MOCIÓ EN L’EXIGÈNCIA DE L’APLICACIÓ DE L’ACORD DEL CIC PER LA MORATÒRIA DE 4 ANYS EN L’ACREDITACIÓ D’UN TÍTOL B2 DE 3a LLENGUA

El 22 de juny del 2017 la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va aprovar una moratòria en l’aplicació de l’exigència del nivell B2 d’una tercera llengua als estudiants universitaris de grau de les universitats catalanes i l’establiment de l’acreditació del nivell B2 d’una tercera llengua en el Suplement Europeu al Títol (SET). Aquesta exigència ve motivada per l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, establint com a primera promoció fou els estudiants que van començar els estudis universitaris el curs 2014-15. En el seu torn, la Comissió de Política Lingüística del CIC en la seva sessió del 19 d’abril del 2017 va debatre sobre els resultats del coneixement d’una tercera llengua mitjançant el programa PARLA3. En aquesta sessió, es va constatar que, a partir de l’anàlisi dels resultats d’aquestes proves orientatives, entre un 20 i un 25% del conjunt d’estudiants del sistema universitari català encara no tenen el nivell B2 al començar els estudis superiors. A més a més i com el CEUCAT ja va indicar anteriorment, s’afegeix el greuge que el programa PARLA3 és poc conegut pel conjunt de l’estudiantat. El CEUCAT des del primer moment va mostrar el suport a la iniciativa de la UdG i UAB en la Comissió de Política Lingüística així com a la Junta del CIC del 22 de juny de 2017 en que es demanava una moratòria de 4 anys amb l’objectiu d’evitar perjudicis a aquests estudiants i alhora facilitar i fer més viable l’assoliment de la fita que estableix l’article 211 de la Llei 2/2014. Des del CEUCAT també es va començar a realitzar un seguiment exhaustiu de l’avenç d’aquesta proposta per saber en quin estat es troba la proposta en cada moment.

Cal destacar que, en cap cas, el CEUCAT s’ha mostrat contrari a l’aprenentatge de noves llengües. Defensem i constatem la necessitat del multilingüisme a nivell laboral així com de l’enriquiment cultural i personal que suposa aprendre idiomes. El debat sobre l’acreditació d’una tercera llengua ha estat sempre enfocat a que des del 2014-15 no s’han habilitat els mitjans suficients perquè els estudiants amb menys recursos puguin millorar el nivell d’anglès. En aquest sentit, a les dades de PARLA3 se li ha d’afegir un matís i es que l’aprenentatge d’una tercera llengua no és immediat i l’estudiantat que ha d’acreditar-la ha de recórrer al sector privat per tal d’assolir el títol. Si a les altes taxes del Sistema Universitari Català li afegim els costos dels cursos d’angles i de, en molts casos, els exàmens acreditatius, estem parlant d’una barrera socioeconòmica més per als estudiants.

D’altra banda, s’ha de tenir en compte que al mateix Pla Bolonya es defensa que qualsevol persona amb independència de les seves possibilitats econòmiques ha de tenir garantit l’accés a les Universitats. Es per aquest raó, que si s’exigeix el nivell d’anglès, com a mínim s’ha d’assegurar que les persones amb menys possibilitats econòmiques obtinguin l’accés a aquesta formació de manera gratuïta, sinó s’estaria contradient una política consensuada a nivell Europeu, suportada per 46 països.

Actualment però, sis mesos després de l’anunci i quan falten 6 mesos perquè la primera promoció es graduí ens trobem que el Parlament encara no ha fet aquest canvi normatiu degut a la falta d’activitat.