Una tesi atribueix l’autoria del ‘Curial e Güelfa’ a Enyego d’Àvalos, gran camarlenc d’Alfons El Magnànim
L’autor seria un valencià d’adopció, gran humanista a la cort de Nàpols, fascinat per la cultura italiana
Una tesi a càrrec de l’historiador i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, Abel Soler, atribueix l’autoria del ‘Curial e Güelfa’, considerada anònima, al gran camarlenc d’Alfons El Magnànim, Enyego d’Àvalos. Les conclusions d’aquesta tesi, de 5.200 pàgines i quatre anys d’investigació, han estat presentades aquest dilluns en roda de premsa al centre cultural La Nau pel seu autor, acompanyat del vicerector de Cultura Antoni Ariño i del catedràtic de Filologia Catalana Antoni Ferrando. La tesi de Soler recorre una línia d’investigació iniciada per Ferrando, que s’havia proposat identificar l’autoria del ‘Curial’ a partir d’un lletraferit que recorre a molts termes característicament valencians, a calcs lingüístics i fonts literàries italianes. Una de les conclusions principals de la tesi és l’autoria, que s’atribueix a Àvalos, que l’hauria escrit entre els anys 1445 i 1448 entre les corts de Milà i Nàpols.
La investigació descobre, després de molts estudis i hipotesis, l’autoria d’una de les novel•les cabdals de la literatura catalana. Enyego d’Àvalos, nascut a Toledo, però exiliat a l’edat de 7 anys a València perquè el seu pare, el conestable Ruy López Dávalos, va ser partidari dels infants d’Aragó en la guerra civil de Castella, en seria l’autor. D’Àvalos es va educar a la cort del Palau del Real de València, abans de passar per Milà (1435-1440), on va ser cortesà de Filippo Maria Visconti i després ambaixador del rei d’Aragó (1443-1447). Segons l’estudi, el ‘Curial e Güelfa’ va ser redactat entre Nàpols i Milà, pels anys 1445-1448, una novel•la on demostra els seus coneixements d’italià literari i col•loquial (amb llombardismes inclosos), i la seva familiaritat amb la geografia llombarda. Soler assenyala que un inventari parcial de la seva biblioteca ajuda a identificar les fonts literàries del ‘Curial’ i a explicar la novel•la. La investigació de la Universitat de València dóna molta importància a l’onomàstica de l’obra (Honorada, Salonés de Verona, Guillalmes del Chastell, Pero-Maça Cornell, Johan Ximenes d’Urrea, etc.), atès que els personatges de ficció remeten a personatges històrics relacionats amb la biografia del mateix D’Àvalos i amb el seu entorn nobiliari més immediat, constituït per nobles valencians de l’entorn del rei Alfons.Així mateix, el paper del còdex conté marques amb la mateixa “Biscia Viscontea” (símbol de Milà) del paper usat el 1447 a la cort milanesa. A l’obra, coprotagonitzada per la Güelfa, “senyora de Milà”, apareixen personatges relacionables amb les corts de Nàpols i de Milà, i errates que sols retrobem en un còdex ducal milanès. Les armes heràldiques que fa Curial en honor de la seua estimada Güelfa (“un lleó rampant que travessa les dues colors d’un escut migpartit”) coincideixen amb les adoptades per Enyego d’Àvalos el 1443, quan signà les esposalles amb la noble napolitana Antonella d’Aquino. Segons l’autor de la investigació, en aquella època era una manera de signar l’autoria del la novel•la. ‘Curial e Güelfa’ es conserva en un còdex únic a la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid, , amb enquadernació mudeixar de finals del XV. La novel•la està mancada de pròleg, títol i declaració d’autoria. Des del seu descobriment (mitjan segle XIX) i la seva publicació (Barcelona, 1901), se la sol presentar com una obra escrita per algú de Catalunya. Vista l’absència de documentació sobre l’obra, hi ha algun estudiós que la considera una falsificació de Manuel Milà i Fontanals, el romanista que la donà a conèixer (1876). Les dades codicològiques ho descarten. La tesi presentada aquest dilluns es troba en procés d’edició per la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, i per la Universitat de València. L’obra a editar consta de tres volums. En el primer s’ ofereix una radiografia exhaustiva de la cort d’Alfons El Magnànim a Itàlia, en el segon s’analitzen les noves fonts de l’obra que s’han trobat i en el tercer s’identifiquen els personatges “en clau” i les accions descrites en la novel•la que encobreixen noms i situacions reals de la política italiana i internacional del Magnànim. La pista biogràfica dels cortesans a Nàpols Abans d’aquesta investigació, tots els indicis de l’obra apuntaven que es va redactar a Itàlia. Ho han suggerit entre altres Antoni Rubio, Antoni Comas, Antoni Ferrando, Júlia Butinyà i Maria Teresa Ferrer. Alguns d’aquests estudiosos han proposat fins i tot un nom per a l’autor. Entre aquests, el de Ferrando va destacar que els papers extrets de l’enquadernació del Curial procedeixen del senyoriu toledà de Fuensalida i va proposar relacionar aquestes dades i algunes petges castellanes del còdex del Curial amb l’autor. A partir d’aquestes dades i indicis, que aporten pistes sobre el perfil biogràfic de l’autor, Soler ha fet la resenya biogràfica de tots aquells cortesans hispànics de Nàpols relacionables amb les lletres o l’escriptura (més de 200 personatges) i l’anàlisi de totes les fonts literàries i els elements ambientals de la novel•la i el resultat és que l’única persona en què hi concorren tots aquests elements és Enyego d’Àvalos.♦
