Plataforma per la Llengua critica l’aprovació de 31 normes que discriminen el català durant el darrer trimestre del 2017
D’aquestes, 18 són d’origen estatal i 13 aprovades pel Parlament Europeu o la Comissió Europea
Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dimecres l’aprovació de 31 normes que discriminen el català durant els darrers tres mesos del 2017. Es tracta, segons critica, de normatives que representen una “cascada d’imposicions” en territoris on el català és la llengua pròpia i que, sumades a les impulsades per les autoritats europees, s’eleven a 93 en tot l’any 2017. De les 31 normatives, 18 són d’origen estatal, mentre que 13 van ser aprovades pel Parlament Europeu o la Comissió Europea. Segons la Plataforma, les disposicions estatals són sempre explícitament impositives del castellà, mentre que de les 13 europees, en 6 “‘imposen” el castellà perquè és la llengua oficial de l’Estat i 7 discriminen el català perquè no és un idioma oficial comunitari.
“Cal tenir present, però, que totes les normes europees que perjudiquen la llengua catalana es deriven en darrera instància de la negativa de l’Estat i dels seus partits principals de sol·licitar que el català sigui una llengua oficial de la Unió”, afegeix l’entitat. Per àmbits, el darrer trimestre del 2007, el castellà era la llengua d’ús en 27 normes que exigeixen aquesta llengua en els tràmits amb les administracions. En altres àmbits, l’impacte és més reduït que altres cops: dues normes estableixen el castellà com un requisit obligatori ja que en una imposa l’etiquetatge i una altra l’exigeix en el món de l’educació. A banda, en dues són eminentment impositives en la documentació amb els ajuts públics i en una tercera preveu el castellà com a requisit. Per tot plegat, la Plataforma per la Llengua avisa que aquestes xifres del 2017 “són molt preocupants i fan novament evident que l’Estat espanyol no es comporta com un estat per als catalanoparlants, ja que l’ordenament i la identificació total amb una sola de les comunitats lingüístiques són incompatibles amb els drets dels ciutadans que parlen les altres llengües autòctones del territori estatal”.♦