Un estudi alerta de l’impacte de la carpa en llacunes de gran valor ecològic per a la conservació de les aus / UB
La presència de la carpa, una espècie invasora d’aigua dolça amb una àmplia distribució arreu del món, provoca la disminució de manera alarmant de les poblacions d’ànecs capbussaires i de fotges, segons un estudi publicat a la revista Biological Conservation pels investigadors Alberto Maceda Veiga, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), i Raquel López i Andy J. Green, de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).
Es tracta del primer treball que demostra clarament l’impacte ecològic de la carpa sobre les aus aquàtiques de les llacunes mediterrànies, i alerta de l’efecte dràstic d’aquesta espècie invasora sobre espècies com ara l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i el morell cap-roig (Aythya ferina), catalogades en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
En el top 100 de les espècies exòtiques invasores més perjudicials del món
La carpa (Cyprinus carpio) està considerada per la UICN com una de les cent espècies exòtiques invasores més perjudicials del món. Originària dels continents europeu i asiàtic, i encara inclosa en el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, és una espècie amb capacitat d’ocupar un ampli espectre d’hàbitats, fins i tot els més degradats. Molt valorada en pesca esportiva i en aqüicultura, la carpa genera uns impactes ecològics ben coneguts en diversos països però encara manquen estudis sobre els seus efectes en organismes com les aus aquàtiques.
Els autors del nou treball científic han escollit les reserves naturals de les llacunes de Medina (Cadis) i de Zóñar (Còrdova), a Andalusia, per al seu estudi. Aquests aiguamolls, de poca fondària, són dels més emblemàtics del sud de la península Ibèrica i conformen àrees d’hivernada i de cria de moltes aus aquàtiques, motiu pel qual els gestors de la Junta d’Andalusia han fet alguns intents per erradicar-ne la carpa.
Tal com explica el primer autor, Alberto Maceda Veiga, membre de l’IRBio i expert de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), «la carpa és una espècie molt apreciada pels pescadors, i com que fa tant de temps que es troba a la Península, algunes persones pensen que és una espècie autòctona. Per això, és important que hi hagi estudis científics com aquest que mostrin clarament el greu impacte ecològic que té en els nostres ecosistemes per conscienciar el conjunt de la societat sobre la problemàtica ecològica causada per la invasió de la carpa».
«Les llacunes com les de Medina i Zóñar —continua Maceda— són sistemes lacustres de gran importància per a la conservació de la biodiversitat aquàtica en regions semiàrides com la Mediterrània. Del nostre estudi científic se’n deriva el greu impacte que hi hauria sobre moltes poblacions d’aus emblemàtiques si totes les llacunes estiguessin envaïdes per aquesta espècie exòtica».
Una espècie exòtica que altera els hàbitats aquàtics
La carpa té preferència per viure en aigües calmades amb una certa càrrega de nutrients d’origen natural o derivats de l’entrada d’aigües contaminades (per exemple, pels fertilitzants de l’agricultura). Ara bé, l’activitat d’alimentació de la carpa altera encara més la dinàmica natural d’aquestes llacunes, fins al punt que pot arribar a eliminar les catifes de plantes aquàtiques tan característiques d’aquests ambients lacustres.
Per primer cop, el nou estudi descriu de manera detallada els impactes biològics sobre les espècies d’aus que fan ús més exclusiu del medi aquàtic, tant si són omnívores (ànecs capbussaires) com si són herbívores (fotges). Com que la carpa elimina les plantes aquàtiques, redueix l’abundància de molts invertebrats que les utilitzen com a refugi i que representen l’aliment de les aus. A més, la carpa és també una espècie depredadora d’aquests invertebrats aquàtics. Per a espècies com l’ànec collverd —que és més generalista i sovint interacciona amb l’hàbitat terrestre— l’impacte ecològic és molt menor. En l’altre extrem, les espècies piscívores són organismes que resulten beneficiats per la invasió de la carpa.
«La carpa desenterra i fragmenta les plantes aquàtiques mentre s’està alimentant al fons de la llacuna. A més, el sediment que s’ha remogut durant el procés acaba dipositant-se sobre les plantes i les asfixia. De manera directa o indirecta, com a resultat final, la catifa de plantes submergides desapareix», detalla Alberto Maceda.
«En aquest context, és esperable que els hiverns curts i suaus com els del sud de la Península i els efectes derivats del canvi climàtic intensifiquin l’impacte ecològic de la carpa, ja que estarà activa durant més temps al llarg de l’any», alerta l’investigador.
Com es pot evitar l’impacte ecològic de la carpa?
El nou article publicat a Biological Conservation revisa un ampli període de temps que inclou dos cicles d’invasió de la carpa a la llacuna de Medina —la més extensa de la província de Cadis i la segona de tot Andalusia— amb el recompte de totes les aus aquàtiques presents. Segons els autors, el fet d’incloure un marge temporal llarg que inclou dos cicles d’invasions evita el biaix produït per canvis demogràfics anuals o bé per respostes tardanes de la comunitat d’organismes que puguin passar desapercebudes.
«La carpa representa un problema ecològic al nostre territori i cal controlar-ne les poblacions. Manipular les condicions ambientals que fan proliferar la carpa en un ecosistema és una possibilitat per reduir el reclutament i l’expansió d’aquesta espècie invasora. Ara bé, quan la invasió està localitzada, el protocol més efectiu és la captura directa mitjançant xarxes o pesca elèctrica. Certament, caldria regular la població de carpes seguint els protocols ètics de benestar animal i de gestió dels residus biològics corresponents», conclouen els autors. ♦