Les dones ebrenques comparteixen experiències de lideratge i igualtat en una jornada per donar-se veu i suport
Una quarantena d’assistents participen en la jornada PATT amb l’objectiu d’animar altres dones a comprometre’s en els òrgans de presa de decisions
Una quarantena de dones ebrenques han participat aquest dijous en la jornada PATT d’Agricultura, l’Institut Català de les Dones i el COPATE, a Tortosa. A través de diferents conferències i taules, les assistents han per compartit experiències de lideratge i igualtat en el món rural per animar-ne altres a fer-se sentir i comprometre’s en organismes socials i públics per prendre decisions. La jornada ha posat l’accent en projectes empresarials d’èxit dirigits per aquestes dones ebrenques però també ha calgut tornar a denunciar el sobreesforç que se li exigeix a una dona enfront d’un home amb la mateixa responsabilitat, les actituds masclistes o els tòpics de la dona del món rural que tampoc s’acaben de trencar a l’Ebre.
Les dones ebrenques tenen clar que han estat claus en el desenvolupament de les Terres de l’Ebre però també volen defensar que és el moment d’ampliar la seva base participativa en els organismes de decisió que el futur econòmic i social d’un territori emparat en la Reserva de la Biosfera. Impulsar pel Departament d’Agricultura, aquest dijous s’ha dit a terme una jornada PATT per donar visibilitat a les dones ebrenques i crear un espai d’intercanvi d’experiències de dones amb diferents perfils i de diferents sectors. Com ha apuntat Tere Culvi, membre de la junta de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre, aquestes jornades serveixen “molt” per afermar les dones i animar-les a formar part de les corporacions, les societats, i la vida pública. “Som motles dones treballant en el món rural, a l’agricultura, la ramaderia o la pesca, però curiosament no estem on es decideixen les coses. Intentem fer força perquè totes s’animin més i anem unides per entrar a formar part d’aquests òrgans decisoris”, ha defensat Culvi. Elles tenen clar que si costa fer-se un lloc és, sobretot, per “masclisme”. “Vivim en una societat masclista. Que els dones ens vulguem introduir –als càrrecs de poder- costa molt, hi ha moltes reticències. Els homes més joves de les entitats no ho són tant però encara hi ha homes grans que no els entra al cap que una dona formi part dels òrgans de decisió”, ha apuntat Culvi. “Has de demostrar molt què vals i treballar molt. Tenint la mateixa vàlua que un home, has de demostrar més per si et mereixes ser directiva o alt càrrec”, ha apuntat Sofia Morales, empresària turística i cantant. “Als instituts els homes són directors i les dones caps d’estudi”, ha posat com exemple. “No et permeten errors. Estan a la que salta per veure de quin peu coixeges i ho fan pel simple fet de ser una dona”, ha afegit Culvi.
Trencar tòpics, normalitzar situacions normals
Les dones sempre han estat, per exemple, pageses però a l’ombra dels seus familiars. Que una dona prengui les regnes de les explotacions encara genera sorpresa. “No hauria de xocar però la gent ho veu estrany. Sempre s’ha considerat que el pagès és l’home que és el fort i la dona fa el dinar, cuida els xiquets. Ara, gràcies a les dones emprenedores i valentes es demostra que una dona pot ser pagesa o pescadora. Aquesta jornada és per justament per encoratjar que es pot fer”, ha defensat Morales. “Resumint: que les dones tinguin i prenguin la paraula i se les escoltin”, ha exigit Culvi.♦