DECLARACIÓ de l’Institut d’Estudis Catalans sobre el terme “Corona catalanoaragonesa” / Aragó crea un Consell Assessor per a l’Ensenyament de la Història
DECLARACIÓ de l’Institut d’Estudis Catalans davant la retirada per part del Govern d’Aragó d’alguns llibres de text que empren el terme “Corona catalanoaragonesa”
Davant la decisió del Govern d’Aragó de retirar dels centres d’ensenyament alguns llibres de text pel sol fet d’emprar el terme de Corona catalanoaragonesa, en el que considera una clara mostra de tergiversació de la història, l’Institut d’Estudis Catalans expressa la seva absoluta repulsa al que no és sinó un cas inadmissible de censura i d’atac a la llibertat d’expressió.
Tant l’expressió Corona catalanoaragonesa com la de Confederació catalanoaragonesa són d’utilització habitual entre els historiadors, al marge de la seva procedència i sempre amb caràcter complementari i no alternatiu al de Corona d’Aragó, de la mateixa manera que s’utilitzen en altres contextos els termes regne asturlleonès, monarquia castellanolleonesa o monarquia hispànica.
Cap d’aquests termes tingué mai un caràcter oficial, i ningú no acusa de tergiversar la història els historiadors que els fan servir. Com és ben sabut, la intitulació oficial dels monarques era la de reis d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya, de Nàpols, comtes de Barcelona…, sense que hi hagués un nom oficial per al conjunt de regnes i territoris de la Corona. Tot i això, al segle XII trobem l’expressió Aragonum et Catalonie; al segle XIII, la de regno, dominio et corona Aragonum et Catalonie; i, ja al segle XIV, les de corona regni Aragonum, corona reial d’Aragó i Corona d’Aragó. Igualment, a la baixa edat mitjana, les relacions comercials i l’expansió al Mediterrani s’efectuaren sota la invocació de la dinastia d’Aragó alhora que els diversos pobles mediterranis sovint percebien i esmentaven genèricament com a catalans tots els integrants de la Corona. D’acord amb aquestes realitats històriques, els historiadors utilitzen indistintament, i mai amb caràcter antagònic, les dues expressions, la de Corona d’Aragó i la de Corona catalanoaragonesa, amb la qual es fa referència al caràcter inicialment dual de la confederació i al pes de Catalunya dintre seu, com testimonien, per altra banda, les referències documentals anteriorment citades. Amb la decisió del Govern d’Aragó es crea un conflicte on no n’hi havia; s’estigmatitzen expressions justificades per les dades històriques i, per això, àmpliament acceptades i utilitzades per la comunitat científica i acadèmica, i es deixen en total indefensió els autors i els editors de llibres de text.
Per tot això, l’Institut d’Estudis Catalans vol manifestar el seu suport a la llibertat d’expressió dels historiadors i dels editors, alhora que deplora aquest episodi de censura política i ideològica que ens trasllada a una altra època que consideràvem ja superada.♦
Barcelona, 18 de gener de 2018
L’Aragó crea un Consell Assessor per a l’Ensenyament de la Història per supervisar els continguts dels llibres de text
La decisió arriba després de la polèmica retirada del terme ‘corona catalano-aragonesa’ de dos materials escolars
El Consell de Govern d’Aragó ha aprovat aquest dimarts el decret pel qual es crea i regula el Consell Assessor per a l’Ensenyament de la Història, que “vetllarà per la veracitat dels continguts relacionats amb la història, i en particular de la història d’Aragó, que es difonguin en l’àmbit de l’educació no universitària, així com en altres fòrums socials”. El Departament d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó ha elaborat un decret per constituir aquest òrgan col·legiat i consultiu, que estarà constituït per experts reconeguts en l’àmbit acadèmic. Se centrarà especialment en els continguts curriculars que s’aprovin a les comunitats autònomes, publicacions i materials digitals i assessorarà sobre documentació relacionada amb el patrimoni d’Aragó. La decisió arriba després de la polèmica retirada del terme ‘corona catalano-aragonesa’ que fan servir els llibres de text d”Història d’Espanya’ de 2n de Batxillerat, de l’editorial Santillana, i ‘Literatura Universal’, de l’editorial Casals.
El Govern aragonès recorda que l’Estatut d’Autonomia d’Aragó estableix que els poders públics promouran la conservació, coneixement i difusió del patrimoni cultural, històric i artístic d’Aragó, la seva recuperació i enriquiment. D’altra banda, es considera que la neutralitat de l’educació i la veracitat i independència dels coneixements que es transmeten als alumnes són “fonamentals” en la creació d’una societat “plural i amb capacitat crítica” i que la utilització interessada dels coneixements que es transmeten als alumnes, així com els que es publiquen, “constitueix un risc per a la societat en el seu conjunt, que veu alterada la seva història comuna, així com alguns dels pilars en els quals es fonamenta”. El Consell Assessor per a l’Ensenyament de la Història estarà compost pel director general competent en matèria d’ordenació curricular, dues vocals a proposta de la Universitat de Saragossa i tres vocals proposats pel Departament d’Educació, Cultura i Esport d’entre professionals de l’àmbit de la història i la cultura aragonesa, de reconegut prestigi en l’àmbit acadèmic. Els vocals elegiran, d’entre els membres, el president del Consell. Els membres seran nomenats per un període de quatre anys. Les funcions d’aquest Consell Assessor seran assessorar el Departament en la creació de material curricular; emetre informes sobre continguts curriculars que es publiquin i afectin a la història d’Aragó o a la docència de la història d’Aragó; emetre propostes sobre modificacions curriculars, i aquelles altres vinculades a continguts relatius a la història aragonesa en els àmbits educatiu, cultural i patrimonial. El decret de creació d’aquest Consell entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial d’Aragó.♦
