la UB , David Bondia. Les universitats públiques catalanes ja estan treballant en un protocol comú d’acolliment i accés a la universitat de persones refugiades. En el cas de la de Lleida, ha reservat al pressupost una partida d’uns 40.000 euros destinada a fer front a les despeses de matrícula, allotjament i manutenció per a aquestes persones, segons ha recordat la comissionada per a les persones refugiades de la UdL, la professora de Dret Internacional, Núria Camps.
“Quan els europeus fugíem de la guerra civil espanyola o de la segons guerra mundial l’asil era un dret humà i avui dia s’ha reformulat com un privilegi, és l’estat qui decideix si l’atorga o no, i per tant, s’ha pervertit el que és un dret humà i hem de tornar a les fonts”, ha assegurat Bondia. En aquest sentit, ha lamentat que es relacioni els refugiats amb “quotes, reubicacions o càlculs de quan costa tenir-los a casa nostra quan en realitat tot això no hauria de tenir res a veure amb els drets humans”. David Bondia també s’ha referit a la implicació de la societat civil a l’hora d’empènyer a actuar en aquesta crisi humanitària i que s’està veient aquests dies amb la campanya Casa Nostra Casa Vostra. El president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya ha fet un advertiment: “hem d’anar en compte, és evident que la societat civil vol acollir però qui ha d’establir les mesures d’acolliment són les institucions, per tant, la societat civil ha d’ajudar i acompanyar”. El que està clar, ha dit, és que “l’Estat està en retrocés i han sorgit altres actors com són les ciutats, les universitats o els àmbits autonòmics, i aquests actors han de trencar les barreres que suposen els estats per acollir les persones”. Precisament des de les universitats públiques catalanes ja s’ultima un protocol per establir uns directrius comunes en acollida i accés a la universitat de les persones refugiades. La comissionada per a les persones refugiades de la Universitat de Lleida, la professora de Dret Internacional, Núria Camps, ha explicat que encara no han rebut cap sol·licitud perquè el nombre de demandants d’asil que ha arribat a la demarcació és molt baix però ja han reservat una partida de 40.000 euros per sufragar la gestió acadèmica dels qui en un futur sol·licitin estudiar a la universitat. Camps ha insistit que amb les jornades ‘Welcome refugees: No one is illegal-Ningú és il·legal’ s’ha volgut visualitzar que la UdL és “una universitat compromesa” i que “davant d’aquesta situació de tragèdia humanitària havíem de reaccionar”. I ho han fet a través de debats gratuïts i oberts a tota la ciutadania per abordar la qüestió des de diferents perspectives, amb l’objectiu de “sensibilitzar la societat”. L’Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL també ha creat una fitxa informativa per iniciar el protocol d’emergència de la ciutat de Lleida i ha demanat a la Paeria que sol·liciti l’adhesió a la xarxa de ciutats refugi.
Dades de refugiats acollits que es queden molt lluny dels compromisos
L’estat espanyol es va comprometre amb la UE a acollir 17.337 refugiats abans del setembre d’aquest 2017, però de moment n’han arribat poc més d’un miler, segons dades del responsable del programa d’immigrants de Creu Roja a Lleida, Jordi Vidal, que també ha participat a les jornades aquest dissabte. A les comarques de Lleida, Creu Roja atén directament una vintena de persones amb l’estatus de refugiat però Vidal calcula que hi ha unes 30 persones més que també són demandants d’asil tot i que no estan incloses al programa específic de l’entitat i només han rebut un assessorament puntual. Hi ha dues famílies sirianes que ja van arribar fa mesos i la resta són d’altres orígens (d’Ucraïna, Veneçuela, Kazajistán, Guinea, Nigèria o el Sàhara). De fet, Vidal ha explicat que Ucraïna és l’estat d’on arriben més sol·licitants d’asil a Catalunya. En global, Creu Roja va atendre l’any 2016 uns 1.800 refugiats de diferents parts del món a Catalunya, i les xifres han anat creixent. Al 2014 eren uns 500 i al 2015 ja es van doblar i eren un miler. El responsable del programa d’immigrants de Creu Roja a Lleida ha explicat que l’entitat proporciona a les persones refugiades una atenció integral, des de buscar-los un lloc on viure a ajudar-los en temes legals, administratius o socials perquè ‘l’objectiu final és la integració i l’autonomia d’aquestes persones’. Vidal ha participat en una taula rodona juntament amb membres de les plataformes ‘No en el nostre nom’ i ‘Lleida pels Refugiats’.
Creix el nombre de refugiats al món
Segons dades facilitades per la UdL, el darrer informe anual de l’ACNUR revela que el nombre total de refugiats al món va augmentar per cinquè any consecutiu arribant, a finals del 2015, a 65,3 milions de persones, de les quals un 51% són infants. Unes xifres que creixen cada dia -un 55% els darrers quatre anys- mentre l’espai d’asil es va restringint. El 54% d’aquests refugiats provenen de tres països: Síria, amb gairebé cinc milions de persones que han fugit de la guerra des de 2011, seguida per l’Afganistan, amb una diàspora de 2,7 milions, i Somàlia, amb més d’un milió. A escala mundial, Turquia és el major país d’acollida, amb 2,5 milions de refugiats. El Líban, amb prop d’un refugiat per cada cinc ciutadans, és el país del món que, en comparació amb la seva població, acull més persones refugiades. De fet, un 86% del total de refugiats sota la protecció de l’ACNUR estan acollits per països amb ingressos mitjans i baixos, propers a situacions de conflicte.♦
