Mor Eugene Garfield, figura clau en el camp de la informació i la documentació científica i honoris causa per la UB
L’àmbit de la documentació científica ha perdut un dels seus actius principals. El diumenge 26 de febrer va morir, a Pennsilvània, Eugene Garfield (Nova York, EUA, 16 de setembre de 1925), figura clau en l’anàlisi de la informació i la cienciometria. Garfield va ser pioner a considerar la citació com un element fonamental per avaluar la qualitat d’una publicació científica, i les seves aportacions a la gestió de la ciència i la tecnologia han estat cabdals per entendre l’avaluació de la recerca i l’actual presa de decisions en política científica. El 14 de juny del 2016 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona a instàncies de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, i tot i que no va poder assistir a l’acte per problemes de salut, Garfield va enregistrar el seu discurs en un vídeo.
Garfield, «el padrí de Google» i molt més
Eugene Garfield va desenvolupar dues idees bàsiques per millorar l’accés a la informació científica: els índexs de sumaris, que permetien als investigadors mantenir-se al dia en els seus àmbits de coneixement, i els índexs de citacions, entesos com una manera d’organitzar i avaluar la bibliografia científica. Els treballs de Garfield van facilitar l’anàlisi de les relacions entre autors, idees i textos en els camps de la història i la sociologia de la ciència. D’aquí va sorgir la cienciometria com a disciplina científica.
A més d’aquesta visió innovadora en la creació d’eines per gestionar informació, l’esperit emprenedor de Garfield el va portar a comercialitzar guies bibliogràfiques sobre diferents disciplines científiques: els encara existents current contents. Paral·lelament, va treballar en la creació d’un índex de citacions en el camp de la genètica, una iniciativa que va cristal·litzar el 1963 amb la publicació del Science Citation Index, el primer índex de citacions en aquest camp, que recollia 613 revistes i 1,4 milions de citacions. Garfield va transformar la cerca d’informació científica i els estudis d’història de la ciència en productes, com ara el Web of Science, una base de dades bibliogràfica en què es recullen totes les contribucions publicades a les principals revistes de ciència i tecnologia indexades, o el Journal Citation Reports.
En el seu discurs d’investidura, Garfield va analitzar l’evolució que ha fet el Science Citation Index (SCI) cap al Web of Science i la relació que té amb Google, ja que les seves idees també han trobat aplicació en altres camps de la recuperació de la informació, i algoritmes com el PageRank de Google utilitzen el model teòric dels índexs de citacions per analitzar els enllaços web entre pàgines i ordenar-les per rellevància. No en va, un bibliotecari nord-americà es va referir a Garfield com «el padrí de Google».
«Sovint em deprimeix veure que hi ha autors que menystenen la bibliografia d’abans. Hi ha investigadors que treballen en els àmbits de l’administració, la informàtica, l’economia, etc. i demostren una ignorància completa del treball que s’havia fet en ciència de la informació. El seu egocentrisme és increïble. Hi ha moltes afirmacions sobre el que fan o no fan els autors, però pocs estudis que ho corroborin», es lamentava Garfield en una entrevista concedida a la Universitat.♦
