Un nou estudi revela el nivell d’activitat física i esport dels europeus per països
Suècia, Finlàndia i Dinamarca són els països de la Unió Europea on es practica activitat física o esport amb més regularitat, segons un estudi científic publicat a Open Access Library Journal pels experts Antonio Monleón-Getino, Marta Cubedo i Martín Ríos, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i Daniel Ríos, professor de l’Institut de Sales de Viladecans. Les conclusions remarquen que els habitants de Portugal, Itàlia, Espanya i, molt especialment, Grècia se situen per sota del valor mitjà a Europa en indicadors sobre població i activitat física.
El sedentarisme i la falta d’activitat física té cada cop més incidència en l’esfera de la salut pública dels països occidentals. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que posa l’accent des de fa anys en el valor de l’activitat física per fomentar la salut i prevenir algunes patologies, la manca d’activitat física és el quart factor de risc en mortalitat mundial, i és la causa principal de més del 21 % dels càncers de pit i de còlon, el 27 % dels casos de diabetis i prop del 30 % de la càrrega de cardiopaties isquèmiques.
El nou treball aborda aspectes generals de l’activitat física i no se centra en cap esport en particular. En concret, es basa en l’anàlisi multivariant de dades de prop de 27.000 persones de vint-i-set països de la Unió Europea, segons la informació publicada per l’Eurobaròmetre de la Comissió Europea sobre la pràctica de l’esport declarada per ciutadans majors de quinze anys. Per a cada país estudiat, els experts analitzen la pràctica d’exercici físic i esport dels seus habitants, que són classificats en quatre categories: els que no fan mai esport, els que no en fan pràcticament mai, els que en fan amb certa regularitat i els que en fan amb regularitat.
L’activitat física a Europa: un nou mapa de la desigualtat?
«Un cop analitzada la regularitat amb què es practica exercici o esport a vint-i-set països de la Unió Europea, hem observat que en els nòrdics —Suècia, Finlàndia i Dinamarca— aquesta pràctica és més regular», explica Daniel Ríos, professor de secundària a l’INS de Sales de Viladecans.
Després de Suècia, Finlàndia i Dinamarca, els països amb més bons indicadors d’activitat física de la població són Eslovènia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, el Regne Unit i França. Els nivells més baixos d’activitat física, per contra, es van registrar a Bulgària i Grècia.
«Com a conclusió —apunta Daniel Ríos— també considerem que els nivells educatius i econòmics dels països estan relacionats estretament amb la pràctica de l’exercici físic o esport dels ciutadans». En efecte, el treball descriu com la pràctica habitual d’exercici i esport s’associa amb els adults més implicats en activitats formatives, i amb un destacat grau de satisfacció amb el seu estatus econòmic i perfil laboral.
En el cas particular d’Espanya, «el nivell de pràctica d’esport està correlacionat amb l’estatus socioeconòmic, tal com va revelar l’Enquesta d’hàbits esportius a Espanya del 2015. Aquesta enquesta, elaborada en el marc del Pla estadístic nacional 2013-2016 pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, el Consell Superior d’Esports i l’Institut Nacional d’Estadística, tenia per objectiu aportar els indicadors principals sobre pràctiques i hàbits esportius dels habitants de tot l’Estat», explica el professor Antonio Monleón-Getino, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona, i membre del Grup de Recerca de Bioestadística i Bioinformàtica (GRBIO), equip integrant de la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB).
Una tècnica estadística multivariant de gran potència analítica
El treball aplica un mètode d’escalament multidimensional (MDS) per representar el conjunt de variables per als vint-i-set països europeus estudiats i un país de valor mitjà (que seria la mitjana dels països que integren la Unió Europea).
Tal com recorda el professor Daniel Ríos, «la tècnica multivariant MDS intenta representar en un espai euclidià de poques dimensions les proximitats o distàncies que hi ha entre un conjunt d’objectes, que en aquest cas són països. Aquesta tècnica combina una gran capacitat per reduir dades amb una gran potència gràfica que permet representar-les en un espai de poques dimensions (en concret, en 2D o 3D)».
«L’MDS és molt interessant perquè complementa altres tècniques multivariants (anàlisi factorial, anàlisi clúster, etc.) i permet desxifrar complexes col·leccions de dades multivariades en què la relació entre les variables està definida en termes de proximitat o distància estadística. En aquest article, com a novetat metodològica, s’aplica la distància de Bhattacharyya per calcular la separació entre països», detallen els autors.
Tal com expliquen els experts, el nou treball també vol impulsar futures recerques basades en l’aplicació de mètodes multivariants en la gestió i interpretació de la informació estadística.♦
Article original: D. Ríos, T. Monleón-Getino, M. Cubedo, M. Ríos. «A graphical classification of European countries according to physical activity level of its citizens».Open Access Library Journal, desembre de 2016. DOI: 10.4236/oalib.1103195
