La Universitat de Girona oferirà titulacions semipresencials d’aquí a cinc anys
El projecte OpenUdG arrenca amb proves pilots als graus d’Arquitectura Tècnica, Llengua i Literatura catalanes i Comptabilitat i Finances
Universitat de Girona (UdG) oferirà titulacions semipresencials d’aquí a cinc anys. És el que s’ha batejat amb el nom OpenUdG, un projecte que vol donar més facilitats als alumnes per compaginar estudis i feina i també obtenir dobles titulacions. La UdG ja ha reservat una primera partida de 212.000 euros per començar a adaptar currículums i tramitar la modificació de les memòries. Inicialment, es començarà per tres graus que tenen més oferta que demanda: Arquitectura Tècnica, Llengua i Literatura catalanes i Comptabilitat i Finances. La voluntat és anar estenent el projecte a totes les titulacions que ofereix la universitat. El rector, Sergi Bonet, ha diferenciat l’OpenUdG del que ofereix la UOC i ha dit que, en aquest cas, sí que caldrà assistir a algunes classes però que es farà de manera concentrada en el temps per facilitar la mobilitat dels estudiants. D’aquesta manera també es busca que alumnes estrangers (sobretot de Sud-Amèrica) cursin graus a Girona. La UdG és la primera universitat catalana que inicia un projecte d’aquestes característiques.
La Universitat de Girona ha iniciat els tràmits per oferir algunes titulacions de manera semipresencial d’aquí a cinc anys. Això vol dir que els estudiants no estaran obligats a anar a classe, sinó que podran seguir el temari a distància i només anar a la universitat en alguns moment concrets i sempre concentrats en un mateix període de temps. La idea de la UdG és començar de manera experimental amb tres titulacions que tenen poca demanda: Arquitectura Tècnica, Llengua i Literatura catalanes i Comptabilitat i Finances. El rector, Sergi Bonet, ha explicat que darrera del projecte OpenUdG hi ha molta feina perquè cal modificar tota la memòria –que ha d’aconseguir el vistiplau de l’Agència de la Qualitat Universitària-, formar el professorat i crear les eines tecnològiques per fer possible seguir els estudis a través d’Internet. Per això, creu que no podran oferir l’opció dels estudis semipresencials fins d’aquí a cinc anys. Crear aquesta fórmula d’estudis semipresencials no significa eliminar l’opció tradicional. Segons detalla el rector, el projecte OpenUdG és complementari a la formació universitària presencial. A més, l’ha volgut diferenciar del projecte de la UOC. “Aquí els alumnes sí que hauran de venir a classe, però ho faran de manera concentrada en el temps, per exemple durant tota una setmana”, ha avançat.
Per què uns estudis semipresencials?
El rector de la UdG, Sergi Bonet, ha remarcat que són la primera universitat catalana que aposta per un projecte com aquest i ha argumentat la decisió. Per una banda, considera que és una opció que facilita compaginar estudis i feina. A més, també apunta que donarà més facilitats als estudiants per aconseguir dobles titulacions sense necessitat de desplaçar-se a d’altres universitats. El projecte OpenUdG està pensat, doncs, per captar estudiants estrangers que completin la seva formació aquí, especialment alumnes procedents de Sud-Amèrica, amb qui la UdG ja ha establert relacions. Aquests són dos objectius a curt o mitjà termini. Però Bonet encara n’ha donat un altre de més llarg abast. Segons ha explicat, les universitat americanes donen l’oportunitat als alumnes de dissenyar el seu propi currículum agafant assignatures que són d’altres graus i que els permeten especialitzar-se. D’aquesta manera, es poden graduar afegint al seu currículum d’altres competències. “Un exemple pot ser un graduat en Economia que té també formació en filosofia”, ha posat d’exemple. Això encara no es produeix en l’àmbit universitari estatal però, segons Bonet, és cap a on avancen les universitats. És per això que amb el projecte OpenUdG hi haurà moltes més facilitats de cursar a distàncies assignatures concretes que complementin el currículum dels estudiants.
D’altres projectes per millorar la qualitat docent
El projecte OpenUdG està dotat, inicialment, amb 212.000 euros i forma part d’un programa més ampli d’accions per fomentar la innovació docent i la millora de la qualitat de la docències. El rector ha presentat fins a tres projectes més per avançar en aquest àmbit. Un d’ells, dotat amb 100.000 euros, servirà per finançar propostes transversals que serveixin per millorar la qualitat docent de tota la comunitat universitària. El responsable d’avaluar les propostes serà l’institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach. Una altra de les potes del programa està pensada per ajudar els centres docents. Es tracta d’aportar millores als plans d’estudi de les diferents titulacions que ofereix la universitat. En aquesta ocasió, la dotació és de 400.000 euros. Un darrer programa s’adreça al personal docent i investigador. Es podran organitzar per equips i disposaran de fins a 900.000 euros per millores concretes d’assignatures o itineraris formatius. En total, doncs es destinen 1,6 MEUR al foment de la innovació docent i la millora de la qualitat. Segons Bonet, és la primera vegada que la universitat destina una partida tan important en aquest àmbit.♦
