La Comissió Europea proposa una reforma en profunditat de l’IVA
La Comissió presenta avui un programa per fer la que serà la reforma de la normativa europea sobre l’IVA més important dels últims 25 anys. L’objectiu és millorar i modernitzar el sistema en benefici de les administracions públiques i de les empreses. Cada any es perden més de 150 000 milions d’euros en la recaptació de l’IVA i això priva els estats membres d’uns ingressos que podrien fer servir per fer escoles i carreteres o finançar serveis sanitaris. Una part d’aquesta quantia, uns 50 000 milions segons les estimacions, és a dir, uns 100 euros per ciutadà europeu, són objecte de frau interfronterer. A més, aquests diners es poden destinar a finançar organitzacions criminals i, fins i tot, activitats terroristes. Segons els càlculs, amb la reforma aquesta quantia es podria reduir un 80 %.
La proposta de reforma de l’IVA també permetria fer que el sistema fos més robust i alhora més senzill per a les empreses. La Comissió vol crear un sistema d’IVA que ajudi les empreses europees a beneficiar-se de tots els avantatges del mercat únic i a fer front a la competència en els mercats mundials. Actualment, per complir la normativa, les empreses que fan negoci més enllà de les seves fronteres nacionals han de fer front a uns costos superiors a l’11 % en comparació amb l’IVA que han de pagar en els seus països respectius. La simplificació i la modernització de l’IVA pot reduir aquests costos a l’entorn dels 1 000 milions d’euros.
Fa temps que la Comissió Europea s’ha compromès a crear un règim d’IVA definitiu i ben adaptat al funcionament del mercat únic. Tal com s’explica amb tot detall en el pla d’acció del 2016 sobre l’IVA, l’establiment a la Unió d’un règim únic per a l’IVA que sigui més senzill i impermeable al frau és una necessitat.
«Avui presentem una proposta per renovar el règim de l’IVA actual que va ser creat amb caràcter provisional ara fa 25 anys. Necessitem un sistema definitiu que ens permeti ser més eficaços en la lluita contra el frau transfronterer», ha declarat avui el vicepresident de la Comissió Europea responsable de l’Euro i del Diàleg Social, Valdis Dombrovskis.
«25 anys després de la creació del mercat únic, les empreses i els consumidors encara han de fer mans i mànigues amb vint-i-vuit règims d’IVA diferents quan volen fer intercanvis comercials transfrontereres. Fa molt de temps que delinqüents i terroristes s’aprofiten dels forats que presenta la legislació per poder defraudar 50 000 milions l’any. Cal, per tant, posar terme a un sistema anacrònic que permet l’existència de tants règims nacionals diferents. D’aquí al 2022 els estats membres haurien de considerar els intercanvis comercials transfronterers que es duguin a terme dins del mercat únic com a intercanvis nacionals. L’objectiu de la proposta que avui presentem és reduir un 80 % el frau en els intercanvis transfronterers i facilitar la vida a les empreses europees simplificant els tràmits administratius. És, per tant, una bona notícia per a les empreses, els consumidors i els pressupostos nacionals i una de dolenta per als defraudadors», hi ha afegit el comissari d’Economia i Finances, Fiscalitat i Duanes, Pierre Moscovici.
Amb la seva proposta la Comissió vol canviar en profunditat l’actual sistema de l’IVA gravant la venda de béns d’un estat membre a un altre de la mateixa manera que si els béns fossin venuts a l’estat membre d’origen. Aquesta reforma pretén establir a tota la Unió un nou sistema d’IVA definitiu.
Caldrà, però, posar-se d’acord sobre el que seran els quatre principis fonamentals del nou espai IVA, únic i definitiu, de la Unió:
– Lluita antifrau: a partir d’ara es gravaran amb l’IVA tots els intercanvis comercials transfronterers; actualment, aquesta mena d’intercanvis està exempt del pagament de l’IVA i això permet que empreses poc escrupoloses puguin cobrar l’IVA i després desaparèixer sense declarar els guanys a les administracions fiscals nacionals.
– Finestreta única: a partir d’ara, gràcies a la finestreta única, serà més senzill que les empreses que es dediquin a vendre els seus productes dins del mercat únic puguin complir amb les seves obligacions fiscals; podran presentar les seves declaracions i pagar l’IVA corresponent mitjançant un web en la seva llengua i d’acord amb la mateixa normativa i els mateixos impresos que en el seu país d’origen; serà competència de cada estat membre haver de pagar directament l’IVA corresponent a la resta d’estats membres de la mateixa manera que fan amb la prestació de serveis electrònics.
– Més coherència: la reforma consagra el principi de «destinació», segons el qual l’import final de l’IVA es paga a l’estat membre del consumidor final d’acord amb el tipus vigent en aquest estat; aquest canvi constitueix un compromís que fa temps que va assumir la Comissió Europea i que els estats membres han recolzat; aquest principi ja s’aplica a la prestació de serveis electrònics.
– Menys formalitats administratives: se simplificarà la normativa sobre facturació perquè els venedors puguin establir factures d’acord amb la normativa del seu estat membre encara que es tracti d’intercanvis comercials transfronterers; per tant, les empreses ja no hauran de fer cap llistat dels seus intercanvis transfronterers per a les seves agències tributàries, és a dir, omplir el que s’anomena l’«declaració recapitulativa» o model 349.
La proposta que avui presentem també introdueix el concepte de «subjecte passiu certificat», és a dir, una categoria d’empreses fiables que es podran beneficiar d’una normativa molt més senzilla i menys feixuga. A més, també s’han proposat quatre «solucions ràpides», que entrarien en vigor abans del 2019. Aquestes mesures a curt termini han estat demanades explícitament pels estats membres per millorar el funcionament del sistema d’IVA actual fins que no s’hagi aprovat i hagi entrat en vigor el règim definitiu.
Propers passos
Aquesta proposta legislativa serà presentada als estats membres en el si del Consell perquè hi donin la seva aprovació i al Parlament Europeu perquè hi doni el seu parer. El 2018 la Comissió hi afegirà una altra proposta legislativa detallada per introduir modificacions tècniques en laDirectiva sobre l’IVA per tal que es pugui aplicar sense problemes el règim definitiu de l’IVA que avui proposem.
Rerefons
El sistema comú d’impost sobre el valor afegit (IVA) té un paper molt important en el mercat únic europeu. La primera directiva sobre l’IVA és de 1967. El sistema va ser implantat per substituir l’impost sobre el volum de negoci, que falsejava la competència i obstaculitzava la lliure circulació de mercaderies, i per suprimir els tràmits i els controls fiscals a les fronteres interiors. L’IVA és una font fonamental de recursos dins de la Unió, que cada vegada és més gran i el 2015 representava més d’1 bilió d’euros, és a dir, el 7 % del PIB de la Unió. Un dels recursos propis de la Unió prové precisament de l’IVA. I com que és una taxa al consum, és una de les imposicions fiscals que més fomenten el creixement.
Malgrat totes les reformes que se n’ha fet, el sistema de l’IVA no s’ha pogut adaptar als reptes de l’economia global, digital i mòbil d’avui dia. L’actual sistema de l’IVA és de 1993 i va ser concebut com a règim transitori, està massa fragmentat i és massa complex per al nombre cada vegada més gran d’empreses que es dediquen als intercanvis comercials transfronterers. A més, té moltes escletxes que permeten cometre frau: els intercanvis nacionals i transfronterers són tractats de manera diferent i dins del mateix mercat únic es poden comprar mercaderies o contractar serveis en un altre estat membre sense pagar cap IVA.
Ja fa temps que la Comissió demana que es reformi aquest sistema que imposa barreres frontereres a les empreses que operen a tota la Unió. La normativa actual és un dels àmbits jurídics de la Unió que no s’ha adaptat als principis del mercat únic.♦