Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

L’Any Guinovart programa més de 16 exposicions arreu de Catalunya que mostren diferents vessants de l’artista

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

1200px-Josep_Guinovart_2

‘Temps de Cartells’, que s’inaugura aquest dimarts a l’Harmonia, el Museu de l’Hospitalet, en serà el tret de sortida

Aquest dimarts es compliran 10 anys de la mort de l’artista Josep Guinovart i la Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt ha organitzat un ampli programa d’exposicions, taules rodones, lectures, concerts i projeccions de documental per redescobrir l’artista que va conrear la pintura, l’escultura, el gravat, la il·lustració, l’escenografia i el cartellisme. Les exposicions són la columna vertebral de les activitats de l’Any Guinovart, comissariat per l’escriptor i crític d’art Àlex Susanna. De fet, Maria Guinovart, presidenta de la Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt i filla de l’artista, ha explicat que l’Any Guinovart consta de més de 16 exposicions diferents arreu de Catalunya, que mostren diferents vessants de Guinovart com per exemple el seu lligam amb el món de la música, el Guinovart figuratiu del 53 o un Guinovart que veu de les arrels. La mostra ‘Temps de Cartells’ s’inaugura aquest dimarts a l’Harmonia, el Museu de l’Hospitalet, i és el tret de sortida de la celebració.

Maria Guinovart ha explicat que l’objectiu que s’han fixat en aquesta celebració és “fer un Guinovart present a la ciutat i que la gent i els joves sobretot redescobreixin la seva figura. Cal fer una crit a la memòria història d’aquest país”. Una quinzena de mostres s’apropen a la figura de l’artista des de diferents perspectives. De fet, s’analitzarà la manera com utilitzava els objectes per convertir-los en obres d’art, la relació que va establir amb la naturalesa i la influència que va tenir en la seva obra, o són un recorregut per la seva obra pictòrica o cartellística. ‘Temps de Cartells’, que s’inaugura el aquest dimarts a l’Harmonia, el Museu de l’Hospitalet, serà el tret de sortida de l’Any Guinovart. Una exposició antològica de l’artista que permet a l’espectador descobrir la seva evolució plàstica a través dels cartells. La dècada dels 50 serà la protagonista de la mostra que es podrà veure aquest novembre al MNAC, de la mà d’Àlex Mitrani, on l’espectador podrà descobrir obres significatives d’aquesta època. A la Fundació Antiga Caixa Terrassa es presentarà durant el proper dijous l’exposició ‘Mestre d’Amor’, amb una selecció obres de Guinovart que mostren el seu vessant més sensual i eròtic. L’Institut Francès de Barcelona acollirà la mostra ‘Guinovart le parisien’, amb les peces que va fer durant la seva estada a París l’any 53 i que va significar un punt d’inflexió en la seva trajectòria. El FAD presentarà a ‘Dissenys impossibles’ a l’abril del 2018, la catifa de Nani Marquina inspirada en una obra de Guinovart i objectes de disseny industrial d’ús quotidià reinterpretats per l’artista.Girona, Tarragona i Lleida El Museu d’Art de Girona oferirà a l’abril del pròxim any un recorregut pels referents de Guinovart. A Girona també, la Fundació Parramon Ventalló farà un recorregut per les diferents etapes de la seva trajectòria vital a ‘Transitant Guinovart’. El Museu d’Art Modern de Tarragona acollirà al juny del 2018, la mostra ‘On conflueixen la terra i el mar’, per posar en relleu dos eixos fonamentals del seu univers: les terres de Ponent i la mar Mediterrània. Per la seva part, el Museu de Lleida proposarà un diàleg de l’obra de Guinovart amb les seves peces històriques (capitells, puntes de sílex, escultures policromades, còdex) a l’exposició ‘Agramuntophitecus’. Pel que fa a la Fundació Espai Guinovart Agramunt, el projecte expositiu ‘Patrimoni’ la convertirà en un museu de museus de Guinovart, amb peces molt significatives procedents de diferents institucions de Catalunya, com per exemple ‘Oval’, del Palau de la Generalitat, o ‘La porta’, del Parlament. La Fundació Fran Daurell disseminarà l’estiu de 2018 un gran nombre d’escultures de Guinovart pel Poble Espanyol i a la mostra ‘GU-INNO-VART’ del Museu de la Música de Barcelona es farà, del juliol al setembre del 2018, un recorregut pels diferents estils musicals que van inspirar bona part de la seva obra. La música també serà la protagonista de ‘Variacions Chopin’, que es podrà veure a la Cartoixa de Valldemossa, a Mallorca a l’estiu del 2018. En el marc del concurs de piano Maria Canals, es presentarà a la Sala Millet del Palau de la Música Catalana al març del 2018, una exposició on es podran veure els preludis de Chopin reinterpretats per Guinovart l’any 1997 i una instal·lació en homenatge a Carles Santos. Maria Guinovart ha declarat que serà un doble homenatge perquè Guinovart i Santos van col·laborar plegats. Fora de Catalunya, el Centro Internacional de la Estampa Contemporánea a Betanzos (Galícia) exhibirà un recorregut cronològic per l’obra de l’artista i un apropament a les diferents tècniques d’estampació amb què va treballar, posant de relleu la importància que va tenir l’obra gràfica en tot el conjunt plàstic de l’artista a l’exposició ‘Grabar es Arañar’.La Fundació Vila CasasTancarà l’Any Guinovart, una gran retrospectiva a la Fundació Vila Casas cocomissariada per Llucià Homs i Marko Daniel, actual director de la Fundació Miró. Una mostra que proposarà noves lectures de la seva obra. L’Any Guinovart també consta d’altres activitats com per exemple l’Ajuntament de Barcelona que posarà aquest dimarts el nom de ‘Sala Guinovart’ a la Sala de reunions on hi ha una peça de l’artista; el maig del 2018 es farà la projecció a la Filmoteca de Catalunya dels documentals i entrevistes que s’han fet sobre la figura de Guinovart, i la Institució de les Lletres Catalanes declararà l’any 2018 Any Guinovart amb l’objectiu que sis autors parlin d’una peça de Guinovart en sis espais diferents on hi ha obra seva.

Itinerari

Maria Guinovart ha destacat que la Fundació Guinovart organitzarà un Itinerari guiat per les seves nombroses obres a Barcelona: Tres murals realitzats per al vestíbul i la sala de teatre i cinema de les Llars Mundet; un mural per a l’edifici Pirelli de Barcelona (1957); els murals per a l’habitatge de pisos socials al P. Joan de Borbó 43, i el d’un edifici residencial del Turó Park, tots dos de J.A.Coderch; l’esgrafiat d’un edifici del c/Balmes-Pàdua (1963), de Carmona Sanz; la Borsa de Barcelona, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i l’escultura de l’Institut Francès de Barcelona (obra de Coderch).♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere