Professors de la UdL presentaran un manifest per demanar que es reconsideri la decisió de no recolzar el referèndum / PETIT COMENTARI EDITORIAL: “El Rector de la UdL no és idiota, només espanyol”
Una cinquantena de docents creu que el consell de govern no té prou representativitat per prendre la decisió i esperen sumar adhesions entre la comunitat universitària
Una cinquantena de professors de la Universitat de Lleida (UdL) estan preparant un manifest que presentaran aquesta setmana per demanar al rector Roberto Fernández que reconsideri la decisió adoptada pel consell de govern de no donar suport al referèndum d’independència del proper 1 d’octubre. Segons ha explicat una de les impulsores del text, la professora d’Història Contemporània, Antonieta Jarne, serà un ”document de mínims”, que permetrà adhesions de tota la comunitat universitària i que es fa amb la voluntat de ”fer visible que el consell de govern va prendre una decisió que no representa a la UdL”. Paral·lelament, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) també està previst que aquesta setmana es demani formalment al rector la convocatòria d’una consulta a tota la comunitat universitària sobre el paper de la UdL en el referèndum.
Segons Antonieta Jarne el manifest que presentaran aquesta setmana una cinquantena de professors de la UdL neix per fer visible que hi ha ”sensibilitats diferents” més enllà dels ”incondicionals” del rector Roberto Fernández. Jarne ha criticat que només amb la decisió presa pel consell de govern la UdL hagi quedat al marge de l’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum i considera que hauria de ser en un altre òrgan, com el Claustre, on hi ha una representativitat més àmplia, on s’hauria de de debatre aquesta qüestió. La professora d’Història Contemporània ha explicat que la idea de fer el manifest es va començar a treballar després de la votació del passat 15 de juny al consell de govern on es va rebutjar l’adhesió de la UdL al Pacte Nacional pel Referèndum per 19 vots en contra i 9 a favor. En qualsevol cas, Jarne ha descrit el text que estan consensuant entre la cinquantena de professors que rebutgen el posicionament del consell de govern com un ”manifest de mínims” ja que fins hi tot es va comentar la possibilitat d’incloure-hi que la UdL cedeixi les seves dependències per poder celebrar el referèndum però finalment es va descartar aquesta possibilitat. Jarne ha afegit que de moment el que volen és fer visible aquest malestar i intentar buscar una sortida al rebuig de la universitat al referèndum. Cal recordar que la de Lleida és l’única universitat catalana que no s’ha adherit al Pacte Nacional i Jarne ha remarcat que sense anar més lluny, la setmana passada, la Universitat de Girona s’hi va adherir a través de votació en el claustre. Paral·lelament, des del SEPC, el seu portaveu, Llibert Rexach ha explicat que ja fa dies que s’estan fent trobades i intercanvis de correus electrònics entre estudiants, professors i membres del PAS per mirar de buscar el ”major consens possible” en vers aquesta qüestió. El sindicat considera que la decisió final sobre l’adhesió o no al Pacte Nacional pel Referèndum l’ha de prendre tota la comunitat universitària i és per això, que també aquesta setmana, demanaran formalment al rector que es faci una consulta al respecte. Com a alternativa, Llibert també ha plantejar la convocatòria urgent i extraordinària del Claustre per tal que es debati amb més representativitat.♦
PETIT COMENTARI EDITORIAL:
A ningú ha d’estranyar que la “Universitat de Lleida Oficial” hagi votat contra adherir-se al “Pacte Nacional pel Referèndum”, perquè la UdL des de fa anys està plenament lligada a les estratègies universitàries espanyoles, més que a l’estratègia catalana. El “director” del “vaixell UdL” o sigui el Rector no enganya, ell és espanyol, espanyol, i actua en conseqüència. Per tant, juga les seves cartes i de manera intel·ligent s’apunta el vot negatiu del Consell de govern. (Felicitats Rector per haver utilitzat el vot secret, que fou una estratègia de gat vell i que li permet ara salvar la cara: tant a uns, com als altres. Fins i tot, quan convingui ens dirà que va votar sí).
Els que van amb el lliri a la mà, són o som els altres. La part demòcrata i catalanista de la UdL que no només està dividida, sinó que a més la pretén dirigir aquells que en tot el País han creat un embolic enorme respecte el referèndum. El dilluns diuen sí al referèndum, els dimarts demanen garanties, el dimecres s’oposen a la Generalitat i el seu full de ruta, el dijous volen que segueixi el Pacte enfrontant-ho als partits governamentals i així etc etc.
Ara aquests caga dubtes, diuen que preparen un Manifest pro-Pacte pel Referèndum i no s’adonen que ja estem en un altra punt polític o en una altra pantalla. Avui no és el Pacte, avui ja és l’organització de l’1 d’octubre l’objectiu.
Si la RESPOSTA al Rector i a l’espanyolisme rampant de la UdL és una enginyeria de despatxos portada pels professors “filo-Comuns” estem morts. Perquè si algú no sap treballar transversalment amb idees unitàries i fonamentades amb la pràctica diària a la UdL, són aquests sectors propensos a la teatralització, més que a la sinèrgies reals a les Facultats i Escoles. (Podríem detallar una història ben galdosa a la UdL).
No necessitem rentar la cara d’uns “professors progres” aferrats a la menjadora universitària pronunciant-se de manera calculada, el que necessitem és l’espai universitari per posar-hi les taules de votacions. Qualsevol altra demanda avui en un Manifest serà fum.
I a més: Un Manifest de professors?
I els estudiants? I els Consells dels estudiants? I les associacions? On són la totalitat dels diferents sectors de la UdL en aquest moguda democràtica?
El Rector de la UdL, l’Alcalde de Lleida, “l’Iceta” de Ponent són espanyols i espanyolistes, però no són idiotes. ♦
