La gent que llegeix i escriu l’aranès augmenta mentre que la que el parla disminueix / Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana
El president de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana detecta un cert cansament en els àmbits socials de defensa de l’aranès i reclama recuperar la seva participació
Jusèp Lois Sans, president de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, ha comparegut al Parlament de Catalunya (07.06.2017) per exposar l’anàlisi dels deu anys d’oficialitat de l’occità i les perspectives de futur en aquest sentit. Sans ha destacat que la gent que llegeix i escriu en aranès ha augmentat considerablement durant aquest temps i s’han desenvolupat hàbitats favorables en aquest sentit. Pel que fa a l’ús habitual de la llengua ha disminuït un 20%, xifra que considera negativa el president de l’Acadèmia. Sans ha parlat de la situació de la llengua i ha dit que és ”viva” gràcies al seguit de polítiques lingüístiques que s’han fet durant els darrers anys. De cara al futur cal recuperar la participació dels àmbits socials en la defensa i ús de l’aranès i Per Sans es fa una lectura errònia quan es pensa que ”la protecció de l’aranès va en contra de la protecció del català”.
Sans ha aprofitat la seva participació en el Parlament per demanar que ”de cara al futur les estructures socials i polítiques del país procurin posar l’occità en un lloc prioritari” i ha afegit que ”fer discursos pro Catalunya o pro català sense pensar en l’occità és un error”. El president de l’Acadèmia ha fet un repàs a la situació de l’aranès i ha enumerat algunes de les amenaces: l’elevat número d’immigració que ha arribat a la Val d’Aran els darrers 20 anys, l’elevat moviment demogràfic, la poca presència de l’occità a la Universitat o a les xarxes socials o la petitesa de la Val d’Aran pel que fa als pocs parlants potencials. Per Sans són vitals les polítiques lingüístiques per augmentar l’ús habitual de l’occità. L’oficialitat de l’aranès a Catalunya ha estat un punt d’inflexió important però el més important va ser la presència de l’aranès a l’escola, als mitjans de comunicació i a l’administració.♦