Un nou marcador europeu mostra com la cultura i la creativitat contribueixen a fer progressar les ciutats
Barcelona és la ciutat de l’Estat Espanyol amb millor valoració i se situa al lloc 38 d’un total de 168 municipis de 30 països
Avui la Comissió Europea ha publicat la primera edició del ‘Monitor de les ciutats creatives i culturals‘. Aquesta nova eina proveeix dades comparatives sobre l’acció de les ciutats europees en nou dimensions diferents -que cobreixen la cultura i la creativitat- i destaca com els resultats en aquests àmbits contribueixen al desenvolupament social, al creixement econòmic i a la creació d’ocupació. El monitor analitza un total de 168 ciutats de 30 països europeus tenint en compte 29 indicadors diferents, que inclouen des dels museus i monuments, la participació dels residents en actes culturals o els llocs de treball dedicats a les indústries creatives, es puntuen les ciutats en tres facetes bàsiques: la vitalitat cultural; l’economia creativa i l’existència d’un entorn propici. De les ciutats de més d’un milió d’habitats, Barcelona se situa entre els cinc primers llocs d’Europa en 2 dels 3 índex: ‘vitalitat cultural’ i existència d’un ‘entorn propici’ per a la cultura i la creativitat. Combinant tots els criteris, la capital catalana obté una puntuació de 33.2 punts. En l’índex global París és la ciutat que té millor puntuació, amb 63,2 (sobre un màxim de 100). A banda de Barcelona, el monitor analitza també els resultats de Lleida; i a Espanya són 14 les ciutats que hi participen.
El Monitor de les ciutats creatives i culturals, desenvolupat pel servei científic propi de la Comissió Europea, el Centre Comú de Recerca (JRC en les sigles en anglès), ajudarà els responsables polítics i els sectors creatius i culturals a identificar els punts forts locals i les àrees de millora; així com a aprendre de ciutats comparables. També deixa clara la relació entre la vitalitat cultural i d’altres dimensions de la vida a la ciutat, començant per la diversitat social i l’activitat econòmica.
El comissari europeu d’Educació, Cultura, Joventut i Esports, i responsable del JRC, ha dit que té “l’objectiu de situar la cultura i la creativitat al cor de l’agenda política europea”. El comissari ha afegit que “en els moments de més transformació social i de creixement competència global entre ciutats, hem de mirar més enllà de les fonts tradicionals de creixement i benestar socioeconòmic i explorar el paper de la cultura en les ciutats vitals, innovadores i diverses. El Monitor de les ciutats culturals i creatives destaca com les ciutats europees més exitoses han trobat la seva manera d’utilitzar el potencial de la cultura i la creativitat per impulsar el desenvolupament, la innovació i la creació d’ocupació, i per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Ofereix als responsables polítics evidències sòlides per ajudar-los a identificar on estan actuant bé i on caldria introduir millores”.
El monitor de les ciutats creatives i culturals és el resultat d’un projecte de recerca que cobreix 168 ciutats en 30 països europeus. Està disponible com una eina interactiva en línia i permet als usuaris navegar a través de les ciutats i d’un ampli ventall d’informació qualitativa i quantitativa sobre la seva acció.
El monitor ens ofereix, de retruc, un retrat de com seria la ciutat ‘ideal’ de la cultura i la innovació a Europa, una barreja de les ciutats que tenen millors resultats en cadascun dels indicadors. Així, aquesta ciutat tindria els espais i serveis culturals de Cork (Irlanda), la participació i atractiu cultural i els llocs de treball basats en el coneixement de París (França); el nivell d’innovació i propietat intel·lectual d’Eindhoven (Països Baixos); els nous llocs de treball en sectors creatius d’Umeå (Suècia), el capital humà i l’educació de Lovaina (Bèlgica), l’obertura, tolerància i nivell de confiança de Glasgow (Regne Unit), Les connexions locals i internacionals d’Utrecht (Països Baixos) i la qualitat de governança de Copenhagen (Dinamarca). Cinc d’aquestes vuit ciutats (Cork, Eindhoven, Umeå, Leuven i Utrecht) tenen menys de 500.000 habitants.
Principals resultats:
- ciutats líders en cultura i creativitat: comparades amb d’altres ciutats amb una població similar París, Copenhagen, Edimburg i Eindhoven tenen els millors resultats;
- cultura, creativitat i prosperitat: la cultura i la creativitat contribueixen a obtenir nivells més alts de creixement econòmic i són clau per a les ciutats amb nivells d’ingressos més baixos;
- la mida no ho és tot: la dimensió d’una ciutat no determina els seus resultats en cultura i creativitat. En general, les ciutats petites i mitjanes aconsegueixen bastants bons resultats en comparació amb les més grans;
- les capitals tenen bons resultats, però no sempre els millors: tot i que sovint les capitats lideren els indicadors al seu país, també n’hi ha que són superades per altres ciutats com és el cas a Àustria, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Polònia, Espanya, els Països Baixos i el Regne Unit.
Informació de context
Des que es va adoptar la primera ‘Agenda europea per la cultura en un món globalitzat’ (2007), la cultura ha adoptat un lloc cada cop més rellevant en l’acció política de la UE. Tot i això, cartografiar els actius culturals i mesurar el seu valor i impacte de manera sistemàtica i comparable arreu d’Europa seguia essent un repte quan no hi ha definicions i sistemes de mesures comparables, especialment per a les ciutats.
El Centre comú de recerca (JRC) de la Comissió Europea ha desenvolupat el ‘Monitor de les ciutats creatives i culturals’ per omplir aquest buit. L’eina s’ha desenvolupat al voltant de tres indicadors principals – vitalitat, economia creativa i entorn propici- organitzats en 9 dimensions i mesurat a través de 29 indicadors que van des del nombre de museus i sales de concerts fins a l’ocupació en els sectors de la cultura i la creació; i des de les sol·licituds de patents del sector de les TIC fins el nivell de confiança de la gent envers els seus conciutadans. Posa en comú dades de diverses fonts d’informació públiques (com ara Eurostat i l’Eurobaròmetre) i dades experimentals (per exemple de TripAdvisor).
El monitor s’actualitzarà cada dos anys per tal que segueixi tenint validesa conceptual i estadística als diferents països i ciutats al llarg del temps, i per reflectir el desenvolupament de les ciutats.♦