Desenvolupen un model matemàtic que reprodueix la dinàmica ecològica de la mar Mediterrània al llarg dels anys
• Permet simular com la pressió pesquera i el canvi de la biomassa del fitoplàncton (producció primària) afecten els organismes vius d’aquest mar
• L’estudi, liderat per l’ICM-CSIC, analitza quin ha estat l’impacte d’aquests dos factors a la Mediterrània des de 1950-2011
• S’evidencia una reducció de biomassa d’organismes de grans dimensions i de peixos: la major reducció s’ha donat a la Mediterrània Occidental i l’Adriàtic (50% menys), i la menor al mar Jònic (8% menys)
• És la primera vegada que s’analitza la interacció d’aquests dos factors a la Mediterrània en el seu conjunt
Un equip liderat per l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona del CSIC (ICM-CSIC) ha realitzat un estudi amb el qual ha replicat la dinàmica ecològica temporal de l’ecosistema Mediterrani, mitjançant el desenvolupament d’un model matemàtic de tota la conca. El model permet simular com els diferents grups o espècies de l’ecosistema marí s’han vist afectats pels canvis en la productivitat primària (el creixement de la biomassa del fitoplàncton i que constitueix la base de la cadena tròfica) en combinació amb la pressió pesquera.
Per validar el model matemàtic, els científics han analitzat dades anuals de biomassa i captura de diverses espècies d’organismes marins durant més de sis dècades (1950-2011). Les dades provenen de captures pesqueres i d’articles científics. L’estudi, dirigit per la investigadora de l’ICM-CSIC Chiara Piroddi, es publica a la revista Scientific Report i ha comptat amb la participació de col·laboradors de la Comissió Europea i investigadors d’institucions espanyoles, italianes, franceses i canadencs.
Reducció en la biomassa
L’anàlisi de les dades històriques revela que, al llarg d’aquestes sis dècades, la biomassa de les principals poblacions de peixos, comercials o no, ha disminuït en un 34%. També ho ha fet la biomassa dels mamífers marins (per exemple, en el cas de foques i llops marins, en un 41%). Per contra, s’observa l’augment d’organismes més petits que se situen en posicions baixes de la xarxa tròfica (per exemple, els invertebrats han augmentat la seva biomassa en un 23%).
A més, “els indicadors ecològics com la biomassa de la comunitat, els nivells tròfics mitjans i la diversitat reflecteixen el deteriorament general de l’ecosistema marí amb el temps”, explica Chiara Piroddi. La reducció de la biomassa de peixos i mamífers no és tan acusada com la que es veuen en altres estudis, diu aquesta investigadora, però això és així “probablement perquè en el nostre model es té en compte les quatre zones principals de la Mediterrània: la Mediterrània Occidental, el Jònic, el Dòric i l’Adriàtic “.
Si es considera per zones, la major reducció de biomassa s’ha donat a la Mediterrània Occidental i a l’Adriàtic (un 50% menys, incloent peixos comercials i no comercials, i de taurons) mentre que la menor reducció de biomassa s’ha donat en el mar Jònic (un 8% menys).
La Mediterrània, en “estat de setge”
Aquest és el primer estudi que realitza aquesta anàlisi per al Mediterrani en el seu conjunt. Els resultats indiquen que tant els canvis en la producció primària com en la pressió pesquera han jugat un paper important en la dinàmica temporal des de 1950 a 2010. No obstant això, explica Marta Coll, investigadora de l’ICM-CSIC i coautora del treball, ” el principal factor de canvi en el conjunt de la Mediterrània en aquest període ha estat la variació en producció primària”.
La Mediterrània, diuen els científics, s’ha definit com “en estat de setge” a causa de les intenses pressions que rep per part de la societat humana. No obstant això, pocs estudis s’han desenvolupat per quantificar l’impacte acumulat d’aquestes amenaces sobre l’ecosistema i els seus recursos.
Aquest model matemàtic permetrà analitzar i preveure canvis en la biomassa dels diferents grups d’organismes marins en funció de les variacions en la pressió pesquera i la productivitat primària en el futur, i obre la porta a considerar altres factors antropogènics com la contaminació o la invasió d’espècies foranes.
Historical changes of the Mediterranean Sea ecosystem: modelling the role and impact of primary productivity and fisheries changes over time. Chiara Piroddi, Marta Coll, Camino Liquete, Diego Macias, Krista Greer, Joe Buszowski, Jeroen Steenbeek, Roberto Danovaro & Villy Christensen. Scientific Reports. http://www.nature.com/articles/srep44491♦