Les últimes restes ceràmiques trobades a l’Aubert de la Vall d’en Bas confirmen que es va començar a habitar el segle V
Els responsables de les excavacions exposen a Barcelona els resultats de deu anys de treballs a d’una explotació agropecuària que s’allarga fins al segle X
Les últimes restes ceràmiques que es van trobar a l’Aubert, a Hostalets d’en Bas (que pertany a La Vall d’en Bas) en la darrera campanya de l’any passat, han confirmat que l’assentament es va fundar durant la segona meitat del segle V. Aquesta ara una dada que ja apuntaven les datacions de carboni 14 però que ara s’ha acabat de confirmar. Aquests resultats s’exposaran aquesta tarda ( 07/06/2017) a Barcelona, durant una conferència dins el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia amb la presència dels responsables de l’excavació. Els treballs van començar el 2006 i van acabar el 2016, permetent explorar a fons la zona central que fa uns 1.000 metres quadrats. El que s’oferirà aquesta tarda és una “visió global” de la investigació on se subratllarà que aquest és un jaciment d’interès perquè conté una seqüència completa d’una explotació agrícola i ramadera que va des de mitjans del segle V fins al segle X.
Que la fundació de l’assentament fos a mitjans del segle V és una dada que “encaixa” en el moment en què les viles romanes que tenien grans explotacions s’abandonen i comencen a aparèixer explotacions agropecuàries més modestes com la de l’Aubert. Aquesta confirmació s’ha fet a partir d’unes restes de ceràmica importades aquella època de França –l’antiga Gàl·lia-, que han aparegut en el nivell més antic del jaciment, segons explica Jordi Gibert, codirector de les excavacions. Aquest assentament de la Garrotxa destaca per tenir una llarga i completa seqüència en el temps, del V al X, que permet veure l’evolució rural des del final de l’imperi romà fins a l’època feudal. Una època que segons Gibert, “encara té molts interrogants a Catalunya”, i que l’Aubert aporta informació rellevant sobre l’evolució al món rural en aquella època. El jaciment consta de tres grans fases d’ocupació.
Estructures, ceràmiques i objectes de metall
Entre les troballes que s’han fet durant els deu anys que s’hi ha treballat, destaquen les estructures, tot i ser força precàries. Així per exemple, les estructures de les habitacions són senzilles, amb construccions amb sòcol de blocs i alçat de terra però també amb alguns fons de cabana. També compta amb una àrea d’emmagatzematge formada per diverses sitges, dues de les quals es van acabar d’excavar l’any passat, en l’última campanya arqueològica. A nivell de restes, destaca per exemple una olla del segle X que es va trobar trencada però amb totes les peces i que s’ha pogut reconstruir on al seu interior hi havia un pollet. També ha aparegut una moneda d’aquest segle, força insòlita, i objectes de metall de la vida quotidiana, com ara algunes eines del camp o un braçalet de bronze.
Les restes humanes, la gran absència
El que no s’ha trobat encara a aquest jaciment ha estat la zona on s’enterraven els morts, un espai que abans del segle X estava associat al lloc on els seus habitants vivien però que en el cas de l’Aubert no s’ha trobat cap pista sobre la seva possible localització. I aquesta, segons Gibert, seria una informació de gran interès ja que permetria conèixer aspectes de la vida i el treball, com ara la mitjana de vida, les malalties o la nutrició. La conferència que es farà aquesta tarda al Palau Marc de Barcelona es titula ‘L’Aubert: una explotació agropecuària alt medieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X). Forma part del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 que organitza el servei d’Arqueologia Paleontologia. Hi participaran els investigadors de la UAB, Cristian Folch, Ramon Martí i també Jordi Gibert.♦