La Comissió Europea presenta el Llibre blanc sobre el futur d’Europa
Tal i com havia anunciat el president Juncker el 2016 en el seu discurs sobre l’estat de la Unió, la Comissió Europea ha presentat avui el Llibre blanc sobre el futur d’Europa, que és la contribució de la Comissió a la cimera de Roma del proper 25 de març.
Si mirem enrere, ara que estem a punt de celebrar el seixantè aniversari de la UE, veiem set dècades de pau i una Unió de 500 milions de ciutadans que viuen en llibertat en una de les economies més pròsperes del món. Però ara la UE ha de mirar cap al futur. El Llibre blanc recull els principals reptes que ha d’afrontar Europa i les principals oportunitats per als propers deu anys. S’hi exposen cinc escenaris o alternatives d’evolució d’aquí al 2025 en funció del camí que es decideixi prendre.
«Fa 60 anys els pares fundadors d’Europa van optar per unificar el continent amb la força de la llei i no amb la força de les armes. Podem estar orgullosos del que hem aconseguit. Qualsevol dia trist del 2017 continuarà sent molt més alegre que qualsevol dels dies viscuts pels nostres avantpassats en el camp de batalla. Ara que celebrem el seixantè aniversari dels Tractats de Roma és l’hora que l’Europa dels vint-i-set decideixi el seu futur. És l’hora del lideratge, de la unitat i de la determinació comuna. El Llibre blanc de la Comissió presenta una sèrie de vies diferents. Això és l’inici d’un procés, no pas el final, i espero que a partir d’ara el debat sigui sincer i exhaustiu. La forma dependrà de la funció. El futur d’Europa és a les nostres mans», ha declarat avui el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
El Llibre blanc analitza com evolucionarà Europa durant els propers deu anys, des de la repercussió de les noves tecnologies en la societat i en l’ocupació fins als dubtes que suscita la globalització, els problemes en matèria de seguretat i l’ascens dels populismes. També planteja una disjuntiva a la qual hem de fer front: ser escombrats per aquestes tendències o assumir-les i aprofitar les oportunitats que impliquen. El pes demogràfic i econòmic d’Europa està disminuint a l’hora que creixen altres regions del món. El 2060 cap dels nostres estats membres representarà ni tan sols l’1 % de la població mundial, una raó de pes que ens apressa a mantenir-nos units per aconseguir més resultats. Europa és una força positiva a nivell mundial; la seva prosperitat continuarà depenent de la seva obertura i de la fortalesa dels vincles amb els seus socis.
El Llibre blanc planteja cinc escenaris o alternatives, cadascun dels quals ofereix una visió del possible estat de la Unió dels vint-i-set el 2025 en funció de les opcions per les quals es decanti Europa (vegeu l’annex). Els escenaris abasten un ampli ventall de possibilitats i tenen caràcter il·lustratiu. No són mútuament excloents ni exhaustius.
Escenari 1: continuar igual – La UE dels vint-i-set se centra en el compliment del seu programa de reformes d’acord amb l’esperit de les orientacions de la Comissió del 2014 «Un nou començament per a Europa» i de la Declaració de Bratislava, aprovada pels vint-i-set estats membres el 2016. El 2025 això implicaria el següent:
els europeus poden conduir automòbils autònoms i connectats, però poden tenir dificultats a l’hora de travessar les fronteres al persistir determinats obstacles jurídics i tècnics;
la majoria dels europeus pot travessar fronteres sense tenir que aturar-se a cap control. L’enfortiment dels controls de seguretat implica la necessitat d’arribar a aeroports i estacions de ferrocarril molt abans de l’hora de sortida.
Escenari 2: només un mercat únic – La UE dels vint-i-set se centraria progressivament en el mercat únic si els estats membres no es posen d’acord en un seguit d’àmbits. El 2025 això implicaria el següent:
poder travessar fronteres per fer negoci o per fer turisme seria molt difícil a causa dels controls a les fronteres; també es complicaria trobar feina a l’estranger i no es garantiria la transferència dels drets de pensió d’un estat membre a un altre; la gent que es posés malalta a l’estranger hauria de fer front a factures mèdiques astronòmiques.
els europeus no tendeixen a fer servir cotxes interconnectats a causa de la manca de normatives jurídiques i tècniques comunes a nivell de la UE.
Escenari 3: qui desitgi avançar que ho pugui fer – La UE dels vint-i-set continuaria funcionant com actualment, però permetria que els estats membres que ho desitgessin poguessin aprofundir la seva col·laboració en àmbits concrets com ara la defensa, la seguretat interior o els afers socials; sorgirien una o diverses «coalicions de voluntats»; el 2025 això implicaria el següent:
Quinze estats membres crearien un cos d’agents de policia i fiscals per lluitar contra les activitats delictives transfrontereres; podrien intercanviar immediatament informació en matèria de seguretat perquè les seves bases de dades estarien totalment interconnectades.
Els vehicles interconnectats es farien servir als dotze estats membres que haguessin decidit harmonitzar les seves normatives tècniques i la seva legislació en matèria de responsabilitat civil.
Escenari 4: fer menys, però de manera més eficient – La UE dels vint-i-set es limitària a millorar i agilitzar les seves actuacions en els àmbits prioritaris que hagués triat i intervindria menys en aquells que consideri que no aporten cap valor afegit; per tant, centraria la seva actuació i els seus recursos limitats en un nombre reduït d’àmbits polítics; el 2025 això implicaria el següent:
Una autoritat europea de telecomunicacions que tingués la facultat d’alliberar freqüències per a serveis de comunicacions transfronterers com ara els utilitzats pels automòbils interconnectats; també protegiria els drets dels usuaris de les xarxes mòbils i d’Internet a qualsevol lloc de la UE.
Una nova agència europea de lluita contra el terrorisme que ajudaria a evitar i prevenir atemptats greus mitjançant el rastreig i la identificació sistemàtics dels sospitosos.
Escenari 5: fer molt més conjuntament – Els estats membres decidirien compartir més competències, recursos i decisions en tots els àmbits; les decisions es prendrien i s’aplicarien amb més rapidesa; el 2025 això implicaria el següent:
Els europeus que volguessin presentar una reclamació sobre una proposta de projecte de turbina eòlica finançat per la UE a la seva regió tindrien dificultats per trobar l’administració responsable perquè se’ls remetria a les autoritats europees competents.
Els automòbils interconnectats podrien conduir-se a tot Europa sense cap problema gràcies a unes normatives comunes clares a nivell europeu; els conductors podrien confiar en una agència de la UE que faria complir la normativa.
El camí que cal seguir a partir d’ara
El Llibre blanc és la contribució de la Comissió Europea a la cimera de Roma. La UE no només hi passa revista a tot el que s’ha aconseguit en aquests seixanta anys, sinó que també hi analitza quin serà el futur amb vint-i-set membres. El Llibre blanc marca el començament d’un procés segons el qual una UE de vint-i-set estats membres hauria de decidir quin hauria de ser el futur de la Unió. Per impulsar aquest debat, la Comissió Europea, juntament amb el Parlament Europeu i els estats membres interessats, organitzarà una sèrie de «debats sobre el futur d’Europa» a les ciutats i regions europees.
La Comissió Europea participarà en aquest debat els propers mesos amb una sèrie de documents de reflexió sobre els temes següents:
-el desenvolupament de la dimensió social europea;
-l’aprofundiment de la unió econòmica i monetària sobre la base de l’Informe dels cinc presidents de juny del 2015;
-l’aprofitament de la globalització;
-el futur de la defensa europea;
-el futur de les finances de la UE.
Igual que ho fa el Llibre blanc, els documents de reflexió de la Comissió inclouran idees, propostes, opcions o escenaris diversos per a l’Europa del 2025 sense presentar, però, cap decisió definitiva en aquesta fase.
El discurs sobre l’estat de la Unió que el president Juncker pronunciarà el mes de setembre del 2017 aprofundirà en aquestes idees abans de treure’n les primeres conclusions en el Consell Europeu de desembre del 2017. Això contribuirà a determinar una línia d’actuació que pugui ser desenvolupada a temps abans de les eleccions al Parlament Europeu del mes de juny del 2019.
Rerefons
Fa seixanta anys, inspirats pel somni de construir un futur comú en pau, els membres fundadors de la UE es van embarcar en una singladura molt ambiciosa per unificar Europa amb la firma dels Tractats de Roma. Aquests membres fundadors van decidir resoldre els seus conflictes al voltant d’una taula en lloc de fer-ho en el camp de batalla. Arran d’això, la dolorosa experiència del passat tan turbulent d’Europa va fer par a un període de pau que fa set dècades que dura i a una Unió de 500 milions de ciutadans que viuen en un espai de llibertat i d’oportunitats en una de les economies més pròsperes del món.
El seixantè aniversari dels Tractats de Roma, que se celebra el 25 de març del 2017, constituirà una gran ocasió perquè els dirigents de la UE dels vint-i-set reflexionin sobre l’estat del projecte europeu, avaluïn els seus èxits, les seves fortaleses i els àmbits on cal millorar i demostrin una voluntat compartida per tots de construir junts un futur millor.
Tal com havia anunciat el president Juncker en el seu discurs sobre l’estat de la Unió del 14 de setembre del 2016, acollit positivament pels dirigents de la UE dels vint-i-set a la cimera de Bratislava de 16 de setembre del 2016, la Comissió ha presentat avui el Llibre blanc sobre el futur d’Europa amb el qual vol encetar el debat de cara a la cimera de Roma.
El Llibre blanc servirà per orientar el debat entre els vint-i-set caps d’estat o de govern i contribuirà a estructurar les conversacions de cara a la cimera de Roma i més enllà. Alhora, serà el punt de partença perquè la Comissió pugui celebrar un debat públic sobre el futur del nostre continent.♦
LLIBRE BLANC de la Comissió Europea sobre el futur d’Europa … CLICAR AQUÍ