La segona Mobile Week Barcelona dóna el tret de sortida a més de 120 activitats gratuïtes sobre transformació digital
Una conferència de l’autor futurista Gerd Leonhard, una taula rodona i l’obertura al públic de l’exposició ‘El futur quotidià’ al Disseny Hub inauguren l’edició d’enguany
La segona Mobile Week Barcelona ja està en marxa des de dijous produint més de 120 activitats gratuïtes sobre transformació digital, repartides en uns 90 espais de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. L’edició d’enguany ha estat inaugurada per una conferència de l’autor futurista alemany Gerd Leonhard, una taula rodona amb quatre experts sobre l’impacte de la tecnologia en el futur quotidià i l’obertura al públic de l’exposició ‘El futur quotidià’ al Disseny Hub. “La primera edició va ser un èxit, vam superar les expectatives i això ens ha dut a triplicar l’activitat aquest any”, ha explicat en declaracions a l’ACN el director de màrqueting i comunicació de Mobile World Capital, Juan Baselga. L’entitat organitzadora de la Mobile Week, que tindrà lloc des d’aquest dijous fins dissabte 24 de febrer, preveu que participin en les activitats programades unes 16.000 persones, vuit vegades més que l’any anterior. “Es tracta d’apropar l’activitat i tecnologia del Mobile World Congress al ciutadà des de la perspectiva del tecnòleg, de l’artista, del científic, del món del pensament en general per veure l’impacte que té la tecnologia en totes les facetes de la nostra societat”, ha dit Baselga.
Entre les propostes de la Mobile Week hi ha una part de diàlegs (mWeek TALKS) amb xerrades, conferències i taules rodones, com la de Leonhard; una altra d’experiències (mWeek LAB) amb tallers en els quals els ciutadans “podran tocar la tecnologia”, una part dedica als nens (mWeek KIDS) i una altra centrada en l’art (mWeek GALLERY) principalment centrada en l’exposició ‘El futur quotidià’. La mostra exhibeix, des d’aquest dijous fins el 4 de març, deu peces d’artistes i creatius que reflexionen sobre la relació entre l’ésser humà i la tecnologia, a través de diversos sentits i sensacions. Una d’elles és ‘Mobile Field’, creació de l’artista especialitzat en art sonor Edu Comelles. “És una peça que investiga les ones electromagnètiques, no audibles, que emet qualsevol tipus d’aparell electrònic que utilitzem”, ha descrit Comelles en declaracions a l’ACN. El visitant pot apropar el seu propi telèfon mòbil a un detector que a través d’uns micròfons especials converteix les ones electromagnètiques en una composició sonora audible. “Explica que hi ha un món sonor ocult al nostre voltant format per tots els elements electrònics que ens envolten i no apareix a la vista però esta en permanent contacte amb nosaltres”, ha reflexionat l’autor de la creació. Comelles ha assegurat que els avenços tecnològics “obren nous escenaris i nous mons creatius” i relacionen de forma “inevitable” l’art amb la ciència i la tecnologia. És aquest “trinomi” el que també exploren la resta d’artistes a ‘El futur ciutadà’, com el col·lectiu ‘Becoming collective’ que ha creat la peça ‘Conversational Implant’. L’obra proposa al visitant que conversi amb un xat bot a través de la xarxa social Telegram per parlar de forma indirecta amb una planta. “Sentiràs la teva conversa [a través d’uns altaveus] i d’aquesta manera estaràs cuidant la planta ja que juga amb la idea que les plantes creixen millor quan els parles”, ha explicat el sociòleg de la tecnologia i el disseny i membre del col·lectiu, Andreu Belsunces. “En aquest sistema l’ésser humà queda com una espècie de recurs residual”, ha assegurat Belsunces. Amb això volen evidenciar com les noves tecnologies fan de mediador entre l’ésser humà i l’entorn, una relació en la qual “les persones tenen menys importància i queden desplaçades”. D’altra banda, la creadora Nicole Vindel, en col·laboració amb el col·lectiu ‘Random Happiness’, proposa amb ‘Pleasure: future of food’ una reflexió al voltant del plaer de menjar amb una “utopia gastronòmica”. “La tecnologia ens ha servit fins ara per suplir les nostres necessitats i crear-ne de noves”, ha reflexionat Vindel, que assegura que “estem molt a prop d’un canvi de paradigma en l’àmbit alimentari” i explica amb l’obra “com podria ser en un futur pròxim”. A través d’unes màscares, Vindel representa les reaccions facials a l’estimulació artificial que fa sentir el plaer de menjar amb un dispositiu hipotètic anomenat “anhedonia-e”.♦
