La despesa privada en oci, cultura i espectacles se situa en 5,2 MEUR el 2016 a Catalunya, un 6,2% menys que el 2015
El CoNCA veu prioritaris l’Acord Nacional de Cultura, un marc estable pel finançament del sector i l’Estatut de l’artista
Després d’un repunt de la despesa privada en oci, espectacles i cultura els anys 2014 i 2015, el 2016 es va situar en 5.273 milions d’euros, un 6,2 % menys que l’any anterior. Aquesta és una de les dades que ha presentat el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) incloses en l’informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2017 que porta per títol ‘La cultura, eix de les polítiques públiques’. Les dades sectorials confirmen un estancament de la lleu recuperació detectada al darrer informe. Entre les dades destaca l’increment del 5,5% l’any 2016 respecte el 2015 en la facturació del sector editorial, l’augment dels assistents i la recaptació de la música en viu d’un 4,5% i un 8,6% respectivament i la pujada de la quota de pantalla del cinema català del 9,2% del cinema exhibit a Catalunya i d’espectadors teatrals el 2015 respecte el 2014 un 1,6%. Mentre, el volum de facturació de la indústria discogràfica va caure un 11,6 % i les visites als museus i col·leccions de Catalunya un 5,7%. El Consell s’ha marcat com a prioritats l’Acord Nacional de Cultura, un marc estable per al finançament del sector i l’Estatut de l’artista.
Segons l’estudi, la lleu recuperació de les dades sectorials detectada en el darrer informe anual ha continuat en alguns dels sectors, però ha quedat estancada o ha retrocedit en altres. L’any 2016, el sector editorial català va incrementar la seva facturació en un 5,5 % respecte l’any anterior. Les 402 biblioteques del sistema públic de lectura català durant l’any 2016 van rebre 24,6 milions de visites i prestar 14,7 milions de documents, el que va suposar una reducció de l’1,2 % dels visitants i del 5,2 % respecte l’any 2015.Els espectadors dels cinemes de Catalunya van augmentar l’any 2016 en un 1,6% i la recaptació en un 0,9% respecte l’any anterior. Va millorar la quota de pantalla del cinema català fins arribar al 9,2% del cinema exhibit a Catalunya, tot i què es va reduir sensiblement el nombre de llargmetratges produïts (75 l’any 2016 en front als 93 realitzat el 2015). Per contra, la producció en català només va atraure al 0,3% dels espectadors i l’exhibició en llengua catalana es va mantenir en un 3% de quota de pantalla. Durant el 2015 es va moderar el creixement de les xifres que es van donar el 2014 al sector de les arts escèniques a Catalunya. El nombre d’espectadors va ser un 1,6% superior al de l’any anterior (situant-se en 3,23 milions), mentre que la recaptació va incrementar-se un 0,8%, arribant als 65,7 milions d’euros. Tot i que el nombre de concerts de música en viu realitzats durant el 2016 es van reduir un 2,4%, els assistents i la recaptació es va incrementar un 4,5% i un 8,6%, respectivament. El volum de facturació de la indústria discogràfica va continuar en els seus mínims històrics, situant-se el 2016 en 7,6 milions d’euros, un 11,6% menys que el 2015.Per la seva part, els museus i col·leccions de Catalunya va rebre el 2016 21,6 milions de visitants, un 5,7 % menys que l’any anterior; per contra, els participants a les activitats que realitzen aquests equipaments culturals es van incrementar un 4,6%, arribant gairebé als 5 milions.
Despesa privada
Per altra banda, la despesa privada en oci, espectacles i cultura es va situar en 5.273 milions d’euros l’any 2016, un 6,2% menys que l’any anterior. Aquest import, segons l’estudi, situa la despesa en oci, espectacles i cultura en un 5,8% del total de la despesa que realitzen les famílies catalanes. Una altra dada de l’informe és el valor afegit brut de la cultura a Catalunya. L’any 2014 va suposar 3.758 milions d’euros, és a dir, un 2% de la riquesa generada pel conjunt de l’economia catalana. Aquesta xifra representa una millora del 8,3% respecte a la de l’any anterior, però encara queda lluny de les dades que es van registrar a inicis de dècada, ja que se situa un 18,5% per sota de la registrada l’any 2010.
Acord Nacional de Cultura
En aquest context i davant l’actual situació política, el CoNCA ha reclamat la centralitat de la cultura en la configuració de les polítiques públiques. Ha apuntat que “la precària situació econòmica de la darrera dècada i els canvis de direcció en l’acció desenvolupada pel Departament de Cultura han tensionat el teixit cultural i artístic del país”. Per això, han titllat de priori “sumar esforços en l’Acord Nacional de Cultura que permeti tenir una visió compartida de la política cultural més enllà dels mandats polítics”. “El CoNCA es proposa per liderar aquest pacte”, que ha de comptar amb el sector, ha recalcat la vicepresidenta de la institució, Gemma Sendra. S’ha tornat a demanar també que la Generalitat destini el 2% del seu pressupost per a la cultura, que suposaria incrementar la despesa pública en aquest sector dels 116 euros actuals per habitant a 216 i representaria els fonaments per a la construcció d’un nou marc de finançament estable. Per altra banda, el pressupost en cultura destinat pel conjunt de les administracions catalanes l’any 2016 s’estima que arribarà als 904 milions d’euros (un 0,4 % més que l’any anterior). Malgrat aquest lleu increment, aquesta quantitat situaria la despesa pública en cultura en 120 euros per habitant i any, dos euros menys per habitant i any que l’any anterior. El CoNCA també considera imprescindible un sistema per incrementar els incentius de les aportacions privades a l’activitat cultural, definir el marc fiscal del finançament participatiu, impulsar les bonificacions fiscals per al consum cultural i dissenyar avantatges fiscals per a les inversions destinades als sectors més industrialitzats. Una altra reclamació del Consell és l’anomenat Estatut de l’artista per disposar, “com més aviat millor, d’un marc legal que ajudi a construir un entorn digne per al desenvolupament de les professions vinculades amb la cultura”. El CoNCA també s’ha mostrat preocupat pel fet que l’educació artística cada cop tingui “menys rellevància en el currículum escolar”, i ha posat l’accent en la necessitat que el Departament de Cultura i el d’Ensenyament col·laborin per garantir l’accés a la cultura. L’informe també ha subratllat la necessitat d’un sistema dels ensenyaments artístics de caràcter professional que “articuli millor l’actual oferta educativa i doti de major professionalització el sector cultural”. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha presenta l’informe al Parlament de Catalunya, els agents responsables de les polítiques culturals del país i els partits que concorren a les eleccions del 21 de desembre. De fet, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha assistit a l’acte a l’Ateneu Barcelonès d’aquest dimecres.♦