Un manifest subscrit per diverses entitats demana l’alliberament i la no extradició del periodista turc Hamza Yalçin
El document subratlla la preocupació perquè l’Estat espanyol esdevingui “còmplice” de la “campanya repressiva” del president Erdogan i exigeix un compromís ferm amb la defensa dels drets humans
La presidenta del PEN Català, Carme Arenas, i la degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, han presentat aquest dimarts un manifest signat per diverses entitats que demana l’alliberament i no extradició del periodista i escriptor turc Hamza Yalçin. L’acte també ha comptat amb la presència de la dona de Yalçin, Seda Sanlier i d’un dels advocats del cas i membre d’Alerta Solidària, David Aranda. Segons Aranda, el procediment “va més enllà de totes les regles humanes i legals” perquè no “respecta el dret internacional dels drets humans” ni es troba emparat en la nostra legislació en tractar-se d’una demanda d’extradició “totalment política”. Més enllà de la demanda d’alliberament, els ponents han acusat el govern de l’Estat espanyol de ser “còmplice” de la campanya repressiva del règim de Recep Tayyip Erdogan.
Hamza Yalçin és un periodista i escriptor que va haver d’abandonar Turquia per les seves idees contràries al règim del president Erdogan. El 1987 va obtenir l’asil polític i, finalment, al 2006, la nacionalitat sueca. Yalçin va ser detingut el passat 3 d’agost a l’aeroport del Prat arran d’una ordre de detenció internacional emesa per Turquia a través de la Interpol. Des d’aleshores es troba empresonat a Brians I. Segons ha explicat Aranda, el passat 30 d’agost, el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol va rebre la demanda d’extradició per part de Turquia, i ara el ministre de Justícia, Rafael Català, compta amb un període de 15 dies per elevar una proposta al govern. El procés, doncs, encara es troba en una fase política i és l’executiu qui pot autoritzar l’inici del procediment judicial o bé desestimar directament la demanda d’extradició, ha remarcat. Durant l’acte, Aranda ha qualificat de “preocupant” el fet que el govern espanyol doni credibilitat a la demanda turca, ja que “les acusacions són completament falses”. Segons la defensa, Erdogan acusa a Hamza de pertànyer a un grup terrorista que no existeix i fa servir “definicions vagues” de terrorisme. A més, fins i tot en el cas que les acusacions fossin certes, ha afirmat l’advocat, l’Estat espanyol “tampoc podria valorar la demanda de Turquia”, ja que la legislació internacional vigent no permet l’extradició a països on la persona pugui ser sotmesa a un tracte degradant. Aranda ha recordat que sobre el règim d’Erdogan pesen denuncies de tortures per part de diferents organitzacions internacionals. A més, Turquia s’està plantejant la reinstauració de la pena de mort i Hamza ja hi va ser condemnat, tot i que després li van commutar la pena. Els ponents també han fet referència a l’alliberament després de poc més d’un dia de detenció de l’escriptor turc Dogan Akhanli, també perseguit per Erdogan, el passat 21 d’agost, que els va deixar “perplexos”, segons Arenas. Aranda ho atribueix, en part, al “diferent tarannà polític i judicial” del jutge d’aquest cas, Fernando Andreu, respecte al de Ismael Moreno, del cas de Yalçin. Mentre el primer va tenir en compte la violació dels drets humans a Turquia, el segon va interpretar “de manera mecànica”, segons l’advocat, el dret internacional i “no va voler valorar la inviabilitat de l’extradició”. També va tenir un rol rellevant l’ambaixada alemanya mentre que Suècia no s’ha manifestat fins ara. Tant Aranda com Arenas han criticat la “instrumentalització” de la Interpol. La presidenta del PEN Català ha anunciat que el PEN internacional ja ha enviat una carta a l’organisme demanant que s’apliqui un “filtre” sobre aquest tipus d’alertes. Durant l’acte, ha intervingut Seda Sanlier, la dona del periodista empresonat, i ha insistit en que el seu marit “no és un terrorista, sinó un escriptor i activista socialista”. També han parlat dos amics de Yalçin: Zafer Ballikaya i Zano Suphandagi Gormez. Gormez ha recordat amb la veu trencada per l’emoció les tortures que tant ell com Yalçin van patir a Turquia. Diverses entitats de periodistes i defensores de la llibertat d’expressió d’arreu del món donen suport al manifest, que resta obert a la plataforma Change.org perquè s’hi sumin altres persones i col·lectius.♦
